Obre el menú principal

Agde

municipi francès

Agde[1] ([ˈadde/ˈate] en occità, [agd] en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània. Té vora 20.000 habitants i és prop del Canal del Migdia. A la costa hi ha el Cap d'Agde, on ha sorgit un nucli turístic.

Infotaula de geografia políticaAgde
Blason ville fr Agde (Hérault).svg
Agde joutes été 2007 434.jpg

Localització
Map commune FR insee code 34003.png
 43° 18′ 36″ N, 3° 28′ 31″ E / 43.31°N,3.4752777777778°E / 43.31; 3.4752777777778
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentErau
DistricteDistricte de Besiers
CantóCantó d'Agde
Capital de
Població
Total 26.946 (2015)
• Densitat 530,33 hab/km²
Geografia
Superfície 50,81 km²
Altitud 110 m
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 34300
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Twitter: AgdeOfficiel Youtube: UCqqAD7DbrLf2nvXyOJpw8xw
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

 
Mapa de la comuna de Agde

HistòriaModifica

 
El riu Erau, a Agde

Ciutat fundada pels grecs de Massalia, va passar amb ella als romans amb el nom de Aghata. Un bisbat va sorgir al segle V quan ja era sota domini dels visigots (després del 450). Conquerida pels àrabs (720) fou atacada i damnada per Carles Martell al final del setge de Narbona (737) i després es va entregar-se als carolingis el 752, i com a seu d'un bisbat va ser convertida en comtat administratiu. El 826 fou inclòs en els honors de Bernat de Septimània. Un vescomtat es va crear a la segona meitat del segle IX, i el primer vescomte conegut és Bosó, que pel seu matrimoni amb Adelaida vescomtessa de Besiers va governar a ambdós vescomtats. Des de llavors la sort d'Agde va ser unida a la del vescomtat de Besiers i des del 1129 a la del Vescomtat de Nimes. Ocupada per Simó de Montfort i en mans d'ell i el seu fill Amalric, va passar a França el 1226. El 1247 el vescomte Ramon Trencavell III va cedir els seus drets al rei de França.

El febrer del 1939 les autoritats franceses hi van construir un camp de refugiats, conegut amb el nom de camp dels catalans, per a concentrar-hi els exiliats de la Guerra Civil espanyola.

DemografiaModifica

 
Població 1962-2008

ReferènciesModifica

  1. Achda a la Crònica de Ramon Muntaner i Achde en Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 19 de juliol de 1442

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica