Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Infotaula de personaCarloman I
Carloman1.jpg
Biografia
Naixement751
Soissons
Mort8 desembre 771 (Gregorià) (19/20 anys)
Samoussy
Lloc d'enterramentbasílica de Saint-Denis
  Rei dels Francs 

9 octubre 768 – 4 desembre 771
← Pipí I el BreuCarlemany →
Activitat
OcupacióSobirà i monarca
Altres
TítolRei dels Francs
FamíliaDinastia Carolíngia
CònjugeGerberga (reina dels Francs)
FillsPepin (en) Tradueix
Cunegunda d'Austràsia
Ida des Francs (en) Tradueix
ParesPipí I el BreuBerta de Laon
GermansGisela de Chelles, Chrothais (en) Tradueix, Adelais (en) Tradueix, Carlemany i Pepin (en) Tradueix

Find a Grave: 6240882
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Seguint la tradició del francs, el primer monarca carolingi Pipí el Breu va dividir la seva herència entre els seus fills. Així, a la seva mort l'any 768, els seus dos fills Carles i Carloman van rebre diferents parts del regne dels francs.

La part que correspongué a Carloman, de disset anys, estava situada al centre geogràfic del regne. Amb capital a Soissons, incloïa la conca parisenca, el Massís Central, el Llenguadoc, Provença, Borgonya, el sud d'Austràsia, Alsàcia i Alamània. Carles rebé les terres de la perifèria, que envoltaven les de Carloman. El repartiment no va acontentar cap dels dos germans: les terres de Carloman tenien més cohesió geogràfica però les terres de Carles eren les més riques i generaven més ingressos.

El testament de Pipí deixava dos regnes difícilment divisibles i requeria que els seus dos successors cooperessin, però els dos germans eren hostils entre ells. Tot i que se'n desconeixen les causes, alguns historiadors suggereixen que tots dos germans es consideraven legítims hereus en solitari: Carles per ser el fill gran, i Carloman per ser l'únic fill legítim (hi ha qui pensa que Carlemany nasqué abans del casament dels seus pares, tot i que aquesta afirmació no és compartida per tothom).

Els dos germans van iniciar un seguit de maniobres polítiques per consolidar el seu poder i aïllar el seu germà. Hi hagué disputes sobre el domini d'Aquitània (territori que els dos germans compartien) i en la política d'aliances amb els llombards i la Santa Seu.

El 4 de desembre de 771, quan les relacions entre els dos germans havien arribat a un moment crític i estava a punt d'esclatar una guerra oberta, Carloman va patir una mort sobtada. Va ser enterrat a Reims, i al sege XIII les seves restes van ser traslladades a la Basílica de Saint-Denis de París.

FamíliaModifica

AvantpassatsModifica

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Ansegisel
 
 
 
 
 
 
 
8. Pipí d'Heristal
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Begga
 
 
 
 
 
 
 
4. Carles Martell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Alpaida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Rotruda de Trier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Carloman I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ansegisel (=16)
 
 
 
 
 
 
 
12. Martí de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Begga (=17)
 
 
 
 
 
 
 
6. Caribert de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Bertrada de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Bertrada de Colònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carloman I