Sexisme
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El sexisme és la discriminació basada en el sexe de la persona que la pateix. Són tipus de sexisme, per exemple, el masclisme i el micromasclisme, que discriminen les dones enfront dels homes, o també la discriminació de l'home enfront de la dona.[1][2][3]
És un tipus de prejudici que altera l'objectivitat i impedeix apreciar les persones pels seus mèrits. Es pot referir a tres actituds subtilment diferents: pensar que un sexe és superior a l'altre; creure que hi ha grans diferències entre homes i dones i, per tant, han d'estar reflectides en la manera de comportar-se en societat, com el llenguatge, les actituds sexuals o la llei; o tenir aversió a les dones (misogínia) o als homes (misàndria).
Les conviccions sexistes són una mena d'essencialisme, que sosté que els individus poden ser entesos (i sovint jutjats) en termes de les característiques del grup a què pertanyen. En el cas del sexisme, el grup és el relatiu al sexe -home o dona-, tot assumint que tothom cau clarament en una de les dues categories.
Etimologia i definicions
modificaSegons el jurista Fred R. Shapiro, el terme sexisme va ser encunyat probablement el 18 de novembre de 1965 per Pauline M. Leet durant un Fòrum d'estudiants i professorat al Franklin and Marshall College. Concretament, la paraula sexisme apareix a la contribució de Leet al fòrum Women and the Undergraduate, i la defineix comparant-la amb el racisme, afirmant en part: «Quan argumentes... que com que menys dones escriuen bona poesia, això justifica la seva exclusió total, estàs prenent una posició anàloga a la del racista; en aquest cas, et podria anomenar 'sexista'... Tant el racista com el sexista actuen com si tot el que ha passat no hagués passat mai, i tots dos prenen decisions i arriben a conclusions sobre el valor d'algú referint-se a factors que en ambdós casos són irrellevants».[4]
Segons el Oxford English Dictionary, la primera vegada que el terme «sexisme» va aparèixer imprès va ser al discurs de Caroline Bird «On Being Born Female», pronunciat davant del Consell Executiu de l'Església Episcopal a Greenwich, Connecticut, i publicat posteriorment el 15 de novembre de 1968 a «Vital Speeches of the Day» (p. 6).[5]
El sexisme es pot definir com una ideologia basada en la creença que un sexe és superior a un altre.[6][7][8] És discriminació, prejudici o estereotip basat en el gènere, i s'expressa més sovint cap a les dones i les nenes.
Història
modificaEn la literatura medieval la misogínia era un tòpic molt conreat, per exemple Jaume Roig en l'obra L'espill o Llibre de les dones. També l'actitud cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina.[9]
La ciència, fins al segle dinou, donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina, que feia que es considerés la discriminació com quelcom natural i n'impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera legal[10] fins que fa uns cent anys van començar a desaparèixer les barreres amb l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.[11]
Actualment en les societats occidentals el poder legislatiu té la voluntat explícita d'evitar el sexisme, però d'una manera privada encara són molts els que el segueixen practicant.
Formes de discriminació
modificaLes diferents formes de discriminació que hi ha són:
Àmbits
modificaEl diferents àmbits en els que trobem la discriminació per gènere són:
- Alfabetització: la taxa d'analfabetització de les dones és major que la dels homes.[14]
- Laboral: és tota aquella discriminació que es produeix en el treball, ja sigui públic o privat. Aquesta discriminació es pot donar durant l'accés a la feina, a través de l'exigència i la valoració de determinats requisits, o un cop establerta la relació laboral
- Accés a locals i esdeveniments: molts cops, s'utilitza el dret d'admissió com a excusa per discriminar i prohibir l'entrada a locals d'oci o esdeveniments, a causa de l'estètica o l'orientació sexual
- Publicitat i mitjans audiovisuals: en aquest àmbit és molt habitual trobar-se actes discriminatoris, mitjançant els anuncis sexistes
- Legal: tot i que hi ha lleis que regulen els drets de la dona, encara falta que es porti a la pràctica mitjançant accions concretes, en algunes ocasions
- Cultural: la definició social que hi ha dels rols que han de complir els homes i les dones, deixa a les dones en una situació d'inferioritat.
Assetjament per raó de sexe i assetjament sexual
modificaQuan parlem d'assetjament per raó de sexe, ens referim a qualsevol acció amb la finalitat d'intimidar i atemptar contra la integritat física i psíquica de la persona afectada, en funció del seu sexe.
L'assetjament sexual consisteix a qualsevol comportament de caràcter sexual cap a una persona sense el seu consentiment. Inclou tot tipus de comportaments ofensius, verbals i/o físics, que fan referència al sexe, al contacte físic i a determinades característiques físiques de la persona.
