Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.[1]

Plantilla:Infotaula personaPipí I el Breu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Pippinus Brevis
(fr) Pépin le Bref Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 715 Modifica el valor a Wikidata
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 768 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Saint-Denis (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Rei dels francs
novembre 751 – 24 setembre 768
← Khilderic IIICarloman I, Carlemany →
Majordom de palau Nèustria
741 – 751
← Carles Martell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels francs (751–768) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia carolíngia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBerta de Laon (740 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAdelais, Chrothais, Carlemany, Carloman I, Gisela de Chelles, Pipí Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles Martell Modifica el valor a Wikidata  i Rotruda Modifica el valor a Wikidata
GermansCarloman
Gripó
Bernat
Hieronymus
Remigi de Rouen
Hiltruda
Auda de França
Landrada de Munsterbilzen Modifica el valor a Wikidata
ParentsPipí d'Héristal, avi Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Goodreads character: 962586 Find a Grave: 21102 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill de Carles Martell i Rotruda, va néixer el 714. Se li va dir el Breu no pel temps de govern sinó per la seva baixa estatura. Va succeir el seu pare com a majordom de palau dels merovingis amb domini sobre la Borgonya, la Provença i Nèustria, mentre que el seu germà Carloman va rebre Austràsia, Suàbia i Turíngia. Ambdós germans van lluitar contra un tercer germà, Gripó, que havia obtingut del pare un petit territori i que va ser fet presoner, però va fugir i es va refugiar amb els saxons. Revoltat a Baviera, va tornar a ser capturat i posteriorment alliberat. Pipí li va donar Le Mans i dotze comtats a Nèustria. El 751 Gripó va renunciar-hi i es va retirar al ducat d'Aquitània.

El 747, Carloman va elegir la vida monàstica i va donar el govern d'Austràsia al seu germà. El 752 el rei merovingi Khilderic III fou deposat i Pipí proclamat rei dels francs a Soissons amb la benedicció del papa. El 753 va aconseguir la submissió de la Septimània, on el got Ansemund li va lliurar Nimes, Besiers, Agde i Magalona (Melguelh), i a més va ser consagrat rei pel papa Esteve II junt amb la seva muller Berta i els seus dos fills, Carles (Carlemany) i Carloman I. Pipí va prometre ajuda al papa contra els llombards. El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a Pavia, i el 755 va haver de cedir al papa Ravenna i el seu territori (l'exarcat de Ravenna). Després va combatre amb èxit els saxons. El 759 va obtenir Narbona, on la població local se li va sotmetre després d'expulsar els àrabs. Els nous dominis s'estenien fins a l'Albera, al Rosselló. A partir del 760 va combatre a Aquitània fins que el 768, en sentir-se malalt, va anar de pelegrinatge i va morir a Saint-Denis. Va ser succeït pels seus dos fills.

Família

modifica

Avantpassats

modifica
 
Coronació de Pipí segons Jean Fouquet (s. XV)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Arnulf de Metz
 
 
 
 
 
 
 
8. Ansegisel
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Pipí d'Herstal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Pipí de Landen
 
 
 
 
 
 
 
9. Begga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Itta
 
 
 
 
 
 
 
2. Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Alpaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Rotruda de Trèveris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents

modifica

Pipí es va casar l'any 740 amb la seva cosina segona Bertrada de Laon, filla de Caribert de Laon i neta de Martí de Laon, germà de Pipí d'Herstal. Els fills de la parella que sobrevisqueren la infància foren:

Referències

modifica
  1. Mata, Jordi; Garrido, David «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, 12-2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.


Precedit per:
Carles Martell
Majordom de palau
de Nèustria

741 - 751
Succeït per:
Títol extingit
Precedit per:
Carloman
Majordom de palau
d'Austràsia

747 - 751
Succeït per:
Títol extingit
Precedit per:
Khilderic III
Rei dels Francs
751 - 768
Succeït per:
Carlemany
amb Carloman I