Maria Anna Mozart
Maria Anna Mozart (Salzburg, 30 de juliol de 1751 - 29 d'octubre de 1829) va ser una professora de música, cantant, clavicordista, violinista, pianista i compositora dins del classicisme.[1][2] Va ser considerada nena prodigi i un geni musical.[3][4]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Maria Anna Walburga Ignatia Mozart 30 juliol 1751 Salzburg |
| Mort | 29 octubre 1829 (78 anys) Salzburg |
| Sepultura | Petersfriedhof |
| Dades personals | |
| Altres noms | Nannerl |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositora, clavicembalista |
| Gènere | Música clàssica |
| Influències en | |
| Instrument | Clavicordi i violí |
| Família | |
| Pares | Leopold Mozart i Anna Maria Mozart |
| Germans | Wolfgang Amadeus Mozart |
  | |
A la seva època els escrits i obres de dones eren ignorats i es perdien. Així, ningú no ha conservat fins avui cap de les seves obres com a tals, tot i que sí les cartes amb el seu germà Wolfgang Amadeus, en les quals es parla de l'admiració que causaven en ell. No ha estat fins a l'any 2015 quan s'han publicat estudis forenses que indiquen que és autora de més de vint composicions de la seva llibreta d'apunts, usada també per a ensenyar piano al seu germà, a més de tot l'escrit per la persona fins aleshores coneguda com a «Anònim 1».[5]
Se sap amb seguretat que son germà va tocar peces per a piano escrites per ella i que hi ha la cal·ligrafia de Maria Anna en almenys les primeres composicions d'ell.[5]
Biografia Modifica
Maria Anna Mozart va escriure un diari al llarg de la seva vida, que encara es conserva, i així és possible conèixer per ella mateixa les seves dades biogràfiques.
Maria Anna Mozart era filla de Leopold Mozart i Anna Maria Mozart, i el seu germà petit, Wolfgang Amadeus, va seguir els seus passos. Era ell qui l'anomenava afectuosament Nannerl. Maria Anna Mozart va començar a tocar el violí als vuit anys sota el guiatge de son pare; l'any següent li va comprar un clavicèmbal i ràpidament va demostrar aptituds, i fou considerada una nena prodigi. Als dotze anys tocava amb «increïble precisió i de manera excel·lent» les partitures "més difícils" i era valorada com una de les persones músiques més hàbils de tota Europa.[6]
El seu pare va organitzar una gira de concerts de més de tres anys de durada per vuitanta-vuit ciutats d'Europa, durant la qual va rebre crítiques molt favorables, elogiant el seu virtuosisme i qualificant-la de prodigiosa i geni. A Versalles va conéixer el fill del rei francés, Lluís XV, que la va animar a escriure la seva pròpia música, i així ho va fer, com consta en una carta del seu germà el 1770. Malgrat l'èxit artístic, la família Mozart travessava una greu crisi econòmica, així que, quan ella tenia divuit anys, son pare va decidir que Mozart era ja elegible per al matrimoni. El pare de Maria Anna va obligar-la a deixar de compondre i de tocar, i que en canvi es dediqués a donar classes de música a estudiants de famílies benestants per tal de poder finançar les gires del seu germà. Va fer-ho, sota una greu depressió clínica. Es va anar distanciant cada vegada més del seu pare i del seu germà, que no la valoraven, fins al punt que, a partir de la mort de son pare, la poca correspondència entre els germans parla només d'aspectes tècnics de l'herència.[6]
Al 1784, quan comptava ambl trenta-tres anys es va casar. Ho va fer amb el baró Von Berchtold i van mudar-se a Sankt Gilgen, a la regió de Salzkammergut. El 1785 va tenir un fill: ella va anar a parir a Salzburg i va ser criat allà pel seu avi, Leopold Mozart. S'escrivia molt poc amb son germà i no se sap gaire de la seva activitat. Tot i que els concerts públics de dones eren una exepció i hi havia una bona quantitat de senyores músics que tocaven en privat i de compositores de gran qualitat. Se sap que Mozart va compondre, però ningú ha conservat la seva obra. Sí que es conserven notes i partitures relacionades amb el seu germà, hi apareix la lletra de Maria Anna Mozart però cap no n'està signada per ella. Segons el professor Jarvis, de la Charles Darwin University, "al segle xviii una nena no gosaria, ni li seria permès, signar res". De fet, se sap que en un concert, un orgullós Wolgang Amadeus va anunciar que la peça que havia tocat era de la seva germana, i despertà la ira del seu pare, que va ordenar públicament a Maria Anna de no tornar a compondre. En general, els llibres d'història musical han ignorat les intèrprets i compositores femenines, frustrant moltes compositores per manca de reconeixement del seu treball.[5][7]
