Clotari III[1](652673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II. A la mort del seu pare el 658 heredà els regnes sota la regència de la seva mare Bathilda.

Infotaula de personaClotari III
Portrait Roi de france Clotaire III.jpg
Representació de l'efígie de Clotari III
Biografia
Naixementc. 650
valor desconegut
Mort673 (Gregorià) (22/23 anys)
valor desconegut
Lloc d'enterramentbasílica de Saint-Denis
  Rei d'Austràsia
658 – c.653
Activitat
OcupacióMonarca
Altres
TítolRei dels Francs
DinastiaDinastia Merovíngia
FillsClodoveu III
ParesClodoveu IIBathilda d'Ascània
GermansTeodoric III i Khilderic II
Modifica les dades a Wikidata

En un principi el regne d'Austràsia havia d'anar incorporat a l'herència de Clotari. Però durant els primers anys de regència, entre el 660 i el 662, la noblesa austrasiana va reivindicar més autonomia demanant un rei propi. Els neustrians van concedir a Austràsia la seva voluntat i es va coronar rei un altre fill de Clodoveu II, el germà de Clotari Khilderic II.

El poder real, però, residia en la noblesa neustriana a conseqüència de la progressiva pèrdua d'influència de la monarquia franca en els últims temps. Fins i tot després d'assolir la majoria d'edat el 669, el govern del regne estava en mans del majordom de palau Ebroin. És possible, però, que en aquest punt va començar a exercir certa autoritat que quedaria troncada amb la seva mort la primavera del 673.

Va ser enterrat a la Basílica de Saint-Denis i fou succeït pel seu germà Teodoric III. És considerat un dels primers "reis mandrosos".

Vegeu tambéModifica

Notes i referènciesModifica

  1. Com en la majoria de noms bàrbars que apareixen en textos romans, existeixen diverses versions del nom llatinitzat: Chlotharium, Cholthachar, Choltar, Clotaire, Chlotochar, o Hlothar. El nom evolucionaria al llatí "Lotari"


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clotari III