Paul Celan

Paul Celan [paʊl ˈtselan] (Txernivtsí, aleshores Romania però actualment Ucraïna, 23 de novembre del 1920 – París, suposadament el 20 d'abril del 1970) va ser un poeta en llengua alemanya. El seu nom era originalment Paul Antschel; Ancel, adaptat a la llengua romanesa, esdevé Celan per anagrama.

Paul Celan

Biografia
Naixement	(de) Paul Antschel 23 novembre 1920 Txernivtsí (Regne de Romania)
Mort	p. 20 abril 1970 (49 anys) París (França)
Causa de mort	Suïcidi  (Ofegament )
Sepultura	cementiri parisenc de Thiais
Dades personals
Formació	Universitat de Txernivtsí
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	poeta, assagista, lletrista, traductor
Gènere	Poesia
Obra
Obres destacables (1945) Death Fugue (1959) Sprachgitter
Família
Cònjuge	Gisèle Celan-Lestrange
Parella	Ingeborg Bachmann
Parents	Selma Meerbaum-Eisinger (cosina germana)
Premis (1960)  Premi Georg Büchner (1958)  Premi Literari de la Ciutat de Bremen
Signatura
Lloc web	celan-projekt.de

Casa on va néixer Celan a Txernivtsí. Va viure aquí 13 anys amb la seva família en gran estretor, al soterrani al costat del jardí del darrere (avui un pati interior asfaltat)

Vida

Paul Celan va néixer a Txernivtsí, capital de la Bucovina, al nord de Romania, en una família jueva de parla alemanya. Va ser l'únic fill de Leo Antschel-Teitler (nascut el 1890 a Schipenitz de Txernivtsí) i la seva dona Friederike (coneguda com a "Fritzi“), de soltera Schrager (nascuda el 1895 a Sadhora), de qui Celan va aprendre l'amor per la literatura.

Celan va anar primer a l'escola alemanya, després a l'hebrea, va passar cinc anys a l'institut públic romanès i va acabar l'educació secundària a l'institut públic ucraïnès el 3 de juny del 1938. Aquest mateix any va començar els estudis de medicina a Tours, però va tornar un any més tard a Romania per estudiar romàniques. El 1940 la Unió Soviètica va ocupar la Bucovina i amb ella la seva ciutat natal de Txernivtsí. En un primer moment, Celan va poder continuar els estudis. Això no obstant, quan el 1941 tropes alemanyes i romaneses van ocupar la ciutat, es va obligar els jueus a traslladar-se al gueto local, des d'on els pares de Celan van ser deportats a un camp d'extermini de la Transnístria. Allà va morir el seu pare de tifus, la mare va morir d'un tret.

Del 1942 fins al 1943 Celan va ser retingut en diferents camps de treball romanesos i va haver de fer treballs forçats. Després de l'alliberació (Txernivtsí va ser ocupada el 1944 per l'exèrcit roig), Celan va tornar a la seva ciutat natal el desembre del 1944 i va continuar els estudis. El 1945 es va traslladar a Bucarest, on va seguir estudiant. Més tard hi va treballar com a traductor i com a lector (professor que ensenya una llengua estrangera) a la universitat. El 1947 va fugir a Viena travessant Hongria i el 1948 es va traslladar a París. El mateix any es va publicar a Viena el seu primer volum de poesia en alemany, Der Sand aus den Urnen ('La sorra de les urnes'), que en un primer moment no va rebre gens d'atenció.

El maig del 1948 Celan va conèixer Ingeborg Bachmann a Viena, amb qui va mantenir una relació sentimental entre finals dels quaranta i principis dels cinquanta, que va reviure breument entre l'octubre del 1957 i el maig del 1958 a París. Aquesta relació, la confirmen els diaris de Celan i l'intercanvi epistolar entre Bachmann i Celan publicat de manera pòstuma. La seva correspondència es troba a l'Arxiu Literari Alemany (la de Celan) i a la Biblioteca Nacional Austríaca (la de Bachmann). Aquestes cartes es van publicar l'agost del 2008 amb el títol de Herzzeit ('Temps del cor') a l'editorial Suhrkamp. El poema de Paul Celan Corona i molts altres del volum Mohn und Gedächtnis (Rosella i memòria) estaven dedicats a Ingeborg Bachmann. El novembre del 1951 va conèixer a París l'artista Gisèle Lestrange, amb qui es va casar un any més tard i amb qui va col·laborar artísticament durant un temps (p. ex., els gravats del cicle poètic Atemkristall (Cristall d'alè)). El 1952 es va publicar a l'editorial alemanya Verlags-Anstalt de Stuttgart el seu volum de poemes Mohn und Gedächtnis, que incloïa el conegudíssim Todesfuge (Fuga de la mort), que tracta el tema de l'assassinat dels jueus europeus per part dels nazis. El 1955 Celan va obtenir la nacionalitat francesa. El 1955 va néixer el seu fill Eric (Anagrama d'"écris!", "escriu!" en francès), després que la seva dona hagués perdut un fill dos anys abans.

La tomba de Paul Celans al cementiri de Thiais prop de París

El 1960 es van intensificar les greus i infundades acusacions de plagi de Claire Goll, vídua del poeta jueu Yvan Goll, amb qui Celan havia tingut una relació d'amistat i per a qui havia traduït algun poema. Aquestes recriminacions per plagi (també conegudes com l'"assumpte Goll") van perseguir Celan tota la vida.

