Ana María Rodríguez-Arroyo Mariscal, coneguda artísticament com a Ana Mariscal (Madrid, 31 de juliol de 1923 - ibíd., 28 de març de 1995), va ser una actriu, directora i productora cinematogràfica espanyola. Els crítics la valoren com una de les millors directores del cinema europeu del segle xx.[1]

Infotaula de personaAna Mariscal
Biografia
Naixement31 juliol 1923 modifica
Madrid modifica
Mort28 març 1995 modifica (71 anys)
Madrid modifica
Lloc d'enterramentCementiri de l'Almudena modifica
Activitat
OcupacióActriu, directora de cinema, autora, escriptora, guionista, actriu de cinema i productora de cinema modifica
Activitat1940 modifica –  1989 modifica
Premis

IMDB: nm0548072 Allmovie: p220289 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va debutar al cinema per casualitat: sent estudiant de Ciències Exactes va acompanyar al seu germà, l'actor Luis Arroyo, a les proves per al rodatge d'una coproducció hispà-italiana, El último húsar (1940), de Luis Marquina; el director es va fixar en ella i va decidir donar-li el segon paper femení del film.[2]

Un any després protagonitzava Raza, de José Luis Sáenz de Heredia, al costat d'Alfredo Mayo, i es convertia en una de les grans estrelles del cinema espanyol del moment. Inicia així una trajectòria plagada de grans èxits en la pantalla gran que es prolongarà durant més d'una dècada. Roda durant aquest temps, entre altres, Vidas cruzadas (1942), de Luis Marquina; Mañana como hoy (1947), de Mariano Pombo; La princesa de los Ursinos (1947), de Luis Lucia; El tambor del Bruch (1947), d'Ignasi F. Iquino; Pacto de silencio (1949), d'Antonio Román; Un hombre va por el camino (1949) de Manuel Mur Oti... És durant el rodatge d'aquesta última quan va conèixer Valentín Javier García Fernández, amb qui contraurà matrimoni en 1954.[3]

Compagina la seva presència en la pantalla gran amb notables interpretacions sobre els escenaris, on havia debutat a l'inici de la dècada al Teatre María Guerrero, de la mà de Luis Escobar. En 1945, Ana Mariscal va representar a Valladolid Don Juan Tenorio de José Zorrilla. A les nits interpretava a Donya Inés, però a les tardes es va atrevir amb el paper de Don Joan, la qual cosa va ser titllada per alguns di«irreverent», i es va arribar a realitzar un judici literari contra ella, amb acusador, defensor i tribunal. Va ser absolta de la seva «gosadia».[4]

En iniciar-se la dècada dels cinquanta, comença a espaiar les seves aparicions com a actriu i crea la productora Bosco Films. Poc després comença a produir, dirigir i escriure els guions de les seves pròpies pel·lícules; Segundo López, aventurero urbano (1953); Misa en Compostela (1954); Con la vida hicieron fuego (1959)... Seria en 1963, amb El camino, quan va aconseguir el reconeixement de la crítica a la seva labor darrere de la cambra.

A més de les seves pròpies pel·lícules rodarà unes altres a les ordres de diferents directors, si bé de manera molt més esporàdica; va estar present, doncs, en títols d'enorme repercussió comercial en el seu moment, com Jeromín (1953), de Luis Lucia; Un dia perdido (1954), de José María Forqué; Morena Clara (1954), de Luis Lucia.

Després de les seves noces en 1954, la parella va marxar a l'Argentina on romandran dos anys. Ana va treballar allí en algunes pel·lícules: En carne viva, Bacarà, de Kurt Land; Enigma de mujer, de Enrique Cahen Salaberry; Los maridos de mamà, d'Edgardo Togni. També va aparèixer en televisió, i va interpretar al teatre obres de Federico García Lorca, amic de l'actriu.

De tornada a Espanya, treballarà en pel·lícules de la seva pròpia productora, a més d'acceptar esporàdicament papers en obres d'altres directors: La violetera (1958), de Luis César Amadori o La reina del Chantecler (1958). Dóna també classes d'interpretació a l'IIEC (Institut de Recerques i Experiències Cinematogràfiques) entre 1957 i 1960.[5]

En els seus últims anys va viure voluntàriament apartada del món de l'espectacle i es va dedicar per complet a la literatura.[6] Al gener de 1995 se li va concedir la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.[7]

Va morir el 28 de març de 1995 als 71 anys en un hospital de Madrid a causa d'un càncer. Va ser enterrada l'endemà al Cementiri de l'Almudena.[8]

El seu marit Valentín Javier García-Fernández (productor i fotògraf) (1921-2012) va morir als 91 anys al juny de 2012 i va ser incinerat ael Cementiri de l'Almudena.[9]

PremisModifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[10][11][12]
Any Categoria Pel·lícula
1945 Millor actriu principal Una sombra en la ventana
1949 Millor actriu principal Un hombre va por el camino
1950 Millor actriu principal De mujer a mujer

