- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- Resta del món
- 912 - Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, duc de Saxònia, rei d'Alemanya, rei d'Itàlia i emperador (†973).
- 1221 - Toledo, Regne de Castella: Alfons X el Savi, rei de Castella (†1284).
- 1608 - Lisboa: Francisco Manuel de Melo militar i autor polifacètic representant de la literatura barroca peninsular (†1666).
- 1719 - Leipzig: neix el tipògraf i editor musical Johann Immanuel Breitkopf († 1794).
- 1803 - Hampton (Connecticut), Estats Units: Theodore Dwight Weld. Activista a favor dels drets dels afroamericans i abolicionisme estatunidenc.
- 1804 - Hillsboro, New Hampshire, Estats Units: Franklin Pierce, militar i 14è president dels EUA (m. 1869)
- 1837 - Johannes Diderik van der Waals, físic holandès, Premi Nobel de Física en 1910 († 1923)
- 1859 - Billy el Nen, bandit estatunidenc (†1881).
- 1867 - Haroː Lucrecia Arana, cantant espanyola (m. 1927).[9]
- 1869 - Copenhaguen (Dinamarca): Valdemar Poulsen, enginyer danès que en 1903 va desenvolupar el telegràfon, contribuint al desenvolupament de la radiodifusió (m. 1942).
- 1876 - Cadis (Andalusia): Manuel de Falla, compositor andalús (m. 1946).[10]
- 1860 - Estocolm (Suècia): Hjalmar Branting, polític suec, Premi Nobel de la Pau de 1921.
- 1887:
- 1888 - Harpo Marx, còmic estatunidenc (†1964).
- 1891 - Sant Petersburg, Imperi Rus: Aleksandr Ródtxenko, pintor avantguardista (†1956).
- 1896 - Dědice (Vyškov), Moràvia del Sud, (Imperi austrohongarès): Klement Gottwald, polític primer ministre i president de Txecoslovàquia (m. 1953).[11]
- 1898 - Springfield (Massachusetts): Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina
- 1903 - Almelo, Països Baixos: Cornelia "Kea" Bouman, tennista neerlandesa.
- 1921 - Regne d'Itàlia: Fred Buscaglione, cantant (†1960).
- 1922 - Vilalba, província de Lugo, Espanya: Manuel Fraga Iribarne, polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant el franquisme, com durant la transició i l'època democràtica posterior († 2012).
- 1925 - San Salvador: José Napoleón Duarte Fuentes, president d'El Salvador entre 1980 i 1982, i entre 1984 i 1989 (m. 1990).[11]
- 1930 - Funchal, Madeira: Herberto Helder, poeta portuguès (m. 2015).
- 1933 - Dębica, Polònia: Krzysztof Penderecki, compositor polonès (m. 2020).[12]
- 1956 - Sydney, Austràlia: Shane Gould, nedadora australiana guanyadora de cinc medalles olímpiques.
- 1958 - Barranco, Lima, Perú: María Elena Moyano, lluitadora social, dirigent veïnal, assassinada als 33 anys per Sendero Luminoso.
- 1961 - Cabinda, Angola: Amélia da Lomba o Amélia Dalomba, escriptora i periodista angolesa.
- 1962 - Caracas (Veneçuela): Nicolás Maduro, polític veneçolà, President de Veneçuela.
- 1965 - Södertälje, Suècia: Catharina Elmsäter-Svärd, política sueca.
- 1966 - París, França: Vincent Cassel , actor, director i productor de cinema francès.
- 1973 - Uganda: Anita Among, comptable, advocada i política ugandesa,
- 1979 - Rochester, Anglaterra: Kelly Brook, model, actriu, dissenyadora de roba de bany, i presentadora de televisió anglesa.
- 1982 - Spanish Town, Jamaica: Asafa Powell, atleta jamaicà especialista en proves de velocitat.
- 1992 - Nashville, Tennessee, Estats Units: Miley Cyrus, actriu i cantant.
- Països Catalans
- Resta del món
- 693 o 695 - Sint-Truiden, a l'actual Bèlgica: Trudo, sacerdot catòlic i fundador d'una abadia.
- 1535 - Madrid: Beatriz Galindo, anomenada «la Latina», escriptora i humanista castellana.
- 1612 - Praga - Elizabeth Jane Weston, poeta anglotxeca, coneguda per la seva poesia neollatina.
- 1826 - Berlín, Alemanya: Johann Elert Bode, astrònom alemany (n. 1747).
- 1905 - Innsbruck, Imperi Austrohongarès: Otto Stolz, matemàtic
- 1942 - Dublín, Irlanda: Peadar Kearney, escriptor, compositor i poeta irlandès (n. 1883).
- 1957 - Nova York, EUA: Elia Abu Madi, poeta estatunidenc d'origen libanès.
- 1973 - Los Angeles, Califòrnia: Adele Buffington, guionista estatunidenca.[18]
- 1976 - Créteil, França: André Malraux, escriptor, aventurer i polític francès (n. 1901).
- 1979 - Malibú, EUA: Merle Oberon, actriu de cinema britànica (n. 1911).
- 1990 - Oxford, (Anglaterra): Roald Dahl, novel·lista, escriptor de contes i guionista gal·lès. (n. 1916).
- 1991 - Lagunitas, Califòrnia: Klaus Kinski, actor alemany (n. 1926).
- 1995 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Louis Malle, director, guionista i productor de cinema francès (n. 1932).
- 2006 - Londres - Anglaterra, Aleksandr Litvinenko, ex-agent del KGB (n. 1962).
- 2012 - Dallas, EUA, Larry Hagman, actor nord-americà (n. 1931).
- 2015 - Montevideo, Uruguai: Beatriz Lockhart, compositora, pianista i docent uruguaiana,
- 2016 - Madrid, Espanya, Rita Barberá, política espanyola del Partit Popular (n.1948)
Festes i commemoracions
Modifica
- ↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
- ↑ «Xut! | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 maig 2022].
- ↑ «Jesús Moncada». www.jesusmoncada.cat. [Consulta: 3 maig 2011].
- ↑ «Récit du siège de Termes» (en francès). Château de Termes. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ «Barcelona Índice de defunciones 1976-1980». Family Search. [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ «Edición del viernes, 08 marzo 1929, página 29 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ «Joan Fuster i Ortells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Compositoras españolas. Mujeres en la Música. BELLÉS SAGARMÍNAGA, Montserrat. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza - INAEM, 2008.
- ↑ «El 9 de mayo de 1927 fallecía la cantante de zarzuela Lucrecia Arana» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Manuel de Falla». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 11,0 11,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Krzysztof Penderecki». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Justa Goicoechea, primera regidora de l'Hospitalet». Fundació Josep Irla. [Consulta: agost 2021].
- ↑ Ciurans, Enric. «Mercè Bruquetas i Lloveras». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques. [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ «Mercè Guix Passola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Muere la soprano Montserrat Figueras». La Vanguardia, 23-11-2011.
- ↑ «Maria Assumpció Balaguer i Golobart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Adele S. Buffington». Women Film Pioneers Project. [Consulta: 27 setembre 2023].
