Maria Assumpció Balaguer i Golobart

actriu de teatre, televisió i de cinema

Maria Assumpció Balaguer i Golobart (Manresa, 8 de novembre de 1925 Cercedilla, 23 de novembre de 2019) fou una actriu catalana de teatre, televisió i de cinema.[1]

Infotaula de personaMaria Assumpció Balaguer i Golobart
Asunción Balaguer - Seminci 2015 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 novembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 2019 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Cercedilla (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Síndrome de disfunció multiorgànica Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu de televisió i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeFrancisco Rabal Modifica el valor a Wikidata
FillsTeresa Rabal
Benito Rabal Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0049363 Allocine: 73483 Allmovie: p131169 Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar declamació amb Marta Grau, a l'Institut del Teatre de Barcelona. Anant de teatre en teatre per Espanya, com a actriu principal de la companyia teatral Lope de Vega, de Manuel Tamayo, va conèixer l'home de la seva vida, Francisco Rabal, amb qui es va casar el 1951. Amb Paco Rabal van muntar una companyia pròpia que va fer algunes gires per Espanya i Amèrica.[2]

Va participar en la primera pel·lícula del seu fill Benito, El hermano bastardo de Dios, però no va ser fins a la mort de Paco Rabal, el 2001, que va tornar als escenaris. Amb 75 anys, va sorprendre com a actriu de revista al musical "Follies", de Mario Gas. Un dels últims papers va ser a "Merlí", on feia d'àvia de la família Rubio. Va protagonitzar el documental Una mujer sin sombra (2013), en què feia balanç de la seva vida.[2]

El 2012 va rebre un premi Max de Teatre com a millor actriu de repartiment a “Follies”. L'any 2013 fou distingida amb la Creu de Sant Jordi.[3] El desembre de 2015 es va anunciar el seu nomenament com a membre d'honor de l'Acadèmia de Cinema Català.[4] Va morir el 23 de novembre de 2019, a Cercedilla, als 94 anys.[2]

Trajectòria professionalModifica

TeatreModifica

CinemaModifica

  • 1951. La casa de la colina, de Pedro Costa
  • 1953. La Guerra de Dios, de Rafael Gil.
  • 1953. El hombre de la nevera, de Vicente Tamarit
  • 1955. El canto del gallo, de Rafael Gil.
  • 1960. 091 Policía al habla, de José María Forqué
  • 1963. El camino, de Ana Mariscal.
  • 1964. María Rosa, d'Armand Moreno, amb Núria Espert i Francisco Rabal.
  • 1969. Los desafíos, de José Luis Egea.
  • 1973. L'altra imatge, d'Antoni Ribas.
  • 1975. El libro del Buen Amor, de Julián Marcos
  • 1977. Yo soy mía, de Javier Balaguer
  • 1981. Chi trova un amico, trova un tesoro, de Sergio Corbucci
  • 1982. Loca por el circo,de Luis María Delgado
  • 1985. La hora bruja, de Jaime de Armiñán.
  • 1985. Lulú de noche, d'Emilio Martínez-Lázaro, amb Chus Lampreave
  • 1986. El hermano bastardo de Dios, de Benito Rabal.
  • 1989. El sueño del mono loco, de Fernando Trueba.
  • 1991. El llarg hivern, de Jaime Camino.
  • 1991. El hombre que perdió su sombra, d'Alain Tanner.
  • 1991. Cómo ser mujer y no morir en el intento, d'Ana Belén.
  • 1993. Cómo ser infeliz y disfrutarlo, d'Enrique Urbizu.
  • 1995. Una casa en las afueras, de Pedro Costa.
  • 1995. El palomo cojo, de Jaime de Armiñán
  • 1995. Boca a Boca, de Manolo Gómez Pereira
  • 1995. La niña de tus sueños, de Jesús R. Delgado
  • 1997. Memorias del ángel caído, de David Alonso
  • 1998. El Evangelio de las Maravillas, d'Arturo Ripstein
  • 1998. Extraños, d'Imanol Uribe.
  • 1999. El beso de la tierra, de Lucinda Torre
  • 1999. Las huellas borradas, d'Enrique Gabriel-Lipschutz
  • 2001. Silencio Roto, de Montxo Armendáriz.
  • 2001-02. Días de boda, de Juan Pinzás
  • 2001. Primer y último amor, de A Giménez-Rico.
  • 2004. Mala uva, de Javier Domingo
  • 2004. È già ieri, de Giulio Manfredonia
  • 2005. Las llaves de la independencia, de Carlos Gil
  • 2007. My Way, de José Antonio Salgot
  • 2007. Aqua, el riu vermell, de Manuel Almiñana
  • 2008. Enloquecidas, de Juan Luis Iborra
  • 2009. Fuga de cerebros, de Fernando González Molina
  • 2010. Pájaros de papel, de Emilio Aragón
  • 2010. Vidas pequeñas, de Enrique Gabriel
  • 2014. Huidas, de Mercedes Gaspar
  • 2015. Barcelona Nit d'Hivern, de Dani de la Orden

TelevisióModifica

ReferènciesModifica

  1. «Maria Assumpció Balaguer i Golobart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mor l'actriu Assumpció Balaguer, als 94 anys». CCMA - 324cat, 23-11-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
  3. «L'escriptor Narcís Comadira, el professor Romà Gubern i l'actriu Asunción Balaguer, Creus de Sant Jordi». Ara, 30-04-2013 [Consulta: 30 abril 2013].
  4. «Nous Membres d'Honor de l'Acadèmia de Cinema». Revista Entreacte. [Consulta: 28 desembre 2015].