Viquipèdia

Pablo Iglesias Turrión

polític espanyol
No s'ha de confondre amb Pablo Iglesias Posse.

Pablo Iglesias Turrión (Madrid, 17 d'octubre de 1978)[n. 1] és un politòleg, presentador de televisió i expolític espanyol. Va ser vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 del Govern d'Espanya entre 2020 i 2021. Va ser secretari general del partit Podem des del 2014, i ha estat el cap de llista d'aquesta formació en les eleccions al Parlament Europeu de 2014 i les eleccions generals espanyoles de 2015, 2016, abril de 2019 i novembre de 2019 fins al 5 de maig de 2021.[2][3]

Plantilla:Infotaula personaPablo Iglesias Turrión

(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pablo Manuel Iglesias Turrión Modifica el valor a Wikidata
17 octubre 1978 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Drets Socials i Agenda 2030
13 gener 2020 – 30 març 2021
Vicepresident segon del Govern d'Espanya
12 gener 2020 – 30 març 2021
Diputat al Congrés dels Diputats
Representa: Unides Podem

3 desembre 2019 – 26 març 2021 – Mercedes Pérez Merino →

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
17 maig 2019 – 3 desembre 2019 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
8 juliol 2016 – 21 maig 2019

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
5 gener 2016 – 19 juliol 2016

Circumscripció electoral: Madrid

Secretari general de Podem
15 novembre 2014 – 4 maig 2021
← cap valor – Ione Belarra Urteaga →
Diputat al Parlament Europeu
1r juliol 2014 – 27 octubre 2015
Circumscripció electoral: Espanya

Dades personals
ResidènciaGalapagar Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya - comunicació (2009–2011)
Universidad Carlos III de Madrid - humanitats (2008–2010)
Universitat Complutense de Madrid - ciència política (2004–2008)
Universitat Complutense de Madrid - ciència política (2002–2004)
Universitat Complutense de Madrid - dret (1996–2001) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaMultitud y acción colectiva postnacional: un estudio comparado de los desobedientes: de Italia a Madrid (2000-2005) Modifica el valor a Wikidata (2008 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHeriberto Cairo Carou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, ciències polítiques i mitjà de comunicació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, comentarista polític, politòleg, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid (2023–)
Universitat Oberta de Catalunya (2021–2022)
Universitat Complutense de Madrid (2008–2014) Modifica el valor a Wikidata
PartitPodem (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParellaIrene Montero Gil (2017–)
Tania Sánchez Melero (2011–2015) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancisco Javier Iglesias Modifica el valor a Wikidata  i María Luisa Turrión Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Facebook: IglesiasTurrionPablo X: Pablo_Iglesias_ Instagram: iglesiasturrionpablo Telegram: canalpabloiglesias LinkedIn: pablo-iglesias-turrion-971208262 Flickr: 134160635@N07 Goodreads author: 7383371 Modifica el valor a Wikidata

Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid, on també va treballar com a professor titular interí,[4] va ser un dels fundadors de Podem el 2014, any en què va ser elegit diputat de Parlament Europeu per aquesta formación.[5] Posteriorment ha estat diputat al Congrés durant la XI, XII, XIII i XIV legislatures. Com a presentador de televisió ha portat els programes Fort Apache (Hispan TV), La Tuerka i Otra Vuelta de tuerka (Público TV). Va ser també director de continguts i creativitat de Producciones Con Mano Izquierda (CMI),[6] i va col·laborar amb la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales (Fundación CEPS).[6]

Va dimitir com a ministre de Drets Socials i Agenda 2030 i vicepresident de Govern per ser candidat a presidir la Comunitat de Madrid. El mateix dia de les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2021, va anunciar que abandonava la primera línia política a causa dels seus resultats.[2]

