Doda de Metz

Doda de Metz fou l'esposa de sant Arnulf, bisbe de Metz de 614 a 629. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.

Infotaula de personasanta Doda
Biografia
NaixementDoda
ca. 590
Austràsia, avui Lorena
Mortca. 650
Trèveris (Alemanya)
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Orde religiósColumbanians
religiosa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat7 de setembre
Família
CònjugeArnulf de Metz modifica
FillsAnsegisel
Clodulf de Metz modifica
ParentsArnoald de Metz (pare putatiu) modifica

Va sorgir d'una família noble i era filla probablement d'Arnoald, bisbe de Metz; es va casar amb Arnulf i va donar a llum a:

El 614, Arnulf fou escollit bisbe de Metz i, com que un bisbe no podia ésser casat, Doda es va retirar a un convent de Trèveris.

Les fontsModifica

La primera Vita Arnulfi, compost a la meitat del segle VII, no la designa, conformant-se a qualificar-la de "jove molt noble". No és fins al segle x que Ummo, autor de la segona Vita Arnulfi la designa Doda i precisa que es va retirar a un monestir de Trèveris després de l'elecció del seu marit com a bisbe de Metz. Al segle XI, la Vita Clodulfi reprèn aquest nom de Doda i precisa que "no era d'una soca menys noble ni menys cèlebre" que el seu marit.[1]

Estudi de les fontsModifica

Nombrosos historiadors, entre els quals Eduard Hlawitschka[2] han rebutjat aquesta informació, considerant que resulta d'una confusió amb santa Oda, la mare de sant Arnulf, i en base al seu caràcter tardà.[1]

Però a l'època en què Ummo va redactar la seva Vita, la genealogia de sant Arnulf acceptada de manera comuna era la de la Commemoratio genealogia domni Arnulfi episcopi i confessoris Christi que feia d'Arnulf un fill d'Arnoald i qui mencionava una Doda entre les besties d'Arnulf. Introduir aquest nom com el de l'esposa d'Arnulf consisteix a deixar sentir l'existència d'un parentiu entre els esposos, a una època en què l'Església estava molt preocupada dels impediments al matrimoni per a consanguinitat, i seria més aviat una informació que perjudicava la reputació del sant que el contrari. No hi ha doncs reals raons de rebutjar aquest element tardà que no afegeix res a la glòria de sant Arnulf i dels carolingis.

En el curs dels segles XIX i XX, la crítica històrica moderna ha qüestionat els fonaments de la Commemoratio. Un estudi crític ha ensenyat que sant Arnulf era probablement el gendre d'Arnoald[3] Se'n desprèn que Doda seria de fet la filla d'Arnoald, que tindria el seu nom de la seva bestia Doda, per transmetre'l llavors a la seva néta Clotilde Doda, esposa del rei Teodoric III.[4]

GenealogiaModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agilulf
bisbe de Metz
(† 591)
 
Ansbert
el Senador
 
Doda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bodogisel
 
Chrodoari
(sante Oda)
 
 
 
 
 
Arnoald
bisbe de Metz
(† 611)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
sant Arnulf
bisbe de Metz
(† 629)
 
 
 
 
 
 
 

santa Doda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hilda
(?)
 
 
 
Clodulf
bisbe de Metz
(† 697)
 
 
Ansegisel
domèstic
(† 662)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aunulf
(† 697/714)
 
 
 
Chrothildis dita Doda
(† 699)
x Teodoric III
 
Pipí d'Héristal
majordom de palau
(† 714)

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 . Settipani, 1993, pàg. 47
  2. Eduard Hlawitschka, 1965, Die Vorfahren Karls des Großen, Düsseldorf, ed. H Beumann, pàg. 73 nota 1.
  3. Jörg Jarnut, Agilofingerstudien. Untersuchungen zur Gesichte einer adlingen Familien im 6 und 7 Jahrhundert, Stuttgart, 1986.
  4. Settipani, 1993, pàgs. 29-31 i 48

BibliografiaModifica

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Paris, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (rwimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1), p. 47-8
  • Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 (ISBN 2-877472086)
  • Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, abril 2007 (ISBN 978-2-04-732194-2)