FilmografiaModifica

Any Títol Acreditada com Direcció Notes
Intèrpret Directora Productora
1940 El último húsar   Lluís Marquina i Pichot Coproducció hispano-italiana. Tít. orig: Amore di ussaro.
1940 La florista de la reina   Eusebio Fernández Ardavín Adaptació de la obra de teatre homònima
1942 Raza   José Luis Sáenz de Heredia
1942 ¡Qué contenta estoy!   Julio de Fleischner
1942 Siempre mujeres   Carlos Arévalo
1942 Vidas cruzadas   Luis Marquina
1943 Cuarenta y ocho horas   José María Castellví
1944 Cabeza de hierro   Ignacio F. Iquino
1945 Una sombra en la ventana   Ignacio F. Iquino Premi CEC a la millor actriu principal
1945 ¡Culpable!   Ignacio F. Iquino
1945 Viento de siglos   Enrique Gómez
1945 El obstáculo   Ignacio F. Iquino
1947 Dulcinea   Luis Arroyo
1947 Noche sin cielo   Ignacio F. Iquino
1947 La princesa de los Ursinos   Luis Lucia
1948 El tambor del Bruch   Ignacio F. Iquino
1948 Mañana como hoy   Mariano Pombo
1948 La próxima vez que vivamos   Enrique Gómez
1948 La vida encadenada   Antonio Román
1949 Aquellas palabras   Luis Arroyo
1949 Pacto de silencio   Antonio Román
1949 Doce horas de vida   Francesc Rovira Beleta
1949 Un hombre va por el camino   Manuel Mur Oti Premi CEC a la millor actriu principal
1950 De mujer a mujer   Luis Lucia Premi CEC a la millor actriu principal
1950 La fuente enterrada   Antonio Román
1951 El gran galeoto   Rafael Gil Basat en l’obra homònima de José Echegaray
1953 Segundo López, aventurero urbano       Ana Mariscal Coguionista
1953 Jeromín   Luis Lucia Basat en la novel·la homònima de Luis Coloma
1953 Vértigo   Eusebio Fernández Ardavín
1954 Misa en Compostela     Ana Mariscal Documental. Locució: Ana Mariscal
1954 Morena Clara   Luis Lucia
1955 En carne viva   Enrique Cahen Salaberry pel·lícula argentina
1955 Un día perdido   José María Forqué
1955 Bacará   Kurt Land pel·lícula argentina
1956 De noche también se duerme   Enrique Carreras pel·lícula argentina
1956 Los maridos de mamá   Edgardo Togni pel·lícula argentina
1956 Enigma de mujer   Enrique Cahen Salaberry pel·lícula argentina
1958 La violetera   Luis César Amadori
1958 Hay que bañar al nene   Edgardo Togni pel·lícula argentina
1958 Patio andaluz   Jorge Griñán
1958 Carlota     Enrique Cahen Salaberry Basada en l’obra homònima de Miguel Mihura
1959 Juego de niños     Enrique Cahen Salaberry Basada en l’obra homònima de Víctor Ruiz Iriarte
1959 Con la vida hicieron fuego       Ana Mariscal Diàlegs.
1959 El magistrado   Luigi Zampa Coproducció hispano-italiana. Tít. orig: Il magistrato
1960 La quiniela       Ana Mariscal
1961 Hola, muchacho       Ana Mariscal
1962 Feria en Sevilla       Ana Mariscal
1962 La reina del Chantecler   Rafael Gil
1962 Occidente y sabotaje       Ana Mariscal Coguionista
1963 El camino     Ana Mariscal Primera adaptació cinematogràfica de Miguel Delibes.
1964 La otra mujer   François Villiers Coproducció hispano-francesa. Tít. orig: L'autre femme
1966 Los duendes de Andalucía     Ana Mariscal Coguionista
1966 Vestida de novia       Ana Mariscal Coguionista
1968 El paseíllo       Ana Mariscal Coguionista
1987 El polizón del Ulises   Javier Aguirre Basada en el relat infantil homònim d’Ana María Matute

ReferènciesModifica

  1. «De delante a detrás de la cámara». Filmotech. [Consulta: 16 agost 2012].
  2. Borau, J.L.: Diccionario..., pàg. 544.
  3. «La actriz Ana Mariscal se ha casado», en hemeroteca.abc.es.(16/05/1954).
  4. «El dia que Don Juan fue ella», en www.elnortedecastilla.es. 2/gener/2018.
  5. «Ana Mariscal: una mujer marcada» en cvc.cervantes.es.
  6. Cinquanta anys de teatre a Madrid. El Avapiés, 1984. ISBN 9788486280044. 
  7. Anunci oficial en www.boe.es.
  8. «Muere la actriz y directora de cine Ana Mariscal», a elpais.com.
  9. Esquela online a www.rememori.com.
  10. «Medalles del CEC a la producció espanyola de 1945». Cercle d'Escriptors Cinematogràfics. [Consulta: 8 gener 2016].
  11. «Medalles del CEC a la producció espanyola de 1949». CEC. [Consulta: 8 gener 2016].
  12. «Premis del CEC a la producció espanyola de 1950». CEC. [Consulta: 8 gener 2016].

BibliografiaModifica

  • BORAU, José Luis (dir.). Diccionario del cine español. Madrid: Alianza Editorial, 1998, p. 544-5. ISBN 978-84-2065-257-3. 
  • GREGORI, Antonio: El cine español según sus directores, págs. 238-254. Ediciones Cátedra, Madrid, 2009. ISBN 978-84-376-2614-7
  • MARISCAL, Ana. Cincuenta años de teatro en Madrid. Madrid: El Avapiés, 1984, p. 172. ISBN 978-84-86280-04-8. 
  • Mariscal, Ana. Mi vida. Madrid: Ed. Astros, 1943. 
  • MARTÍNEZ TEJEDOR, María Concepción. Directoras pioneras del cine español. Madrid: Fundación FirstTeam, 2016, p. 59-72; 106-222. ISBN 978-84-608-3879-1. 

Enllaços externsModifica