Pere I del Brasil

primer emperador del Brasil
(S'ha redirigit des de: Pere IV de Portugal)

Pere I del Brasil i IV de Portugal “el Rei Soldat” (Lisboa 1798 - íd. 1834) fou príncep del Brasil (1816-1822); regent del Regne (1821-1822); Emperador del Brasil (1822-1831) i Rei de Portugal (1826).[1]

Infotaula de personaPere I del Brasil
Pere IV de Portugal
DpedroI-brasil-full.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Pedro I
(pt) Pedro I do Brasil Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1798 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Queluz (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 1834 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Palau de Queluz (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMonument to the Independence of Brazil (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Emperador del Brasil
12 d'octubre de 1822 – 7 d'abril de 1831
  Rei de Portugal
10 de març de 1826 – 28 de maig de 1826
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, compositor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Altres
TítolRei de Portugal i dels Algarves
Emperador del Brasil Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Leopoldina d'Àustria (1817, 1817–1826)
Amàlia de Leuchtenberg (1829–1834) Modifica el valor a Wikidata
ParellaDomitila de Castro
Florisbela Umbelina Rodrigues Horta (en) Tradueix
Maria Benedita de Castro Canto e Melo
Henriette Josephine Clémence Saisset (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria II de Portugal
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Leopoldina d'Àustria)
Isabelle-Marie d'Alcantara Brasileira
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Domitila de Castro)
Marie-Amélie du Brésil
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Amàlia de Leuchtenberg)
Rodrigo Delfim Pereira
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Benedita de Castro Canto e Melo)
Pedro de Alcántara Brasileiro (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Domitila de Castro)
Maria Isabel de Alcântara Brasileira
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Domitila de Castro)
Marie-Isabelle d'Alcantara Brasileira
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Domitila de Castro)
Pere II del Brasil
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Leopoldina d'Àustria)
Paula del Brasil
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Leopoldina d'Àustria)
Miquel de Beira
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Leopoldina d'Àustria)
Francesca Carolina del Brasil
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Leopoldina d'Àustria)
Joan Carles de Beira
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Leopoldina d'Àustria)
Genera del Brasil
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Maria Leopoldina d'Àustria)
Inácia Carolina Horta (en) Tradueix
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg ) Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan VI de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Carlota Joaquima de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna de Jesús Maria de Bragança, Miquel I de Portugal, Maria Francesca de Bragança, Francesc Antoni de Bragança, Maria de l'Assumpció de Bragança, Maria Isabel de Portugal, Isabel Maria de Bragança i Maria Teresa de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signature of Emperor Pedro I of Brazil.png Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Pedro_I,_Dom Find a Grave: 74026101 Modifica el valor a Wikidata

FamíliaModifica

Fill del rei Joan VI de Portugal i la infanta Carlota Joaquina d'Espanya, nasqué a Lisboa al Palau de Queluz el 12 d'octubre de 1798.[2]

Era net per part de pare dels reis Pere III de Portugal i Maria I de Portugal, mentre que per part de mare ho era del rei Carles IV d'Espanya i la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.[3][4]

Quan ell tenia nou anys, el 1807, la família reial es va traslladar al Brasil per escapar de l'ocupació Napoleònica,[5] i s'hi va estar fins començaments de la dècada del 1820.[6] La presència de la família reial al país va convertir la ciutat de Rio de Janeiro en capital de l'Imperi Portuguès i va elevar el Brasil a un estatut igual que el de Portugal dins el regne.[6] Fou el 1816, amb la mort de Maria I i l'ascens al tron de Joan VI, quan Pere fou nomenat hereu del regne, mitjançant el títol de príncep del Brasil.[7][8]

En primeres núpcies, es casà a Rio de Janeiro el 6 de novembre de 1817 amb l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, filla de l'emperador Francesc I d'Àustria i la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies.[9] D'aquesta unió nasqueren:

En segones núpcies es casà per poders el 2 d'agost de 1829 a Munic, i en persona el 17 d'octubre del mateix any a Rio de Janeiro, amb Amàlia de Leuchtenberg, filla del duc Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera.[10] D'aquesta unió nasqué:

  • la princesa Maria Amèlia de Bragança (1832-1852)

GovernModifica

 
Cerimònia de coronació com emperador del Brasil

L'any 1821 la família reial portuguesa decideix, després de més de deu anys d'exili forçós al Brasil, tornar a Portugal. Abans del retorn el rei Joan VI de Portugal elimina els privilegis atorgats al Brasil i deixa al seu fill, el príncep hereu Pere de Beira com a administrador de la colònia. Aviat apareixeran importants descontentaments entre la població mentre certs sectors nacionalistes oferiran la Corona a Pere, que l'acceptarà. El suport de Pere a la Revolució lliberal de Porto de 1820 provocarà la pressió de la Cort al seu pare pel retorn al continent del príncep hereu, a la qual cosa Pere es va negar. Se li va retirar el càrrec de regent, i restà com un simple representant de la Corona al Brasil.[11][12] En conèixer la notícia, el 7 de setembre de 1822, va desembeinar la seva espasa i per l'anomenat Crit d'Iparanga: Independència o mort! va proclamar la independència del Brasil. Posteriorment, el 12 d'octubre, fou proclamat emperador i l'1 de desembre fou coronat amb el nom de Pere I del Brasil.[13]

