Faust (Goethe)
El Faust de Goethe és una obra de teatre en forma de tragèdia escrita per l'escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe, un dels seus llibres més famosos.[1]
 | |
| Tipus | obra de teatre |
|---|---|
| Autor | Johann Wolfgang von Goethe |
| Idioma | alemany |
| Creació | 1774 |
| Gènere | novel·la, obra de teatre i tragèdia |
| Data de publicació | 1808 i 1832 |
| Personatges | |
| Personatges |
Mephistopheles  i Heinrich Faust |
| Altres dades | |
| Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 2e1 i 30z |
 | |
Té dues parts anomenades en alemany Der Tragödie erster Teil i Der Tragödie zweiter Teil. Va aparèixer en una versió preliminar el 1790, i la primera part el 1808 i amb una revisió, del mateix Goethe, el 1828-1829. L'any de la mort de l'autor, 1832, es va publicar la segona part.
ArgumentModifica
La primera part ens presenta:
- Heinrich Faust, un savi potser basat en la vida de Johann Georg Faust, o en el Cenodoxus en la versió dramatitzada de la Llegenda del Doctor de París de Jacob Bidermann, és el protagonista de l'obra i també qui fa el pacte amb Mefistòfil, ja que vol expandir els seus coneixements
- Mefistòfil, diable que s'apareix davant de Faust per oferir-li tot el que ell vulgui amb la condició de ser el propietari de l'ànima de Faust quan aquest mori.
- Gretchen, (Margalida) l'amor de Faust, ell s'enamora d'ella un dia que es troben pel carrer
- Marthe, veïna de Gretchen
- Valentin, germà de Gretchen, la seva mort és causada indirectament degut a la relació de Gretchen i Faust
- Wagner, deixeble de Faust
Primera partModifica
És una història complexa que té lloc en nombrosos escenaris, el primer dels quals és el cel. Mefistòfil fa una aposta amb Déu i li diu que pot fer desviar a l'ésser humà favorit de Déu (Faust) qui malda per aprendre tot el que pot. El diable s'apareix a Faust i fan un acord (signat amb sang) de manera que Mefistòfil farà qualsevol cosa que vulgui en vida de Faust mentre que aquest el servirà a l'infern. En una de les seves aventures Faust troba a Margalida (també dita Gretchen) per la qual se sent atret i el diable fa que ella s'enamori de Faust, Margalida queda embarassada i és empresonada, ja que ofega el seu fill, Faust intenta salvar-la amb l'ajuda del diable, però aquesta refusa l'ajuda de Mefistòfil, ja que prefereix morir penedida dels seus actes per a rebre la gràcia de Déu.
Segona partModifica
Deixa de banda la història romàntica i s'inicia un cicle d'aventures. Aquesta part es desenvolupa en un ambient medieval i és molt més difícil de comprendre que la primera part. Faust i Mefistòfil enganyen a un emperador jove fent-se passar per bruixot i bufó respectivament, ajuden a l'emperador amb la crisi que el seu país travessa, després de complir amb exigències de l'emperador i de guanyar una batalla s'atorga a Faust un gran palau en les costes de l'imperi.
Faust aconsegueix el seu somni, que és guanyar terreny al mar, amb això Faust mor, però es penedeix i Mefistòfil és distret per àngels perquè no capturi l'ànima de Faust, incomplint el pacte. Goethe s'inspirà de la vida real de John Law per a aquesta part de la seva obra.[2]
Traduccions catalanesModifica
Joan Maragall, juntament amb altres obres de Goethe, va versionar algunes escenes de la primera part de Faust amb el títol de La Marguerideta: escenes del Faust (1904).[3]
La primera traducció catalana completa, a càrrec de Josep Lleonart, fou publicada l'any 1938. Hi ha una altra traducció més moderna de Jaume Ortolà de l'any 2009 (Premi de traducció Vidal Alcover de l'any 2005).
Òperes i altres obres musicalsModifica
Òperes basades en el Faust de Goethe són, entre d'altres:
- Agustí Ghislain Baró de Peellaert (1834).
- La condemnació de Faust, cantata escènica d'Hector Berlioz (1846)
- Faust et Marguerite de Meyer Lutz (1855)
- Faust de Charles Gounod, (1859),
- Faust et Marguerite, saynète bouffe de Jules Barbier (1865)
- Mefistofele d'Arrigo Boito (1868)
- Faust de Heinrich Zöllner (1887)
- Tetralogia inacabada d'Alfred Brüggemann: Doktor Faust i Gretchen (1910), Faust und Helena i König Faust (inacabada)
- Faust III de Niels Viggo Bentzon (1964).
Altres obres musicals sobre l'obra de Goethe són:
- Szenen aus Goethe's Faust, per a solistes, cor i orquestra, de Robert Schumann (1844 -1853)
- Simfonia Faust de Franz Liszt
- Simfonia núm. 8 "Simfonia dels Mil" de Gustav Mahler
- Fausto 5.0 (2001), una pel·lícula guionitzada per Fernando León de Aranoa[4]
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Faust |
| Vegeu texts en català sobre Faust (Goethe) a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Faust (Goethe) a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès
- Johann Wolfgang von Goethe: Faust: Eine Tragödie (text complet en alemany en Projekt Gutenberg - DE)
- Johann Wolfgang von Goethe: Der Tragödie zweiter Teil (text complet en alemany en Projekt Gutenberg - DE)
ReferènciesModifica
- ↑ Portor, Laura Spencer. The Greatest Books in the World: Interpretative Studies. Chautauqua, NY: Chautauqua Press, 1917, p. 82.
- ↑ Joaquim M. Perramon, «Economia i literatura. Una relació fructuosa», Presentació a l'Ateneu Barcelonès de la tertúlia d’economia i literatura el 23 de març de 2012
- ↑ Maragall, Joan «La Marguerideta. Escenes del «Faust». Drama en tres actes i vuit quadros». Falta indicar la publicació, 1910 [Consulta: 18 maig 2019].
- ↑ «Barcelona cinema…Fausto 5.0 (Isidro Ortiz i la Fura del Baus, 2001)». LlegeixB@rcelona. Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda de Biblioteques de Barcelona. [Consulta: 31 juliol 2017].