Biografia

modifica

Va néixer a Madrid el 17 d'octubre de 1978, fill de Francisco Javier Iglesias Peláez, un inspector de treball i professor d'Història Contemporània i Història de Relacions Laborals a l'Escola de Relacions Laborals de Zamora, dependent de la Universitat de Salamanca,[7] ja jubilat,[8][9] que va militar al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP)[10] i d'una advocada sindicalista de CCOO, María Luisa Turrión Santa-María. L'avi matern va ser sindicalista, fundador de la UGT i històric del PSOE,[11] i l'avi patern, Manuel Iglesias Ramírez (1913-1986), militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), va ser condemnat a mort l'any 1939 pel franquisme, encara que finalment la pena va ser commutada per presó gràcies als testimonis de membres de la Falange, entre ells Ezequiel Puig Maestre Amado, que van negar moltes de les acusacions que s'havien fet contra ell.[12]

Amb 13 anys, després de la separació dels seus pares, es va traslladar amb la seva mare a al barri madrileny de Vallecas. Part de la seva infantesa residí a Sòria, ciutat en la qual va estar destinat el seu pare. Amb l'entrada a l'institut comença la seva relació amb la política, entrant a militar a les Joventuts Comunistes abans dels 14 anys, on va estar-hi fins als 20.[13] Ha estat autor de llibres dedicats al cinema i a la política i, també, impulsor de la seva primera plataforma televisiva, La Tuerka.[14]

Activitat acadèmica

modifica

Iglesias és llicenciat en Dret (promoció de 2001) i en Ciència Política (2004) per la Universitat Complutense de Madrid,[15] on també va obtenir el doctorat el 2008, amb una tesi sobre l'acció col·lectiva postnacional.[16] Va realitzar altres estudis de postgrau com un màster en Humanitats (2010) per la Universitat Carlos III de Madrid amb una tesi sobre anàlisi política del cinema, i un master of Arts in Communication (2011) pel European Graduate School (Suïssa), on va realitzar cursos de filosofia dels mitjans de comunicació i va estudiar teoria política, cinema i psicoanàlisi.[17] Des de 2002, ha publicat uns trenta articles en revistes acadèmiques.[18]

Activisme polític

modifica

Es posiciona políticament a l'esquerra,[19] va militar en la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya des dels catorze anys fins als vint, i és vocal del Consell Executiu de la Fundació Centre d'Estudis Polítics i Socials, dedicada segons els seus estatuts «a la producció de pensament crític i al treball cultural i intel·lectual per fomentar consensos d'esquerres».[20] El 2001 va participar en el moviment antiglobalització,[21] on va defensar la desobediència civil com a forma de lluita, i seva tesi doctoral[22] va versar sobre aquest tema.

 
Iglesias i el president Pedro Sánchez en la presentació de l'acord de govern de coalició entre Unides Podem i PSOE, el 12 de novembre del 2019.

El gener de 2014 va presentar, juntament amb altres persones i col·lectius, el moviment ciutadà Podem, amb la voluntat de concórrer a les eleccions al Parlament Europeu d'aquell mateix any, des d'on va ser el candidat més votat en les primàries obertes ciutadanes del partit.[23] El 25 de maig de 2014 Podem va aconseguir 5 escons a les eleccions al Parlament Europeu, després de només quatre mesos de carrera política.

El 15 de novembre de 2014 va ser resultar escollit secretari general de Podem, el procés d'elecció va acabar amb el 88% dels vots dels 107.488 emesos per l'assemblea ciutadana del partit, en favor de la candidatura d'Iglesias i el seu equip.[24] Com a cap de llista de Podem ha estat elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 2015 i 2016.[25]

El 4 de maig de 2021 va dimitir després que els partits de dretes sumessin majoria absoluta a les eleccions a l'Assemblea de Madrid d'aquell dia.[26]

Activitat en els mitjans

modifica

Ha estat articulista de diferents mitjans de premsa escrita, com Público,[27] Kaosenlared,[28] Diagonal[29] i Rebelión.[30]

 
Pablo el 2012, com entrevistador de La Tuerka.