El 1791, quan va morir el seu germà, Maria Anna Mozart es va encarregar de recopilar, endreçar i salvaguardar totes les seves partitures. El 1801 es va quedar vídua i va tornar a viure a Salzburg; hi donà classes. Al segle xix, les grans compositores eren, a tot estirar, únicament valorades com a germanes o esposes d'homes (Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, Alma Mahler, etc.) fins que, cap a la fi del segle, van optar per usar pseudònims masculins (Carrie William, Edith Borroff, Jeanine Baganier, etc). El 1820, va perdre la visió, però malgrat això no va parar de ser professora de música fins a la seva mort. Va ser enterrada al cementiri de Sant Pere a Salzburg.[3][6]
Cultura popular Modifica
Maria Anna Mozart va inspirar la pel·lícula francesa Nannerl, la germana de Mozart (2010), dirigida per René Féret i protagonitzada per Marie Féret, que, documentant-se en les cartes familiars, aborda la discriminació i alguns altres dels problemes de gènere en la història de la música.[8] «Nannerl» era la manera familiar amb què l'anomenava el seu germà petit, Wolfgang Amadeus.[3]
L'any 2015 es va estrenar l'espectacle teatral The Other Mozart, de Sylvia Milo, inspirat en Maria Anna.[9][10]
Al segle XXI s'han publicat novel·les i llibres de divulgació sobre Maria Anna Mozart, alguns d'infantils, com per exemple, The Remarkable Story of Maria Anna Mozart, d'Elizabeth Rusch.
Vegeu també Modifica
- Ada Lovelace també ha estat ignorada i la seva obra perduda o atribuïda a un home, a excepció d'una suposada "traducció".
- Fanny Mendelssohn va haver de publicar part de la seva obra amb el nom del seu germà; avui la resta se n'ha recuperat i forma part del repertori habitual.
- Clara Schumann, nena prodigi, pianista i compositora relegada a tocar les peces del seu marit en casar-se.
- Altres clavicordistes de renom: Eileen Joyce, Charlotta Seuerling, Elizabeth de la Porte, Isolde Ahlgrimm, etc.
- Les dones a la història de la música.
Referències Modifica
- ↑ «Maria Anna Mozart». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Un genio silenciado, Maria Anna Mozart (1751 - 1829)». Mujeres en la historia, 17-01-2011. [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alicia Rodríguez Blanco, Música II (Català)-LOMCE, editex. ISBN 9788490788264 (català)
- ↑ Rusch, Elizabeth «Maria Anna Mozart: The Family’s First Prodigy» (en anglès). Smithsonian Magazin, 27-03-2011.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pearlman, Jonathan «Mozart's sister composed works used by younger brother. Australian researcher claims to have discovered the "musical handwriting" of Mozart's sister Maria Anna in works used by her younger brother to learn piano» (en anglès). The Telegraph, 07-09-2015.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 History and Women, 2010. (anglès)
- ↑ Cook, Nicholas. Una breve introducción a la música (en castellà). Alianza editorial, 2005. ISBN 9788420672076.
- ↑ Nannerl, la germana de Mozart (francès)
- ↑ The Other Mozart (anglès)
- ↑ Luca, Lauren «By The Way, Mozart Had An Equally Talented Sister» (en anglès). The Huffington Post, 02-11-2015.
Bibliografia Modifica
- Pérez, Mariano. Diccionario de la Música y los Músicos. Madrid: Ediciones ISTMO, 1985. ISBN 84-7090-141-9.
- López, Noemí. «Nannerl, la hermana de Mozart» (en castellà). Reeducativa musical i Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y Formación del Estado del Ministeri d'Educació, Cultura y Deporte, 23-10-2011.. Inclou una descripció de com han estat tractades les dones músiques per musicòlegs i historiadors.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Anna Mozart |