Clotilde Doda

Clotilde (llatí Chrothildis) igualment anomenada Doda († 3 de juny de 694[1]) fou una reina dels Francs en tant que esposa del rei merovingi Teodoric III (vers 651 † 690-691).

Infotaula de personaClotilde Doda
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióConsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina dels Francs Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Merovíngia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTeodoric III Modifica el valor a Wikidata
FillsClodoveu IV
Khildebert III Modifica el valor a Wikidata
ParesAnsegisel Modifica el valor a Wikidata i Bega d'Andenne Modifica el valor a Wikidata
ParentsBega d'Andenne (pare putatiu)
Clotari IV (fills putatius)
Berta de Prüm (fills putatius)
Pipí d'Héristal (germà putatiu) Modifica el valor a Wikidata

El seu nomModifica

Encara que el Líber Historiae Francorum la designa com a Clotilde, les cartes i diplomes contemporanis la designen Chrotechildis o Chrothildis és a dir Rothilde (Rotilda), com mostra Karl-August Eckardt.[2] Quant al nom de Doda, apareix en la menció de la seva sepultura: «Teodoric, rei dels F(rancs i) la reina Doda». L'epitafi precisa igualment: «El rei Teodoric (...) reposa aquí, amb la seva dona Doda».[3]

Matrimoni i fillsModifica

Poc abans del 678 es va casar amb Teodoric III (vers 651 † 690-691), rei franc de Nèustria i de Borgonya des del 673-675 a 691 i també d'Austràsia després del 687 fins al 691. D'aquest matrimoni van néixer:

A aquests dos fills s'afegeixen de manera hipotètica dos altres fills:

  • Clotari IV († 718), rei dels Francs. La qüestió del parentiu entre Teodoric III i Clotari IV és bastant complexa, d'una banda perquè cap document contemporani no la precisa, d'altra banda perquè les poques fonts tardanes que la menciona són sovint contradictoris entre elles i amb les altres dades conegudes. Sembla tanmateix que, tenint en compte l'anàlisi de les diferents confusions que han induït aquestes incoherències, Clotari IV seria el fill de Teodoric III i de Clotilde Doda.[4]

ViudetatModifica

El seu espòs fou rei sota el control dels diferents majordoms del palau: Ebroí (el 673), Leodegar (675-676), Ebroí de nou (676-680), Warattó (680-686) i Bercari (686-687) el qual fou vençut per Pipí el Jove, majordom del palau d'Autràsia que va reunificar els tres regnes francs i va dominar a Teodoric III.

Aquest últim va morir el 691. Clotilde Doda li va sobreviure i fou regent del regne en nom del seu fill Clodoveu IV fins al 5 de juny del 692, que és considerada la data de la de la seva defunció. Està enterrada amb el seu marit a l'abadia de Saint-Vaast d'Arràs.[6]

FiliacióModifica

La seva filiació no és mencionada pels textos contemporanis. Apareix al Chronicon d'Adémar de Chabannes que escrivia a la fi del segle x, que diu que el 717 Carles Martell (...) es va apoderar de Plectruda, la seva sogra (...) i va col·locar sobre el tron a Clotari, el seu cosí, fill de Clodoveu, que era el fill de Dagobert». Fins i tot si la filiació de Clotari (IV) és errònia i resulta d'una confusió amb Clotari III, la menció del parentiu entre Clotari IV i Carles Martell pot ser exacta. Com que ni Carles, ni els seus pares, són merovingis, el vincle de parentiu passa probablement per la mare de Clotari.[7]

Altres arguments militen en aquest sentit:

  • Diversos parents propers a Bertrada de Prüm, porten noms merovingis[8] el que milita a favor d'un parentiu entre Bertrada de Prüm i els merovingis.
  • Pipí I el Breu i la seva esposa Bertrada de Laon posseïen cadascun la meitat de dues vil·les, una a Rommersheim, l'altre a Rheinbach i tenien cadascun la seva meitat del seu pare respectiu. Això suposa un repartiment d'aquestes propietats a una generació relativament recent. Caribert, el pare de Bertrada de Laon, tenia les seves propietats de la seva mare Bertrada de Prüm.

Una primera explicació va estar avançada, considerant que Plectruda, sogra de Carles Martell, és una parenta propera de Bertrada de Prüm, el que explica que hi hagués hagut repartiment de la vil·la entre Plectruda i Bertrada, que serien germanes, però aquest raonament no té comte la transmissió dels noms merovingis, i no té comte de l'existència d'altres germanes de Plectruda. Maurice Chaume proposa una altra solució: que Bertrada de Laon sigui una filla de Teodoric III i de Clotilde Doda, aquesta al seu torn filla d'Ansegisel i de Begga, doncs germana de Pipí el Jove, el pare de Charles Martell.[9] Aquesta proposició explica igualment el parentiu entre Clotari IV i Carles Martell, així com la raó per a la qual Clotilde Doda va ser regent a la mort del seu marit: el majordom de palau era el seu germà.

Però l'onomàstica suggereix una variant lleugerament diferent d'aquesta demostració : Chrothildis és composta de les arrels chrot (que es troba en Chrodoari, la mare probable de sant Arnoulf) i hildis (que és el nom de l'esposa de Clodulf de Metz). Clotilde Doda seria llavors la filla de Clodulf i de Hilda i per tant la cosina germana de Pipí el Jove, més que la germana. Quan al nom de Doda, remet al de la seva àvia, l'esposa de sant Arnulf.

GenealogiaModifica

 
 
 
 
 
 
Bodogisel
 
Chrodoari
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arnulf
bisbe de Metz
(† 640)
 
 
 
Doda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hilda
(?)
 
Clodulf
bisbe de Metz
(† 697)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ansegisel
domèstic
(† 662)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aunulf
(† 697/714)
 
 
 
 
Clotilde Doda
(† 699)
x Teodoric III
 
 
 
 
 
 
 
Pipí d'Héristal
majordom de palau
(† 714)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertrada de Prüm
 
Clodoveu IV
 
Khildebert IV
 
Clotari IV
 
Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Caribert de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertrada de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
 
 
 
 
 
 
 
 

Notes i referènciesModifica

  1. Settipani, 1990, pàg. 12
  2. Karl August Eckhardt, Studia Merovingica, Witzenhausen, 1975
  3. Settipani, 1993, pàgs. 114-115
  4. Settipani, 1993, pàg. 116-118.
  5. Settipani, 1989, pàgs. 29-31.
  6. Settipani, 1993, pàg. 113-115.
  7. Settipani, 1993, pàg. 117.
  8. el seu fill Caribert de Laon i un comte Teodoric que fa de testimoni d'alguns dels seus actes. Bertrada sembla també vinculada a Bertruda, la mare de Dagobert I.
  9. Chaume, 1929

BibliografiaModifica

  • Annales de Bourgogne per Maurice Chaume, 1929, article "La famille de Saint Guillaume de Gellone"
  • Paule Lejeune, Les reines de France, éd. Vernal et P. Lebaud, París, 1989 ISBN 978-2-86594-042-4, ISBN 2-86594-042-X
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1)
  • Christian Settipani, Les ancêtres de Charlemagne - Addenda, París, 1990 en línia a rootsweb.ancestry.com
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)

Vegeu tambéModifica