El 2003 va començar un programa a Tele K, La Tuerka,[31] realitzat per la productora Con Mano Izquierda. A causa dels problemes amb les llicències de Tele K i Canal 33, totes dues cadenes van començar a emetre part de la seva programació conjuntament, i La Tuerka es va traslladar a Canal 33 Madrid per emetre en directe i Tele K emetia el seu programa en diferit.[32] En gener de 2013 va començar a presentar un programa similar a la cadena de capital iranià HispanTV: Fort Apache.

El maig de 2013, Pablo Iglesias va ser convidat al programa El gato al agua[33] d'Intereconomía per parlar sobre la convocatòria de Rodea el Congreso.[34][35] Després d'aquesta participació, va començar a rebre sol·licituds d'altres mitjans i va passar a ser col·laborador habitual en les tertúlies polítiques d'El gato al agua, El cascabel al agua (13 TV), La Sexta Noche (La Sexta), Las mañanas de Cuatro i 24h Noche (24 Horas).[36]

Aquestes aparicions en els mitjans de masses li han valgut crítiques positives i negatives. Mentre en Diario Siglo XXI lloen el seu currículum[3] i el seu estil «respectuós dels seus contertulians»,[37] a Periodista Digital el qualifiquen de «fabricant de misèria» i posen en qüestió la seva activitat acadèmica.[38]

Canal RED

modifica

El novembre de 2022, Pablo Iglesias anunciava a les xarxes socials la creació d'un nou canal de televisió a través d'internet que dirigiria ell mateix. Canal RED (el nom del mitjà) sorgia amb la pretensió de donar rèplica als canals de televisó i ràdio que "diuen bàsicament el mateix".[39]

Premis i reconeixements

modifica

Obres

modifica
Autor
  • Iglesias Turrión, Pablo. Multitud y acción colectiva postnacional. Complutense de Madrid, Servei de Publicacions, 2009. 
  • Iglesias Turrión, Pablo. Desobedientes. Popular, 2011. 
  • Iglesias Turrión, Pablo. Maquiavelo frente a la gran pantalla. Cine y política. Akal, 2013. 
  • Iglesias Turrión, Pablo. Ganar o morir. Lecciones políticas de Juego de Tronos. Akal, 2014. [42]
  • Iglesias Turrión, Pablo. Disputar la democracia. Política para tiempos de crisis. Akal, 2014. 
  • Iglesias Turrión, Pablo. Una nueva transición. Materiales del año del cambio. Akal, 2015. 
Coautor
  • Iglesias Turrión, Pablo; Monedero, Juan Carlos. ¡Que no nos representan!: El debate sobre el sistema electoral español. Popular, 2011. 
  • Iglesias Turrión, Pablo; Nega LCDM. Conversación entre Pablo Iglesias y Nega LCDM. Icaria, 2013. 
  • Iglesias Turrión, Pablo; Juliana, Enric. Nudo España. Arpa, 2018. [43]
Coordinador i/o editor
  • Iglesias Turrión, Pablo (editor). Cuando las películas votan. Lecciones de ciencias sociales a través del cine. Catarata, 2013 [Consulta: 13 juliol 2013]. 
  • Iglesias Turrión, Pablo; Espasandín, Jesús (coordinadores). Bolivia en Movimiento. Acción colectiva y poder político. El Viejo Topo, 2007. 

Notes

modifica
  1. ↑ Fins al 2015, «Pablo Manuel Iglesias Turrión».[1]

