Mircea Eliade

estudiós especialitzat en mitologia i història de la religió

Mircea Eliade (Bucarest, 9 de març de 1907 (Julià) - Chicago, 22 d'abril de 1986) fou un estudiós romanès especialitzat en mitologia i història de la religió. Gran coneixedor d'idiomes i amb formació en filosofia, va divulgar i analitzar relats i símbols relacionats amb les creences del món europeu i oriental.

Infotaula de personaMircea Eliade

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1907 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Bucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1986 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Oak Woods (Chicago) 41° 46′ 20″ N, 87° 35′ 57″ O / 41.772267°N,87.599219°O / 41.772267; -87.599219 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Romanesa Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Calcuta
Universitat de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiSurendranath Dasgupta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis religiosos Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, crític literari, professor d'universitat, pedagog, biògraf, diarista, mitògraf, escriptor, científic de la religió, dramaturg, filòsof, historiador de la religió, diplomàtic, assagista, historiador, novel·lista, periodista, etnògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Chicago
Universitat de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
PartitGuàrdia de Ferro Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enCosmogonia, xamanisme i ioga Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralBruce Lincoln Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0253431 Allocine: 135791 Allmovie: p309215 TMDB.org: 52979
Musicbrainz: d4312fd1-1562-4aef-952e-4a2d6144b09f Discogs: 832748 Modifica el valor a Wikidata
Mircea Eliade retrat a un segell de la República de Moldàvia

Biografia modifica

Va estudiar filosofia a la Universitat de Bucarest i va completar la seva formació a Itàlia. En acabat, l'any 1928 viatjà a l'Índia, on durant tres anys estudià sànscrit i filosofia índica. Quan tornà, ensenyà filosofia i història de les religions a Bucarest. L'any 1940 abandonà Romania definitivament. Després de passar per Londres i Lisboa, s'instal·là a París l'any 1945. El 1950 conegué Carl Jung i s'integrà en el Cercle d'Eranos. El 1956 va ser nomenat professor d'història de les religions a la Universitat de Chicago, on s'instal·là definitivament.[1] El 1975 va ser elegit membre de l'Académie Royale de Langue et de Littérature Françaises de Belgique. En el seu pensament destaca especialment el concepte de sagrat, és a dir, el valor excepcional que una cultura atorga a un símbol o ritus pel seu caràcter sacre, que permet la transcendència. Aquest caràcter de sagrat és el que uneix diverses religions i actes culturals, que analitza a les seves obres seguint els mètodes del comparatisme.

L'obra modifica

L'obra d'Eliade es divideix en dues categories: científica i literària. Es pot comprendre la seva obra científica a través d'aquestes àrees, idees religioses o aquests conceptes filosòfics: Homo religiosus, sagrat, hierofania, alquímia, xamanisme, ioga, símbol, mite com una història sagrada, la religió com una experiència, el cristianisme còsmic i el temps sagrat.[2]

Des de la perspectiva del fet religiós va fer especial èmfasi a l'estudi dels símbols i els mites, als que va interpretar en les seves diverses funcions antropològiques. En contra de les interpretacions més difoses del pensament mític, Eliade pensava que en els mites, així com en la concepció d'allò sagrat i el profà (contrari al sagrat), es manifesten els trets específics d'allò humà. Els mites, lluny de ser simples fenòmens històrics, perviuen i han de ser utilitzats per l'home modern per a renovar-se i percebre, a través d'ells, l'etern. No obstant, aquesta pervivència no s'efectua només pel record dels mites ancestrals sinó que, en cada època, s'engendren mites propis, de manera que també existeixen mites propis de l'era contemporània. Per això, la seva investigació dels símbols està orientada cap a la recerca de les manifestacions del sagrat entre les realitzacions de l'home modern, aparentment dessacralitzades i secularitzades, però que segueixen conservant aspectes essencials del sagrat. Eliade, que va crear el terme hierofania per a referir-se a la manifestació d'allò sagrat, assenyala que fins i tot les nocions d'un espai sagrat -diferent de l'espai profà- són presents en l'home no religiós, com també ho està la noció d'un temps sagrat -diferent del temps profà-. Propugna un nou «humanisme» que adopta com a base el sagrat en tant que estructura la consciència humana.[3]

Es pot comprendre la seva obra literària sobretot a través de la novel·la La nit de Sant Joan, traduïda en castellà per Joaquín Garrigós i premiada per la Unió d'Escriptors de Romania com la millor traducció del món d'un escriptor romanès en un idioma estranger.[4]

