Per a altres significats, vegeu «Haro (desambiguació)».

Haro és un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro. El 2006 tenia 10.965 habitants. És la població més important de la denominada Rioja Alta. Confronta amb la província de Burgos per les Muntanyes Obarenes al nord i amb la província d'Àlaba per l'Ebre a l'est. La ciutat té al nord al riu Tirón, un afluent de l'Ebre per l'esquerra al que s'aboca poc després de creuar les vies del tren Castejón-Bilbao i la carretera nacional 124.

Plantilla:Infotaula geografia políticaHaro
Imatge

Localització
Map
 42° 34′ 37″ N, 2° 50′ 46″ O / 42.576944444444°N,2.8461111111111°O / 42.576944444444; -2.8461111111111
EstatEspanya

Comunitat autònomaLa Rioja Modifica el valor a Wikidata
CapitalHaro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població11.763 (2023) Modifica el valor a Wikidata (290,23 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície40,53 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud479 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataLaura Rivado Casas (en) Tradueix (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal26200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE26071 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webharo.org Modifica el valor a Wikidata

Llocs de la ciutat

modifica

Prop del riu Ebre hi ha el parc Iturrimurri. Al nord, a la riba del Tirón, a un costat (el més allunyat de la ciutat) hi ha un càmping que porta el nom de la ciutat i al costat interior la zona esportiva; el centre se situa més aviat cap al nord-est, i al sud hi ha el turó de Santa Lucía; en aquesta zona hi ha nombroses tavernes que serveixen els pintxos amb una beguda curta, sovint vi de rioja.

Els llocs més destacats són la important església parroquial de Santo Tomás, cap a la via fèrria, a l'est de la zona del centre (però a tocar d'aquesta); la basílica de Nuestra Señora de la Vega, a l'oest de la zona del centre (prop de l'avinguda de Bretón de los Herreros) i al costat l'estació enològica, amb un museu del vi; una plaça de braus; l'Ajuntament; la zona recreativa El Viano i, al costat, la font del Moro.

Cellers

modifica

Haro destaca per la gran quantitat de cellers a la població i entorn, centre del vi amb denominació "rioja". Els cellers principals són:

  • Martínez Lacuesta
  • CVNE
  • Paternina
  • Bilbainas
  • Carlos Serres
  • Ramón Bilbao
  • Gómez Cruzado
  • López de Heredia
  • Roda
  • Berceo
  • La Rioja Alta
  • Rioja Santiago
  • Lecanda
  • Muga
  • Gutiérrez Andrés S.L.
  • Ibaiondo
  • Viña Olábarri

Història

modifica

Hi ha diverses teories sobre la fundació d'Haro, prenent-se com la més realista la de Domingo Hergueta, qui argumentava sobre l'existència d'un villorrio que cuidava el far del turó de la Mota que enllumenava la desembocadura del riu Tirón en l'Ebre, ja que aquesta zona era navegable. La vila rebria el nom d'aquest far, que evolucionaria, com el castellà, transformant-se en Haro.

La zona va estar poblada per berons. Durant la Hispània romana en els riscos de Bilibio es va construir un castrum de defensa que era denominat Castrum Bilibium. La primera al·lusió a Haro data del 1040, en un document del rei navarrès Garcia IV Sanxes III de Navarra, el de Nájera, en el qual donava a la seva esposa Estefania de Foix, mitjançant la carta d'arres, Bilibium cum Faro.

De 1063 és el primer document on se cita la presència de jueus a la vila. Pertany a una donació de Sanç IV de Navarra al bisbe d'Àlaba don Nuño, en la qual li lliurava l'hereteu del jueu Marlahim, situada en el terme del Viano.

Administració

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Francisco Mate Barrio (fins a 1980) / Miguel Rojas Castrillo Independent / PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Miguel Rojas Castrillo PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Patricio Capellán Hervías Partit Popular 30/06/1987
1991 - 1995 Patricio Capellán Hervías Partit Popular 15/06/1991
1995 - 1999 Patricio Capellán Hervías Partit Popular 17/06/1995
1999 - 2003 Patricio Capellán Hervías Partit Popular 03/07/1999
2003 - 2007 Lydia Rojas Aguillo (fins a 2004) / Patricio Capellán Hervías PSOE / Partido Popular 14/06/2003
2007 - 2011 Patricio Capellán Hervías Partit Popular 16/06/2007
2011 - 2015 n/d n/d 11/06/2011
2015 - 2019 n/d n/d 13/06/2015
2019 - 2023 n/d n/d 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Personatges il·lustres

modifica

Enllaços externs

modifica