Misogínia

odi envers les dones

Misogínia prové del grec μισογυνία, i significa aversió i menyspreu a les dones.[1]

Eva Prima Pandora, de Jean Cousin (Louvre). Eva és representada com a Pandora, origen dels mals

És una forma de violència masclista que es basa en l’aversió, l’odi, el menyspreu, la denigració o la cosificació de les dones i tot allò representat per la condició femenina. A diferència del sexisme i del masclisme, la misogínia no defensa la superioritat de l’home sobre la dona sinó la necessitat d’aquest d’alliberar-se de la dependència i la influència femenines.[2]

Els misògins consideren les dones com un ens aberrant que rebutgen i detesten. La misogínia es pot manifestar de diverses maneres, que inclouen denigració, discriminació, violència contra la dona, cultura de la violació i l'objectificació sexual de la dona.[3][4]

Context històric modifica

La misogínia va existir en moltes de les mitologies del món antic, així com en la majoria de les religions monoteistes.[5] En la tradició cristiana hi ha l'apòstol Pau de Tars conegut per la seva frase «que les dones callin a les assemblees» i Agustí d'Hipona per no voler cap dona en sa casa, ni sa mare ni sa germana, per no riscar perdre la seva puresa d'esperit.[5] La misogínia de l'Islam és documentada, sigui d'origen,[6] sigui per interpretacions fundamentalistes posteriors.[7] A més, molts pensadors influents van publicar teories misògines.[3][8] Al dia a dia hi ha, entre d'altres, l’estratègia misògina de crear expectativa al voltant del deteriorament físic de les dones famoses.[9]

La misogínia ha estat considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina, segons el qual el rol de la dona és dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducció; tanmateix, el misogin no es mostra partidari del masclisme i el predomini de l'home sobre el de la dona. Els misògins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gènere femení i, per tant, portar una vida generalment basada en el celibat i gairebé en un estat d'ascesi. Arthur Schopenhauer, un dels més grans filòsofs del segle xix, expressa la seva misogínia d'aquesta manera:

« […] quant més noble i perfecte és un ésser, més tardat i lent és a arribar a la maduresa. Un home difícilment no arriba a la maduresa de la seva potència raonadora i les seves facultats mentals abans dels vint-i-vuit anys, mentre que una dona ho fa als divuit […] »
— Arthur Schopenhauer

Gairebé tots els estatuts de vida han estat complements d'una societat masclista i no com a misògina.[Cal aclariment] La misogínia té una arrel lligada al pessimisme i al corrent misantrop de la filosofia. La majoria de misògins tendeixen a la misantropia, és a dir, no sols senten menyspreu pel gènere femení, sinó per la humanitat en general.[cal citació]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «misogínia». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 10 octubre 2022].
  2. Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].
  3. 3,0 3,1 Code, Lorraine. Encyclopedia of Feminist Theories. 1st. Londres: Routledge, 2000, p. 346. ISBN 0-415-13274-6. 
  4. Kramarae, Cheris. Routledge International Encyclopedia of Women. Nova York: Routledge, 2000, p. 1374–1377. ISBN 0-415-92088-4. 
  5. 5,0 5,1 Hunink, Vincent «Augustinus volgens Possidius» (en neerlandès). Hermeneux, 2002, pàg. 124-125.
  6. Sanchís, Ima «Mona Eltahawy “Per poder sobreviure, les dones repliquen la misogínia”». La Vanguardia, 29-03-2019.
  7. Llanes, Rachel Lorenzo «Mujer, islam y misoginia» (en castellà). Dialektika, 14-04-2021.
  8. Clack, Beverley. Misogyny in the Western Philosophical Tradition: A Reader. Nova York: Routledge, 1999, p. 95–241. ISBN 0415921821. 
  9. Planas Callol, Mònica «La misogínia dels pescaclics». Ara, 06-02-2022.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Misogínia