Referències

modifica
  1. ↑ «Iglesias confiesa que hizo cambiar su DNI en 2015 para no le llamaran Pablo Manuel'». elEconomista.es, 27-04-2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 elEconomista.es. «Pablo Iglesias deja la política y dimite de todos sus cargos en Podemos - elEconomista.es» (en castellà). [Consulta: 4 maig 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Iglesias Turrión, Pablo. «Curriculum Vitae de Pablo Iglesias Turrión» (en castellà) p. sindominio.net. Arxivat de l'original el 2014-10-30. [Consulta: 13 juliol 2020].
  4. ↑ «La Complutense nombra profesor honorífico a Pablo Iglesias». eldiario.es, 25-09-2014. [Consulta: 25 setembre 2014].
  5. ↑ Podemos se convierte en la sorpresa y logra cinco escaños en Estrasburgo, El País, 25 de mayo de 2014.
  6. ↑ 6,0 6,1 Producciones Con Mano Izquierda. «Pablo Iglesias Turrión Director de contenidos y creatividad» (en castellà). Arxivat de l'original el 2013-05-01. [Consulta: 23 maig 2014].
  7. ↑ Las 'perlas dialécticas' del padre de Pablo Iglesias contra el PSOE de Zapatero y Bono. Segundo Sanz. Publicado 22/01/2015. Vozpópuli. [1]. Consultado el 23 de diciembre de 2020.
  8. ↑ Marina González. «El que puede». La Diaria, 06-08-2014. Arxivat de l'original el 2014-09-26. [Consulta: 17 maig 2021].
  9. ↑ López, Marisol. «El irresistible encanto de la utopía». Faro de Vigo, 01-06-2014.
  10. ↑ «Falso: El padre de Pablo Iglesias fue terrorista del FRAP» (en castellà). Miniver.org, 14-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-05-21. [Consulta: 5 juny 2017].
  11. ↑ «La herencia de un millón de euros que avala el casoplón de Irene Montero y Pablo Iglesias» (en castellà). [Consulta: 19 maig 2018].
  12. ↑ «El abuelo de Pablo Iglesias fue represaliado por el franquismo». elplural.com, 13-08-2014. [Consulta: 1r octubre 2014].
  13. ↑ Podemos, de la indignación a las urnas, RTVE, 27 de mayo de 2014.
  14. ↑ López, Marisol «El irresistible encanto de la utopía». Faro de Vigo, 01-06-2014 [Consulta: 3 abril 2016].
  15. ↑ «Curriculum Vitae». Arxivat de l'original el 2014-10-30. [Consulta: 19 abril 2017].
  16. ↑ Iglesias Turrión, Pablo «Multitud y acción colectiva postnacional: un estudio comparado de los desobedientes: de Italia a Madrid (2000-2005)». Tesis Doctoral. Universitat Complutense de Madrid [Madrid], 2009. Arxivat de l'original el 2015-07-21 [Consulta: 13 juliol 2013].
  17. ↑ Profesorado-Pablo Iglesias Turrión Arxivat 2016-06-11 a Wayback Machine. en la web de la UCM, Departamento de Ciencia Política y de la Administración 3. Consultado el 23 de mayo de 2014.
  18. ↑ Pablo Iglesias Turrión Arxivat 2020-10-20 a Wayback Machine. en Google Académico. Consultado el 23 de mayo de 2014.
  19. ↑ Pablo Iglesias:"Podemos ha mobilizado a muchos que nunca hubieran llegado a la izquierda. Daniel del Pino, Carlos Enrique Bayo. Público, 21 de mayo de 2014. Acceso 24 de mayo de 2014.
  20. ↑ «¿Qué es la Fundación CEPS?». www.ceps.es [Consulta: 14 juliol 2013].
  21. ↑ «Encuentro digital con Pablo Iglesias». elmundo.es, 23-07-2001 [Consulta: 14 juliol 2013].
  22. ↑ Iglesias Turrión, Pablo «Multitud y acción colectiva postnacional: un estudio comparado de los desobedientes: de Italia a Madrid (2000-2005)». Tesis Doctoral. Universitat Complutense de Madrid [Madrid], 2009. Arxivat de l'original el 2015-07-21 [Consulta: 13 juliol 2013].
  23. ↑ «Pablo Iglesias presenta Podemos». publico.es, 17-01-2014 [Consulta: 3 abril 2014].
