Amfíloc d'Iconi
Amfíloc d'Iconi (Amphilochus, Amphílochos Ἀμφίλοχος) va ser bisbe d'Iconi (actual Konya). És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Fou amic de Sant Basili i Sant Gregori de Nazianz.
Biografia | |
---|---|
Naixement | Ἀμφίλοχος (Amfíloxos) c. 339 Kayseri (Turquia) |
Mort | 394 ↔ 403 (54/55 anys) Konya (Turquia) |
Bisbe | |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot, escriptor |
Període | Imperi Romà |
Activitat | (Floruit: segle IV ) |
bisbe, confessor, Pare de l'Església Oriental | |
Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme, luteranisme |
Festivitat | 23 de novembre |
Iconografia | Com a bisbe, amb un llibre o rotlle |
Família | |
Pares | Amfíloc de Nazianz i Lívia |
Germans | Eufèmia de Capadòcia Teodòsia |
Biografia
modificaVa néixer a Cesarea de Capadòcia i va exercir d'advocat. Va viure retirat amb el seu pare a Ozizalis de Capadòcia fins que fou elegit per presidir la seu d'Iconi (Licaònia) o Psídia. Es conserva la carta de felicitació que li va remetre Basili de Cesarea, que després el va visitar i el va convèncer perquè completés el treball "sobre l'Esperit Sant" que va acabar al 375. El 377 va enviar aquesta obra als bisbes de Lícia que tenien tendències macedonianes o podien estar influïts per la doctrina macedoniana; el 381 Amfíloc assistí al Primer Concili de Constantinoble on fou nomenat centre del catolicisme a Àsia junt amb Optimos d'Antioquia de Psídia. El 383 va obtenir de l'emperador Teodosi la prohibició d'assemblees arrianes i el mateix any va convocar un concili a Side, a Pamfília, per condemnar als heretges massalis o massalians que deien que la religió consistia en la pregària. El 394 va ser al concili de Constantinoble que va confirmar a Bagàdios com a bisbe de Bostra.[1] Va morir probablement el 395. Es commemora el 23 de novembre.
Referències
modifica- ↑ Smith, William. Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). C.C. Little and J. Brown, 1850, p.150.