Obre el menú principal

La desigualtat de gènere és un tipus de desigualtat social per raó de gènere o de sexisme. Una de les seves expressions és la discriminació sexual. Està molt vinculada a l'accés a l'educació per part de les dones, tant a l'escola com la llar o l'empresa. Existeix a tot el món. A les societats democràtiques capitalistes actuals se suposa que la dona i l'home són iguals davant la llei, però a la pràctica en general no ho són. La forma per excel·lència de domini de l'home sobre la dona s'hi desenvolupa mitjançant la divisió sexual del treball i la discriminació retributiva. També es reflecteix en la menor presència de les dones en àmbits que encara són majoritàriament masculins, com la política i la cultura.[1][2]

La desigualtat de gènere, sumada al típicament patrialcal ús de la força com a manera de resoldre conflictes i manifestació de poder, adoba el terreny, especialment a la infància, perquè persones adultes participin com a víctimes o agressores en les seves relacions afectives, i en particular per a la violència de gènere.[3]

La discriminació contra la dona ha sigut qualificada de "malaltia mortal" perquè les dones són la majoria dels pobres i analfabets del món i perquè cada any mor un milió de xiquetes pel fet de ser xiquetes. Les xiquetes són el 60% dels menors que no van a l'escola; el 90% dels infanticidis són contra nenes; tenen cinc vegades més probabilitat de caure malaltes del SIDA i estan més desateses; pateixen majoritàriament raptes, matrimonis infantils, venda i violència sexual; són la majoria dels nens no registrats; durants els conflictes bèlics són les més pateixen (incloent violació i maltractament); quan treballen al camp solen cobrar menys; i són el 90% dels menors que treballen dins la llar.[4]

La diferència sexual per si mateixa no és raó de desigualtat, el seu contrari és la uniformitat mentre que la desigualtat s'oposa a la igualtat de drets i valoració, si cal malgrat el fet de ser diferents.

La desigualtat de gènere es manifesta, entre d'altres, en la cultura de la violació, discriminació salarial, efectes com el sostre de vidre o el terra enganxós, biaix de gènere a la Viquipèdia, taxa a les dones, principi de la barrufeta, estereotips i rols de gènere, etc.

Desigualtat de gènere en conflictes armatsModifica

La desigualtat de gènere sol incrementar-se durant les situacions de violència extrema com són els conflictes armats.

Les guerres impliquen un augment de la inseguretat física de les dones, convertint-se en víctimes de violació "com a arma de guerra per a humiliar i erosionar la cohesió social de la comunitat enemiga".[5]

La desestructuració i la paralització de l'economia provoquen misèria especialment en les dones perquè s'encarreguen de la cura i sustent dels familiars qui en depenen d'elles. La situació empitjora quan falten el suport masculí per a obtindre ingressos, aleshores les dones solen prostituir-se. La prostitució sol intensificar-se durant els conflictes armats i genera rebuig social i familiar.

El conflicte sobrecarrega a les dones amb noves responsabilitats, com cuidar els ferits, malalts, orfes i altres col·lectius.[6]

També la guerra implica canvis socials en els rols socials que poden ser greus o, ocasionalment, positius.[6] A la República Àrab Saharaui Democràctica i a Eritrea les dones desenvoluparen habilitats que els eren desconegudes, cosa que van trencar restriccions com la dedicació exclusiva a la vida privada i desenvoluparen capacitats indivuduals i col·lectives. Hi ha casos que els canvis es van perdre quan acabà la guerra (Algèria, Nicaragua i El Salvador).[7]

Les xiquetes solen patir més en general durant els conflictes bèlics.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. José Luis Groizard Cardosa, Globalització i desenvolupament, Universitat de les Illes Balears, 2003. ISBN 9788476328187
  2. Ana María Gálvez Mozo, Francisco Javier Tirado Serrano, Capitalisme i treball : problemàtiques socials del món contemporani, Editorial UOC, 2012. ISBN 9788497889827
  3. Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, Intervenció i investigació en violències de gènere, Documenta Universitaria, 2015. ISBN 9788499842806
  4. 4,0 4,1 García Sotelo, 2006, p. 43.
  5. García Sotelo, 2006, p. 41.
  6. 6,0 6,1 García Sotelo, 2006, p. 42.
  7. García Sotelo, 2006, p. 42-43.

BibliografiaModifica

  • García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006. ISBN 84-934837-4-5. 

Enllaços externsModifica