Un regne amb problemesModifica

Els primers anys de la independència no foren fàcils, calgué superar un seguit d'escàndols que afectaren enormement la popularitat de l'emperador. L'assumpció del títol d'emperador en lloc del de rei es degué a la voluntat d'acomodar les importants diversitats del país a la monarquia així com per la seva voluntat de voler emular Napoleó Bonaparte.[14][15]

Poc després de la Independència del Brasil, i acabades les lluites a les províncies contra la resistència portuguesa, va ser necessari iniciar el treball de l'Assemblea Constituent. Aquesta havia estat convocada abans de la separació, al juliol de 1822, encara que solament es va instal·lar al maig de 1823. Després va quedar clar que l'Assemblea votaria una constitució restringint els poders imperials amb la separació de poders (tot i la idea centralitzadora escampada per José Bonifácio[16] i el seu germà Antônio Carlos de Andrada e Silva. No obstant això, abans que fos aprovada, les tropes de l'exèrcit van envoltar l'edifici de l'Assemblea i la mateixa va ser dissolta per ordre de l'emperador, devent ser elaborada la constitució per juristes de la confiança de Pere I del Brasil.

Les seves idees liberals quedaren vinculades a la necessitat de mantenir un poder monàrquic fort i estable per tal de garantir la unitat del país i controlar moltes províncies en què o encara es pretenia mantenir certa unió amb Portugal o que ja s'hi sentia cert sentiment republicà. El 25 de març de 1824 s'aprovà la Constitució brasilera de 1824 de caràcter liberal[17][18] i que portava una innovació: el Poder moderador.[19] A través d'ell, l'emperador podria controlar els altres tres poders.[20]

A mitjans de 1824 Pere I del Brasil va demanar préstecs a Anglaterra i va contractar tropes a l'exterior, que van seguir cap a Recife sota el comandament de Thomas Cochrane va navegar cap al nord amb un esquadró per ajudar l'exèrcit brasiler comandat pel general Francisco Lima e Silva a reprimir la rebel·lió republicana de la Confederació de l'Equador. La rebel·lió es va extingir ràpidament i Cochrane va procedir a Maranhão, on es va fer càrrec de l'administració exigint el pagament de la reconquesta de la província en 1823 durant la Guerra d'Independència del Brasil.[21]

L'any 1826 moria el rei Joan VI de Portugal i Pere fou cridat a la successió portuguesa, ignorant les restriccions de la seva pròpia Constitució. Malgrat tot, el seu regnat fou breu (7 dies, començant el 26 d'abril) i el mateix any, el 2 de maig d'aquell any, va abdicar en favor de la seva filla, Maria II de Portugal, que amb set anys assumí al tron regentat pel seu oncle, el príncep i rei Miquel I de Portugal amb la promesa d'un casament futur entre regent i reina.[22] Mentrestant la vacil·lació de Pere entre quedar-se a Portugal o retornar al Brasil, d'on encara era emperador, feren molt mal a la seva imatge pública.[23]

Retorn a PortugalModifica

Després d'una crisi política que va acabar amb la dimissió dels ministres, i enmig d'una forta crisi econòmica, Pere es va veure obligat a abdicar el tron brasiler el 7 d'abril de 1831 en favor del seu fill Pere II del Brasil.[23]

Tornà a Portugal i allà combaté el seu germà Miquel, en l'anomenada Guerra dels Dos Germans, per tal d'expulsar-lo i recuperar la Corona per a la seva filla.[24] Vençut Miquel, l'antic rei i emperador es retirà al Palau de Queluz, on morí el 24 de setembre de l'any 1834, a l'edat de 36 anys de tuberculosi.[25]