  24. ↑ García, Fernando. «Podemos elige a Pablo Iglesias secretario general con el 88% de los votos» (en castellà). La Vanguardia, 15-11-2014.
  25. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  26. ↑ 324cat. «Pablo Iglesias deixa la política després "de la victòria de la dreta trumpista" a Madrid», 04-05-2021. [Consulta: 4 maig 2021].
  27. ↑ «Otra vuelta de Tuerka (blog del diario Público)». [Consulta: 13 juliol 2013].
  28. ↑ «Artículos de Pablo Iglesias en Kaosenlared.». Arxivat de l'original el 2012-10-19. [Consulta: 13 juliol 2013].
  29. ↑ Iglesias Turrión, Pablo. «Asamblea constituyente y revolución», 22-07-2006. [Consulta: 13 juliol 2013].
  30. ↑ «Artículos de Pablo Iglesias en Rebelión». [Consulta: 13 juliol 2013].
  31. ↑ Rozas, Daniel «I AM NOT A CROCK! “A la izquierda le falta imaginación”». Diagonal [Oviedo], 03-07-2012 [Consulta: 13 juliol 2013].
  32. ↑ «Pablo Iglesias, presentador de La Tuerka: “La objetividad no existe”». El Crítico de la Tele (blog), 02-10-2012 [Consulta: 13 juliol 2013]. «a partir de un problema conjunto que tuvieron las dos cadenas con sus licencias, amenazadas por la Comunidad de Madrid, comenzaron a hacer emisiones y programas conjuntos. De esta manera entramos en contacto con Canal 33, que ofrecía unas características técnicas que permitían mejorar la calidad del programa» Arxivat 2013-07-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-07-03. [Consulta: 26 maig 2014].
  33. ↑ «Pablo Iglesias en El Gato al Agua», 24-04-2013. [Consulta: 13 juliol 2013].
  34. ↑ EuropaPress. «El 25S llama a "asediar" el Congreso el 25 de abril y a no abandonar hasta que dimita el Gobierno», 31-03-2013. [Consulta: 1r maig 2013].
  35. ↑ Efe. «ESPAÑA / CONGRESO El Congreso no celebrará pleno durante el intento de "asedio" del 25S», 16-04-2013. [Consulta: 1r maig 2013].
  36. ↑ «Pablo Iglesias en 24h Noche 16-10-13», 24-04-2013. [Consulta: 13 febrer 2016].
  37. ↑ López, Mario «Pablo Iglesias y la conquista de la inteligencia». Diario Siglo XXI, 04-07-2013 [Consulta: 13 juliol 2013].
  38. ↑ «El fabricante de miseria Pablo Iglesias inunda la pantalla de resentimiento: "Ganabas 100.000 y otros sólo 450 euros, eso es violencia"». Periodista Digital, 04-07-2013 [Consulta: 17 octubre 2013].
  39. ↑ «Pablo Iglesias llança Canal Red amb el suport de Jaume Roures». La Vanguardia, 23-11-2022 [Consulta: 12 desembre 2023].
  40. ↑ Celebrada la primera edición de los Premios de Periodismo para el Cambio Social Arxivat 2014-05-24 a Wayback Machine.. entreculturas.org. 13 de noviembre de 2013. Acceso 24 de mayo de 2014.
  41. ↑ «Real Decreto 1194/2021, de 28 de diciembre, por el que se concede la Gran Cruz de la Real y Distinguida Orden Española de Carlos III a don Pablo Iglesias Turrión» (en castellà). BOE.es, 29-12-2021. [Consulta: 1r gener 2022].
  42. ↑ «Ganar o morir. Lecciones políticas en Juego de tronos». pabloiglesias.org, 11-05-2014. Arxivat de l'original el 20 de juliol de 2014. [Consulta: 17 juliol 2014].
  43. ↑ «Una madeja muy enredada», 21-10-2018. [Consulta: 21 octubre 2018].

Enllaços externs

modifica
 
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Pablo Iglesias Turrión
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pablo Iglesias Turrión
  • [ Pablo Iglesias Turrión - Lloc web oficial]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pablo_Iglesias_Turrión&oldid=33344007»