Anguciana
Anguciana és un municipi de la Rioja,[1] a la regió de la Rioja Alta.
Tipus | municipi de La Rioja | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | La Rioja | ||||
Capital | Anguciana | ||||
Població humana | |||||
Població | 435 (2023) (87 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 5 km² | ||||
Altitud | 473 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Pere de Verona | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Jorge Loyo Mendoza | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 26210 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 26013 | ||||
Lloc web | anguciana.es |
Història
modificaEn 1121, Tota López d'Haro i Álvarez, filla de Lope Íñiguez, senyora d'Anguciana, donà al Monestir de Santa María la Real de Nájera tota la seva herència a Cihuri i també post mortem nostram, casam nostram quae est in Angunciana sicut tenuimos et habuimus in vita nostra. Subscriu l'escriptura Diego López I d'Haro, germà de Tota. Es va fer aquesta escriptura "regnante rege Aldefonso in Castella, et in Alava, et in Pampilona, et in Aragone, et i Ribacurta". Es tracta del rei Alfons I d'Aragó, anomenat el Batallador.[2]
Des del segle xiv va ser Senyoriu dels Salcedo, qui van habitar la Torre Forta situada prop del pont del riu Estirada i de la qual avui es conserva alguna espitlleraa i l'ingrés sud. El Senyoriu va ser atorgat per Enric III de Castella a Juan Alfonso de Salcedo per privilegi datat el 8 de març de 1394, en consideració i remuneració als molts i bons serveis fets al senyor Joan I de Castella (el seu pare) en la guarda del seu cos. Per altra mercè de 12 de febrer de 1397 li concedeix llicència per a fer en aquest lloc una casa tan forta i tan completa, com el mateix Rei la podria manar fer per a si mateix.[3] Fins a la creació de la província de Logronyo en 1833 i la seva partició en nou partits judicials (1834), va pertànyer al partit de Santo Domingo de la Calzada, en la província de Burgos.
Referències
modifica- ↑ Govern de La Rioja. «Listado de municipios» (en castellà), 2016. Arxivat de l'original el 20 de gener 2022. [Consulta: 15 febrer 2021].
- ↑ Llorente publica l'escriptura de donació en l'era 1159 (actualitzada, 1121): "Docum. núm. 96, de l'Ap. á les notic. histor. de les tres P. Vascong.", cita també l'arxiu de Santa María de Nájera
- ↑ Hist. del Col·legi Vell de San Bartolomé, 2ª part, núm. 202