ReferènciesModifica

  1. «Pedro I (Pedro IV of Portugal) 1798-1834». The Oxford Dictionary of Quotations, 2014.
  2. Vegeu:
  3. «Juan VI de Braganza, rey de Portugal» (en espanyol europeu). Museo Nacional del Prado. [Consulta: 2 agost 2022].
  4. «Carlota Joaquina, infanta de España, reina de Portugal» (en espanyol europeu). Museo Nacional del Prado. [Consulta: 2 agost 2022].
  5. «A transferência da Corte Portuguesa para o Brasil» (en portuguès). Brasil Escola.
  6. 6,0 6,1 «Reino Unido (1815-1822)» (en portuguès). Portal da Câmara dos Deputados (Brasil).
  7. «D. João VI» (en portuguès de Portugal). Portugal, Dicionário Histórico. [Consulta: 2 agost 2022].
  8. Mendible Zurita, Alejandro «El rey portugues en Brasil y el surgimiento del pais del futuro» (en castellà). Tiempo y Espacio, 20, 53, 2010-06, pàg. 047–059. ISSN: 1315-9496.
  9. «Las Mujeres y la Independencia en América Latina» (en castellà). University of Nottingham. [Consulta: 2 agost 2022].
  10. «D. Maria Amélia, imperatriz do Brasil» (en portuguès de Portugal). Portugal, Dicionário Histórico. [Consulta: 13 gener 2022].
  11. Lustosa, 2006, p. 97-119.
  12. Armitage, 1836, p. 36-51.
  13. Carvalho, Elisabeth. «Du cri de l'indépendance au « cri des exclus »» (en francès), 01-10-2007. [Consulta: 2 agost 2022].
  14. Santiago, Emerson. «Império do Brasil» (en portuguès brasiler). Info Escola. [Consulta: 2 agost 2022].
  15. «Os laços de família de Napoleão e D. Pedro I» (en portuguès brasiler), 06-07-2021. [Consulta: 2 agost 2022].
  16. Tarquínio de Sousa, Octávio. José Bonifacio: emancipador del Brasil (en castellà). Fondo de Cultura Económica, 1945, p. 65. 
  17. Calmón, Pedro. História da civilização brasileira (en portuguès). Senado Federal, Conselho Editorial, 2002, p.203. 
  18. de Holanda, Sérgio Buarque. O Brasil Monárquico: o processo de emancipação (en portuguès). Bertrand Brasil, 2001. ISBN 8528601986. 
  19. Castro e Camargo, María Auxiliadora. Decretos-Leyes y jurisdiccion constitucional: estudios comparados. Universidad de Salamanca, 2011, p. 143. ISBN 9788478001514. 
  20. Vainfas, Ronaldo. Dicionário do Brasil Imperial (en portuguès). Rio de Janeiro: Objetiva, 2002, p. 161. 
  21. Vale, Brian. The Audacious Admiral Cochrane (en anglès). Conway Maritime Press, 2004, p. 63-72. ISBN 978-0851779867. 
  22. «D. Maria II, rainha de Portugal» (en portuguès de Portugal). Portugal, Dicionário Histórico. [Consulta: 2 agost 2022].
  23. 23,0 23,1 «Pedro I (1798-1834, emperador de Brasil)» (en castellà). Pares. Ministerio de Cultura y Deportes. [Consulta: 2 agost 2022].
  24. «Guerra Civil em Portugal (1832-1834) - Infopédia» (en portuguès). Infopédia. [Consulta: 2 agost 2022].
  25. Macaulay, 1986, p. 302-304.

