François Bassères

metge militar rossellonès

François Bassères[1] (Banyuls de la Marenda, 23 de novembre del 1863 - Perpinyà?, 12 d'abril del 1949) va ser un metge militar rossellonès que feu la primera guerra mundial amb el general Joffre. Molt amic d'Aristides Maillol,[2] pòstumament hom en publicà els records en un llibre biogràfic.

Infotaula de personaFrançois Bassères
Biografia
Naixement23 novembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Banyuls de la Marenda (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 abril 1949 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Activitat
Ocupaciómilitar, metge Modifica el valor a Wikidata
Activitat1883 - 1925
Carrera militar
Branca militarSanitat Militar
Rang militarMetge inspector general
Comandant de (OBSOLET)Metge en cap del Servei de sanitat del G.Q.G. (1915-1917)
Cap superior de Sanitat del 36è. Cos d'Exèrcit (1917-1918)
Cap superior de Sanitat del 3r. Exèrcit (1918-1919)
Director de Sanitat de la 16a. Regió militar i del 16è Cos d'Exèrcit (1919-1920)
Director del Servei de Sanitat de la 15a. regió militar (Marsella) i del 15è. Cos d'Exèrcit (1920-1925)
Obra
Localització dels arxius
Premis
Comandant de la Legió d'Honor

Biografia modifica

Era fill d'un capità de marina i nebot del Secretari de l'ajuntament de Banyuls. Després d'estudiar al pensionat de Sant Lluís Gonçaga de Perpinyà (fundat de poc, el 1865, pel bisbe Etienne Ramadié i l'abbé Roca), el 1883 s'allistà a l'exèrcit francès. Com a estudiant de medicina al Servei de Sanitat Militar, va ser metge intern a l'hospital militar de Bordeus. Passà per diversos destins, i del 1892 al 1898 romangué a l'hospital militar d'Alger, on ascendí a "médecin-major de 2e classe" el 1894. Després d'estar tres anys al 19è. Regiment d'Artilleria (1898-1900), va romandre un temps com a metge de l'Escola Superior de Guerra (1900-1903). El 1903 esdevingué "Médecin-major de 1e classe", amb plaça al 31è. Regiment d'Infanteria; a l'any següent va ser destinat a l'hospital militar de Perpinyà com a cap de servei, i el 1922 fou traslladat a Tarba, als Alts Pirineus. Ja amb el grau de "médecin principal de 1e classe", durant la primera guerra mundial serví amb el també nord-català mariscal Joffre: entre gener del 1915 i setembre del 1917 va ser metge en cap del Servei de sanitat del G.Q.G.; de setembre del 1917 a gener del 1918 va ser Cap superior de Sanitat del 36è. Cos d'Exèrcit, i del 1918 al 1919 ho fou del 3r. Exèrcit.

Del gener del 1919 al març del 1920[3] va ser director de Sanitat de la 16a. Regió militar i del 16è Cos d'exèrcit, i ja amb el títol de "Metge-inspector general", del març del 1920[4] al novembre del 1925 va ser director del Servei de Sanitat de la 15a. regió militar (Marsella) i del 15è. Cos d'exèrcit, alhora que membre del Consell Consultiu de Sanitat Francès. Al 23 de novembre del 1925[5] passà a la reserva amb el grau de metge inspector general. Havia fet 41 anys de servei i 12 campanyes.

Tota la seva vida, ja des del col·legi, tingué íntima amistat amb el gran escultor Aristides Maillol, i les notes on documentà aquesta amistat foren publicades pòstumament per la seva filla. Va ser nomenat cavaller (1904), oficial (1916) i comandant (1922) de la Legió d'Honor;[6] i Banyuls dedicà la plaça Médecin général Bassères a la seva memòria.

Obres modifica

Referències modifica

  1. François, Bonaventure, Pierre, de noms de fonts, Bassères - Baille els cognoms dels pares. Hi hagué un general Jean-François Bassères que visqué entre 1908 i 1996 (Bulletin Historique et Scientifique de l'Auvergne Tome XCVIII, núm. 732-733 (Janvier-Juin 1996) Publication trimestrielle de l'Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts de Clermont-Ferrand), i un general de divisió Jean Bassères als anys 90 del segle xx
  2. Relació entre Maillol i Bassères (francès)
  3. Postes de commandement avant la guerre
  4. «Nomenament». Arxivat de l'original el 2012-03-17. [Consulta: 4 desembre 2011].
  5. Nota al diari Sud-Ouest[Enllaç no actiu]
  6. Expedient de la Legió d'Honor (francès)