Síndrome de disfunció multiorgànica

La síndrome de disfunció multiorgànica (SDMO), antigament coneguda com a fallada multiorgànica, fallada orgànica múltiple o fracàs multiorgànic (FMO), és la presència d'alteracions en la funció de dos o més òrgans en un pacient malalt, que requereix d'intervenció clínica per aconseguir mantenir l'homeòstasi.

Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de disfunció multiorgànica
Tipusdisfunció orgànica i símptoma general Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11MH16 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R65.3 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9995.90 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
eMedicine169640 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD009102 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0026766 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome sol derivar d'una infecció, lesions (accident, cirurgia), hipoperfusió i hipermetabolisme. La causa principal desencadena una resposta inflamatòria incontrolada. La sèpsia és la causa més freqüent de la SDMO i pot causar xoc sèptic. En absència d'infecció, un trastorn similar a la sèpsia es denomina síndrome de resposta inflamatòria sistèmica (SRIS). Tant la SRIS com la sèpsia podrien progressar a una SDMO. Tot i així, en un terç dels pacients no es pot trobar un focus primari.[1] La SDMO està ben establerta com a etapa final d'un continu: SRIS + infecció -> sèpsia -> sèpsia severa -> SDMO.

Diagnòstic

modifica

La Societat Europea de Cures Intensives va organitzar una reunió de consens el 1994 per crear la puntuació "Evaluació de la fallada d'òrgans relacionada amb la sèpsia (SOFA)" per descriure i quantificar el grau de disfunció d'òrgans en sis sistemes d'òrgans. Usant variables fisiològiques similars es va desenvolupar la puntuació de la SDMO.[1]

S'han suggerit quatre fases clíniques:

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Irwin; Rippe. Intensive Care Medicine.  Arxivat 7 de novembre 2005 a Wayback Machine.