BibliografiaModifica

  • Armitage, John. The History of Brazil, from the period of the arrival of the Braganza family in 1808, to the abdication of Don Pedro The First in 1831. 2. London: Smith, Elder & Co, 1836. 
  • Barman, Roderick J. Brazil: The Forging of a Nation, 1798–1852. Stanford, California: Stanford University Press, 1988. ISBN 978-0-8047-1437-2. 
  • Barman, Roderick J. Citizen Emperor: Pedro II and the Making of Brazil, 1825–1891. Stanford, California: Stanford University Press, 1999. ISBN 978-0-8047-3510-0. 
  • Besouchet, Lídia. Pedro II e o Século XIX (en portuguès). 2nd. Rio de Janeiro: Nova Fronteira, 1993. ISBN 978-85-209-0494-7. 
  • Branco, João Carlos Feo Cardoso de Castello. Resenha das familias titulares do reino de Portugal: Acompanhada das notícias biográphicas de alguns indivíduos da mesmas famílias (en portuguès). Lisbon: Imprensa Nacional, 1838. 
  • Calmon, Pedro. O Rei Cavaleiro (en portuguès). 6. São Paulo: Edição Saraiva, 1950. 
  • Calmon, Pedro. História de D. Pedro II (en portuguès). 1–5. Rio de Janeiro: José Olímpio, 1975. 
  • Carvalho, J. Mesquita de. Dicionário prático da língua nacional ilustrado. 1. 12. São Paulo: Egéria, 1968. 
  • Costa, Horácio Rodrigues da «Os Testemunhos do Grito do Ipiranga» (en portuguès). Revista do Instituto Histórico e Geográfico Brasileiro. Imprensa Nacional [Rio de Janeiro], 295, 1972.
  • Costa, Sérgio Corrêa da. Every Inch a King: A Biography of Dom Pedro I First Emperor of Brazil. London: Robert Hale, 1972. ISBN 978-0-7091-2974-5. 
  • Costa, Sérgio Corrêa da. As quatro coroas de D. Pedro I. Rio de Janeiro: Paz e Terra, 1995. ISBN 978-85-219-0129-7. 
  • Dicionários Editora. Dicionário de Sinônimos. 2. Porto: Porto Editora, 1997. 
  • Freira, Laudelino. Grande e novíssimo dicionário da língua portuguesa. 2. Rio de Janeiro: A Noite, 1946. 
  • Houaiss, Antônio; Villar, Mauro de Salles. Dicionário Houaiss da língua portuguesa. Rio de Janeiro: Objetiva, 2009. ISBN 978-85-7302-963-5. 
  • Jorge, Fernando. Os 150 anos da nossa independendência (en portuguès). Rio de Janeiro: Mundo Musical, 1972. 
  • Lustosa, Isabel. D. Pedro I: um herói sem nenhum caráter (en portuguès). São Paulo: Companhia das Letras, 2006. ISBN 978-85-359-0807-7. 
  • Macaulay, Neill. Dom Pedro: The Struggle for Liberty in Brazil and Portugal, 1798–1834. Durham, North Carolina: Duke University Press, 1986. ISBN 978-0-8223-0681-8. 
  • Lima, Manuel de Oliveira. O movimento da Independência (en portuguès). 6th. Rio de Janeiro: Topbooks, 1997. 
  • Lira, Heitor. História de Dom Pedro II (1825–1891): Ascenção (1825–1870) (en portuguès). 1. Belo Horizonte: Itatiaia, 1977. 
  • Morato, Francisco de Aragão. Memória sobre a soccessão da coroa de Portugal, no caso de não haver descendentes de Sua Magestade Fidelíssima a rainha D. Maria II (en portuguès). Lisbon: Typographia de Firmin Didot, 1835. 
  • Needell, Jeffrey D. The Party of Order: the Conservatives, the State, and Slavery in the Brazilian Monarchy, 1831–1871. Stanford, California: Stanford University Press, 2006. ISBN 978-0-8047-5369-2. 
  • Rangel, Alberto. Dom Pedro Primeiro e a Marquesa de Santos (en portuguès). 2. Tours, Indre-et-Loire: Arrault, 1928. 
  • Rezzutti, Paulo. D. Pedro, a história não contada (en portuguès). 1. São Paulo: LeYa, 2015. ISBN 978-85-7734-583-0. 
  • Palácio de Queluz. D. Pedro d'Alcântara de Bragança, 1798–1834 (en portuguès). Lisbon: Secretária de Estado, 1986. 
  • Rodrigues, José Carlos. A Constituição política do Império do Brasil (en portuguès). Rio de Janeiro: Typographia Universal de Laemmert, 1863. 
  • Rodrigues, José Honório. Independência: revolução e contra-revolução (en portuguès). 4. Rio de Janeiro: Livraria Francisco Alves Editora, 1975. 
  • Santos, Eugénio Francisco dos «Fruta fina em casca grossa» (en portuguès). Revista de História da Biblioteca Nacional. SABIN [Rio de Janeiro], 74, 2011. ISSN: 1808-4001.
  • Saraiva, António José. The Marrano Factory. The Portuguese Inquisition and Its new Christians 1536–1765. Leiden, South Holland: Brill, 2001. ISBN 90-04-12080-7. 
  • Sousa, Otávio Tarquínio de. A vida de D. Pedro I (en portuguès). 1. Rio de Janeiro: José Olímpio, 1972. 
  • Sousa, Otávio Tarquínio de. A vida de D. Pedro I (en portuguès). 2. Rio de Janeiro: José Olímpio, 1972. 
  • Sousa, Otávio Tarquínio de. A vida de D. Pedro I (en portuguès). 3. Rio de Janeiro: José Olímpio, 1972. 
  • Tavares, Ingrid. «Infecção, e não briga, causou aborto e morte de mulher de Dom Pedro 1º», 03-04-2013.
  • Viana, Hélio. D. Pedro I e D. Pedro II. Acréscimos às suas biografias (en portuguès). São Paulo: Companhia Editora Nacional, 1966. 
  • Viana, Hélio. Vultos do Império (en portuguès). São Paulo: Companhia Editora Nacional, 1968. 
  • Viana, Hélio. História do Brasil: período colonial, monarquia e república (en portuguès). 15th. São Paulo: Melhoramentos, 1994. ISBN 978-85-06-01999-3. 

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere I del Brasil


Precedit per:
Emperador del Brasil
18221831
Succeït per:
Pere II
Precedit per:
Joan VI
Príncep del Brasil
18161822
Succeït per:
Rei de Portugal
1826
Succeït per:
Maria II