Obres d'Eliade en català modifica

Referències modifica

  1. Eliade, Mircea. El sagrat i el profà. Barcelona: Fragmenta, 2012, p. 256. ISBN 978-84-92416-53-0. 
  2. Itu, Mircea (2006), Mircea Eliade, (en romanès), Bucarest: Editorial Fundaţia România de Mâine, pp. 26-30.
  3. «Autors-Eliade, Mircea». FiloXarxa. [Consulta: 3 març 2017].
  4. [ http://www.zf.ro/ziarul-de-duminica/in-romania-exista-scriitori-care-ar-putea-fi-mandria-oricarei-literaturi-3006098], article del diari financer Ziarul de duminică, 30 juny 2006.
  5. Safont Plumed, Joan «Mircea Eliade, per fi, en català». El Matí Digital, 12-03-2016. Arxivat de l'original el 2015-02-25 [Consulta: 25 febrer 2015].

Bibliografia modifica

  • Meslin, Michel (1973), Pour une science des religions, (en francès), París: Éditions du Seuil.
  • Allen, Douglas (1978), Structure and Creativity in Religion. Hermeneutics in Mircea Eliade's Phenomenology and New Directions, (en anglès), la Haia-París-Nova York: Mouton. ISBN 90-279-7594-9
  • Rennie, Bryan S. (1996), Reconstructing Eliade. Making Sense of Religion, (en anglès), Albany: University of New York Press. ISBN 07-914-2764-1
  • Ricketts, MacLinscott (1988), Mircea Eliade: The Romanian Roots 1907-1945, (en anglès), Boulder: Columbia University Press. ISBN 08-803-3145-3
  • Itu, Mircea (2006), Mircea Eliade, (en romanès), Bucarest: Editorial Fundaţia România de Mâine. ISBN 973-725-715-4
  • Ries, Julien i Spineto, Natale, editors (2000), Esploratori del pensiero umano - Georges Dumézil e Mircea Eliade, (en italià), Milano: Edizioni Jaca Book. ISBN 88-16-40539-2
  • Scagno, Roberto (editor), Arcella, L. y Pis, P. (1998), Confronto con Mircea Eliade. Archetipi mitici e identità storica, (en italià), Milano: Edizioni Jaca Book. ISBN 88-16-40482-5
  • Itu, Mircea (1997), Indianismul lui Eliade, (en romanès), Brașov: Editorial Orientul latin. ISBN 973-97590-6-8
  • Kitagawa, Joseph Mitsuo i Long, Charles H., editors (1969), Myth and Symbol. Studies in Honour of Mircea Eliade, (en anglès), Chicago: The University of Chicago Press. ISBN 0-226-43827-9
  • Handoca, Mircea (1997), Mircea Eliade. Biobibliografie, (en romanès), Bucarest: Editorial Jurnalul literar. ISBN 97-397-7327-3
  • Altizer, Thomas J. J. (1968), Eliade and the Dialectic of the Sacred, (en anglès), Philadelphia: The Westminster Press. ISBN 0-8371-7196-2
  • Bœspflug, François i Dunand, Françoise, editors (1996), Le comparatisme en histoire des religions, (en francès), París: Éditions du Cerf. ISBN 978-2-204-05788-2
  • Bădiliţă, Cristian, editor (1997), Eliadiana, (en romanès), Iaşi: Editorial Polirom. ISBN 973-9248-86-1
  • Culianu, Ion Petru (1995), Mircea Eliade, (en romanès), Bucarest: Editorial Nemira. ISBN 973-569-075-6
  • Dancă, Wilhelm (1998), Mircea Eliade. Definitio sacri, (en romanès), Bucarest: Editorial Ars Longa.
  • Cave, David (1993), Mircea Eliade's Vision for a New Humanism, (en anglès), Nova York-Londres-Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-195-07434-3
  • Itu, Mircea (1999), L'indianisme de Mircea Eliade (en francès), París: École pratique des hautes études, Sorbonne, Sciences historiques et philologiques.
  • Duchène, Henri (1965), Le thème du temps dans l'œuvre d'Eliade (en francès), Louvain: Université catholique de Louvain.
  • Charpentier, Anne (1975), Sens et fonction du sacré selon Mircea Eliade (en francès), Louvain: Université catholique de Louvain.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mircea Eliade