A partir del 1962 Celan va estar intern en clíniques psiquiàtriques diverses vegades, entre elles un cop per intentar assassinar la seva dona amb un ganivet en un moment de follia. El novembre del 1967 van decidir viure separats. Tot i això, es van mantenir sempre en contacte.

L'octubre del 1969, pocs mesos abans de la seva mort, Celan va fer el seu primer i únic viatge a Jerusalem. Va trobar-se, entre d'altres, amb Gershom Scholem i es va retrobar durant algunes lectures amb antics amics de la Bucovina i amb poetes israelians com Jehuda Amichai i David Rokeah. Un moment central va ser reveure's amb la seva xicota de joventut Ilana Shmueli. Testimonis d'aquesta trobada són els seus intercanvis de cartes, les memòries d'Ilana Shmueli, titulades Sag, dass Jerusalem ist i els poemes de Celan, que es van recollir al volum pòstum Zeitgehöft. Es consideren testimoni del "difícil enfrontament de Celan amb la seva condició de jueu".

Les circumstàncies i la data de la seva mort no es coneixen. Presumptament es va suïcidar el 20 d'abril del 1970, llançant-se al Sena des del pont Mirabeau. El seu cadàver es va recuperar del Sena l'1 de maig del 1970 a Courbevoie, deu quilòmetres més enllà de París. Va ser enterrat el 12 de maig del 1970 al cementiri de Thiais/Val-de-Marne. Aquest mateix dia va morir la seva amiga Nelly Sachs.

Per honorar-lo com a traductor de poesia, el Deutscher Literaturfonds va establir el 1988 el Premi Paul Celan per mèrits destacats en la traducció. Paul Celan va aconseguir fama mundial amb el seu poema Fuga de la mort i se'l considera un dels poetes lírics més significatius del segle XX.

Estil literari

La poesia de Celan es caracteritza pel simbolisme i el surrealisme, característiques que la fan poc accessible per al públic en general. Pertany a la generació d'escriptors alemanys de després de la Segona Guerra mundial, i els esdeveniments d'aquesta van marcar-lo fortament, i el porten a anomenar la seva llengua "llengua d'assassins". La deportació i la mort dels seus pares també van marcar profundament Paul Celan: va patir tota la vida amb la idea que havia deixat els pares a l'estacada i en els seus poemes hi ha nombroses reprensions sobre aquest tema.

Distincions

• 1957 Literaturpreis des Kulturkreises im Bundesverband der Deutschen Industrie
• 1958 Bremer Literaturpreis
• 1960 Premi Georg Büchner
• 1964 Großer Kunstpreis des Landes Nordrhein-Westfalen

Obra en català

Francesc Abad: Sols de fil, a Paul Celan, monument a Josep Moragues, Barcelona, 1999

• Poemes, Edicions 62, 2000.
• "De llindar en llindar", traducció i notes d'Arnau Pons; LaBreu Edicions, 2012.

Obra

Obra literària

• Der Sand aus den Urnen, 1948 ('La sorra i les urnes')
• Mohn und Gedächtnis, 1952 ('Rosella i memòria')
• Von Schwelle zu Schwelle, 1955 ('De llindar en llindar')
• Sprachgitter, 1959 ('Reixa de llengua')
• Der Meridian, 1961 ('El meridià', discurs per la recollida del premi Büchner)
• Die Niemandsrose, 1963 ('La rosa de ningú')
• Atemwende, 1967 ('Canvi d'alè')
• Fadensonnen, 1968 ('Sols de fil')
• Lichtzwang, 1970 ('Obligació de llum')
• Schneepart (pòstum), 1971 ('Part de neu')
• Zeitgehöft (pòstum), 1976 ('Masia del temps')

Traduccions

Llista alfabètica dels autors que Celan va traduir a l'alemany:

-

Guillaume Apollinaire Tudor Arghezi Antonin Artaud Charles Baudelaire Aleksandr Blok André Breton Jean Cayrol Aimé Césaire René Char Velimir Khlébnikov Emil Cioran Jean Daive Robert Desnos Emily Dickinson John Donne André du Bouchet

Jacques Dupin Paul Éluard Robert Frost Alfred Edward Housman Serguei Iessenin Ievgueni Ievtuixenko Mikhaïl Lérmontov Maurice Maeterlinck Stéphane Mallarmé Ossip Mandelstam Andrew Marvell Henri Michaux Marianne Moore Gellu Naum Gérard de Nerval

Henri Pastoureau Benjamin Péret Fernando Pessoa Pablo Picasso Arthur Rimbaud David Rokeah William Shakespeare Georges Simenon Konstantín Slutxevski Jules Supervielle Virgil Teodorescu Henri Thomas, fragment pòstum Anton Txékhov Giuseppe Ungaretti Paul Valéry

Bibliografia

• Peter Szondi: Celan-Studien. Hg. Jean Bollack mit Henriette Beese, Wolfgang Fietkau, Hans-Hagen Hildebrandt,
• Hans-Georg Gadamer: Wer bin Ich und wer bist Du? Ein Kommentar zu Paul Celans Gedichtfolge 'Atemkristall', Suhrkamp, Francfort, 1986.

Enllaços externs

• Celan in der Bretagne Arxivat 2012-05-07 a Wayback Machine. rencontres: Ausgabe, juny, 2007
• Les traduccions de Paul Celan al català, article de Ramon Farrés.
• La fuga de la mort.
• Arxius de so en lyrikline.org, Celan llegeix Celan (en alemany).