Anguciana és un municipi de la Rioja,[1] a la regió de la Rioja Alta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAnguciana
Imatge
Tipusmunicipi de La Rioja Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 34′ 31″ N, 2° 54′ 09″ O / 42.575277777778°N,2.9025°O / 42.575277777778; -2.9025
EstatEspanya
Comunitat autònomaLa Rioja Modifica el valor a Wikidata
CapitalAnguciana Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població435 (2023) Modifica el valor a Wikidata (87 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud473 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniPere de Verona Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJorge Loyo Mendoza Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal26210 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE26013 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webanguciana.es Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

En 1121, Tota López d'Haro i Álvarez, filla de Lope Íñiguez, senyora d'Anguciana, donà al Monestir de Santa María la Real de Nájera tota la seva herència a Cihuri i també post mortem nostram, casam nostram quae est in Angunciana sicut tenuimos et habuimus in vita nostra. Subscriu l'escriptura Diego López I d'Haro, germà de Tota. Es va fer aquesta escriptura "regnante rege Aldefonso in Castella, et in Alava, et in Pampilona, et in Aragone, et i Ribacurta". Es tracta del rei Alfons I d'Aragó, anomenat el Batallador.[2]

Des del segle xiv va ser Senyoriu dels Salcedo, qui van habitar la Torre Forta situada prop del pont del riu Estirada i de la qual avui es conserva alguna espitlleraa i l'ingrés sud. El Senyoriu va ser atorgat per Enric III de Castella a Juan Alfonso de Salcedo per privilegi datat el 8 de març de 1394, en consideració i remuneració als molts i bons serveis fets al senyor Joan I de Castella (el seu pare) en la guarda del seu cos. Per altra mercè de 12 de febrer de 1397 li concedeix llicència per a fer en aquest lloc una casa tan forta i tan completa, com el mateix Rei la podria manar fer per a si mateix.[3] Fins a la creació de la província de Logronyo en 1833 i la seva partició en nou partits judicials (1834), va pertànyer al partit de Santo Domingo de la Calzada, en la província de Burgos.

Referències

modifica
  1. Govern de La Rioja. «Listado de municipios» (en castellà), 2016. Arxivat de l'original el 20 de gener 2022. [Consulta: 15 febrer 2021].
  2. Llorente publica l'escriptura de donació en l'era 1159 (actualitzada, 1121): "Docum. núm. 96, de l'Ap. á les notic. histor. de les tres P. Vascong.", cita també l'arxiu de Santa María de Nájera
  3. Hist. del Col·legi Vell de San Bartolomé, 2ª part, núm. 202