Obre el menú principal

Emili Pi i Molist (Barcelona, 29 d'octubre de 1824 - ibídem, 29 de juny de 1892) fou doctor en medicina i cirurgia, metge numerari i director de l'Hospital de la Santa Creu, soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (societat de la que fou president) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, soci de mèrit de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i soci corresponent de la Societat Medico-Psicològica de París i les Acadèmies de Medicina i Cirurgia de València, Granada i Palma.[1]

Infotaula de personaEmili Pi i Molist
1892-07-31, La Ilustració Catalana, Don Emili Pi y Molist, Thomas Pijoliu (cropped).jpg
Nom original (ca) Emili Pi i Molist
(es) Emilio Pi y Molist
Biografia
Naixement 29 d'octubre de 1824
Barcelona
Mort 29 de juny de 1892(1892-06-29) (als 67 anys)
Barcelona
Formació Universitat de Barcelona
Es coneix per President de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona
Activitat
Ocupació Psiquiatra
Família
Pare Andreu Avel·lí Pi i Arimon
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Fill d'Andreu Avel·lí Pi i Arimon i la seva muller Maria Molist, Emili destacà promptament en les arts literàries escrivint una novel·la i odes amb només dotze anys. Residí a Mallorca en la seva joventut per tal d'eludir el reclutament. Es llicencià en medicina l'any 1846 a la Universitat Literària de Barcelona. L'any 49 presentà la Memoria concurs de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona que resultà premiada sobre els efectes anestèsics del cloroform, llavors una substància nova per a la nova tècnica de l'anestèsia encara llavors no gaire generalitzada en l'àmbit de la cirurgia. El 1855 entrà al "Servei Annex d'Orats" de l'Hospital de la Santa Creu i viatjà a diversos manicomis europeus plasmant les seves experiències en el seu treball de 1854. Fou defensor del vitalisme oposant-se a l'organicisme.[2]

Visqué al carrer del Rull, 4, i és enterrat al Cementiri del Poblenou (Barcelona) (Dep. I, illa 4a, nínxol 301).

ObresModifica

Pi i Molist fou un autor de caràcter polifacètic, abastant sobretot l'àmbit de la psiquiatria a la que dedicà el seu ofici, i incloent altres sobre botànica i obres dedicades a l'anàlisi literària especialment de l'obra de Cervantes, entre altres treballs Botet i Sisó en destaca una quinzena:

Enllaços externsModifica

NotesModifica

  1. Botet i Sisó, Joaquim. «Apèndix I». A: Obra numismàtica i esparsa de Joaquim Botet i Sisó. reedició commemorativa. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 277-278. ISBN 84-7283-379-8. 
  2. Hervas Puyal, Carlos. «Capítulo IX - El Cloroformo en el programa de premios de la Real academia de Medicina de Barcelona para 1849». A: La anestesia en Cataluña. Historia y evolución (1847-1901). (en castellà), 1986, p. 199-215. ISBN 9788469359464 [Consulta: 8 març 2015]. «tesi doctoral defensada el 1986» 
  3. Botet i Sisó esmenta el nom Mr. Bastard en comptes de Pierre Boitard


Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVI

1881-1892
Succeït per:
Joaquim Botet i Sisó
Precedit per:
Juan Magaz y Jaime
Bartomeu Robert i Yarzàbal
President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
1875-1878
1891-1892
Succeït per:
Joan de Rull i Xuriach
Emerencià Roig i Bofill