Ingeborg Bachmann

Poeta i escriptora austríaca

Ingeborg Bachmann (Klagenfurt, Caríntia, 25 de juny de 1926 - Roma, 17 d'octubre de 1973) va ser una escriptora austríaca.[1]

Infotaula de personaIngeborg Bachmann
Klagenfurt - Musilhaus - Ingeborg Bachmann.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1926 Modifica el valor a Wikidata
Klagenfurt (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1973 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParellaMax Frisch Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Ingeborg Bachmann Signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0045479 Allmovie: p315560
Musicbrainz: c7cf9662-8891-4cda-90ba-e871e45b9b7b Discogs: 578771 Modifica els identificadors a Wikidata

Va començar a publicar a partir de 1946, mentre portava a terme estudis de filosofia, culminats amb una tesi sobre Martin Heidegger el 1950. Fins al 1953 va treballar a Viena elaborant adaptacions per a la ràdio. Es va donar a conèixer gràcies a la seva participació en la trobada del «Gruppe 47» el 1952; des d'aleshores va intensificar l'activitat creativa i començà la col·laboració amb el compositor Hans Werner Henze, per al qual va escriure diversos llibrets. Els dos poemaris Die gestundete Zeit (1953) i Anrufung des Grossen Bären (1958) van obtenir un reconeixement unànime per part de la crítica alemanya. En canvi, la narrativa (els reculls de relats Das dreissigste Jahr, 1961, i Simultan, 1972, i la novel·la Malina, 1971) no va rebre una acollida tan favorable. En el terreny de la crítica literària, cal destacar les Lliçons de Frankfurt.

Ingeborg Bachmann, que des de 1953 havia viscut principalment a Zuric i Roma, va morir a conseqüència d'un incendi en circumstàncies no ben esclarides. Després de la seva mort s'ha incrementat l'interès per la seva obra en prosa. Així, el 1978 es van publicar les dues novel·les fragmentàries Der Fall Franza i Requiem für Fanny Goldmann que, juntament amb Malina, havien de constituir el cicle Todesarten, centrat en la problemàtica femenina.

La seua Poesia completa va ser traduïda al català per Teresa Pascual i Karin Schepers, l'any 1995, i publicada per Edicions Alfons el Magnànim-IVEI.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Ingeborg Bachmann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
  2. «Literatura universal en català - Ingeborg Bachmann». Visat. [Consulta: 18 maig 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ingeborg Bachmann
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ingeborg Bachmann