Llenguatge inclusiu i comunicació col·laborativa
modificaEl llenguatge és una eina de comunicació imprescindible pel desenvolupament de les relacions socials, tot i que, com molts altres aspectes socials i culturals, molts cops està condicionat pel gènere de les persones, i no és neutre. El llenguatge per sí sol no és sexista, però la societat li dona un ús que sí que ho és; parlem d'atribucions de qualitats diferents segons el sexe en perjudici de la dona. Per evitar-ho, cal impulsar un llenguatge inclusiu (professorat); de doble forma (professors i professores); i formes abreujades (professors/es).
Normativa espanyola i catalana
modificaA Espanya hi ha diferents lleis que regulen la discriminació per gènere en diferents àmbits:
- Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere: aquesta LO regula els aspectes preventius, educatius, socials, assistencials i d'atenció posterior a les víctimes de violència de gènere, i la normativa civil que incideix en l'àmbit familiar o de convivència. També estableix el principi de subsidiarietat de les administracions públiques, que és aquell principi que diu que un problema ha de ser resolt per l'autoritat més pròxima. A més, aborda la resposta punitiva d'aquests delictes
- Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes: aquesta norma vetlla per la igualtat entre homes i dones des de la prevenció de conductes discriminatòries i amb la previsió de polítiques que puguin fer efectiu l'objectiu. Se centra, especialment, en les discriminacions derivades de la maternitat, l'assumpció d'obligacions familiars i l'estat civil.
- Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista: aquesta Llei defineix el concepte de violència masclista, les formes d'exercir-la, els àmbits en el que es pot produir, com identificar-la i els instruments d'intervenció de les administracions públiques. També recull els mecanismes de coordinació de recursos i serveis públics per l'atenció, l'assistència, la protecció, la recuperació i la reparació de les dones víctimes de violència masclista.
- Llei 11/2004 per garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia: té com a objectiu el dret a la igualtat i a la no discriminació per motius d'orientació sexual i identitat o expressió de gènere. Per això, aquesta llei:
- estableix les condicions per garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexual
- En facilita la participació i representació en tots els àmbits de la vida social
- Promou la supressió estereotips que afecten la imatge de les persones LGTBI
- Llei 17/2015, del 21 de juliol, del Departament de la Presidència, d'igualtat efectiva de dones i homes: és una Llei del Parlament de Catalunya que té la finalitat de dur a terme polítiques i actuacions destinades a erradicar el fenomen de la desigualtat entre dones i homes.
Mitjans de comunicació i publicitat sexista
modificaEls mitjans de comunicació són eines de transmissió d'ideologia. Per tant, molts cops es segueixen compartint, de manera normalitzada, situacions de discriminació cap a les dones, a partir de missatges i representacions dels estereotips tant dels homes com de les dones.
Tot i que la publicitat del segle XXI ha canviat respecte a la de fa anys, actualment encara veiem propaganda que potencia els estereotips i rols de gènere i, fins i tot, que fomenta la violència de gènere.
Referències
modifica- ↑ «Sexism | Definition, Types, Examples, & Facts | Britannica» (en anglès), 19-12-2024. [Consulta: 2 gener 2025].
- ↑ «Sexismo - Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ «What is sexism? | European Institute for Gender Equality» (en anglès), 10-12-2024. [Consulta: 26 gener 2025].
- ↑ Shapiro, Fred R. «Historical Notes on the Vocabulary of the Women's Movement». American Speech, 60, 1, 1985, pàg. 3–16. DOI: 10.2307/454643. ISSN: 0003-1283.
- ↑ «Sexisme». A: Clarendon Press. Oxford English Dictionary Vol. 15. 2n, 1989, p. 112.
- ↑ Schaefer, Richard T. «Dones: La majoria oprimida». A: McGraw-Hill. Sociologia en mòduls, 2011, p. 315. ISBN 978-0-07-802677-5.
- ↑ Macionis, John J. Pearson Education. Sociologia. 13a, 2010, p. 330. ISBN 978-0-205-74989-8. OCLC 468109511.
- ↑ Schaefer, Richard T. McGraw-Hill. Sociologia: una breu introducció. 8a, 2009, p. 274–275. ISBN 978-0-07-340426-4. OCLC 243941681.
- ↑ Nuth, Joan M. «Witchcraze: A New History of the European Witch Hunts. By Anne Llewellyn Barstow. San Francisco: Harper, 1994. xiv + 255 pages. $25.00.». Horizons, 22, 1, 1995, pàg. 149–150. DOI: 10.1017/s0360966900029157. ISSN: 0360-9669.
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20081005032946/http://www.mdx.ac.uk/WWW/STUDY/xblack.htm Commentaries on the Laws of England 1765-1769]».
- ↑ «Women's Suffrage by Country» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2025].
- ↑ «World Report 2024».
- ↑ «Ciberassetjament a dones: el masclisme s’escampa a les xarxes».
- ↑ «272 million children, adolescents and youth are out-of-school».
