Viquipèdia

Faust (Goethe)

obra de teatre de Johann Wolfgang von Goethe

El Faust de Goethe és una obra de teatre en forma de tragèdia escrita per l'escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe, un dels seus llibres més famosos.[1]

Infotaula d'arts escèniquesFaust
Anton Kaulbach Faust und MephistoFXD.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària i sèrie Modifica el valor a Wikidata
AutorJohann Wolfgang von Goethe Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Creació1774 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1808 i 1832 Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesMephistopheles, Heinrich Faust i Marguerite Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica2e1 i 30z Modifica el valor a Wikidata
Faust I, primera edició, 1808

Té dues parts anomenades en alemany Der Tragödie erster Teil i Der Tragödie zweiter Teil. Va aparèixer en una versió preliminar el 1790, i la primera part el 1808 i amb una revisió, del mateix Goethe, el 1828-1829. L'any de la mort de l'autor, 1832, es va publicar la segona part.

ArgumentModifica

La primera part ens presenta:

  • Heinrich Faust, un savi potser basat en la vida de Johann Georg Faust, o en el Cenodoxus en la versió dramatitzada de la Llegenda del Doctor de París de Jacob Bidermann, és el protagonista de l'obra i també qui fa el pacte amb Mefistòfil, ja que vol expandir els seus coneixements
  • Mefistòfil, diable que s'apareix davant de Faust per oferir-li tot el que ell vulgui amb la condició de ser el propietari de l'ànima de Faust quan aquest mori.
  • Gretchen, (Margalida) l'amor de Faust, ell s'enamora d'ella un dia que es troben pel carrer
  • Marthe, veïna de Gretchen
  • Valentin, germà de Gretchen, la seva mort és causada indirectament degut a la relació de Gretchen i Faust
  • Wagner, deixeble de Faust

Primera partModifica

És una història complexa que té lloc en nombrosos escenaris, el primer dels quals és el cel. Mefistòfil fa una aposta amb Déu i li diu que pot fer desviar a l'ésser humà favorit de Déu (Faust) qui malda per aprendre tot el que pot. El diable s'apareix a Faust i fan un acord (signat amb sang) de manera que Mefistòfil farà qualsevol cosa que vulgui en vida de Faust mentre que aquest el servirà a l'infern. En una de les seves aventures Faust troba a Margalida (també dita Gretchen) per la qual se sent atret i el diable fa que ella s'enamori de Faust, Margalida queda embarassada i és empresonada, ja que ofega el seu fill, Faust intenta salvar-la amb l'ajuda del diable, però aquesta refusa l'ajuda de Mefistòfil, ja que prefereix morir penedida dels seus actes per a rebre la gràcia de Déu.

Segona partModifica

Deixa de banda la història romàntica i s'inicia un cicle d'aventures. Aquesta part es desenvolupa en un ambient medieval i és molt més difícil de comprendre que la primera part. Faust i Mefistòfil enganyen a un emperador jove fent-se passar per bruixot i bufó respectivament, ajuden a l'emperador amb la crisi que el seu país travessa, després de complir amb exigències de l'emperador i de guanyar una batalla s'atorga a Faust un gran palau en les costes de l'imperi.

Faust aconsegueix el seu somni, que és guanyar terreny al mar. Amb això, Faust mor, però es penedeix i Mefistòfil és distret per àngels perquè no capturi l'ànima de Faust, incomplint el pacte. Goethe s'inspirà de la vida real de John Law per a aquesta part de la seva obra.[2]

Traduccions catalanesModifica

Joan Maragall, juntament amb altres obres de Goethe, va versionar algunes escenes de la primera part de Faust amb el títol de La Marguerideta: escenes del Faust (1904).[3]

La primera traducció catalana completa, en vers, estigué a càrrec de Josep Lleonart i Maragall, fou publicada l'any 1938.[4] Hi ha una altra traducció més moderna, també versificada, de Jaume Ortolà de l'any 2009 (Premi de traducció Vidal Alcover de l'any 2005).[5] A l'any 2018, Pedro Montalbán Kroebel va fer una versió escènica de l'essencial de Faust, primera part. Es tracta d'una versió teatral, i no d'una edició acadèmica, en què s'ha optat per un criteri de senzillesa en els diàlegs, cercant una prosa neta que, desvinculada de la forma poètica però mantenint el rigor literari, siga clara i accessible.[6]

Òperes i altres obres musicalsModifica

Vegeu-ne una llista exhaustiva a Llista de personatges històrics d'òpera

Òperes basades en el Faust de Goethe són, entre d'altres:

Altres obres musicals sobre l'obra de Goethe són:

ReferènciesModifica

  1. ↑ Portor, Laura Spencer. The Greatest Books in the World: Interpretative Studies. Chautauqua, NY: Chautauqua Press, 1917, p. 82. 
  2. ↑ Joaquim M. Perramon, «Economia i literatura. Una relació fructuosa», Presentació a l'Ateneu Barcelonès de la tertúlia d'economia i literatura el 23 de març de 2012
  3. ↑ Maragall, Joan. «La Marguerideta. Escenes del «Faust». Drama en tres actes i vuit quadros», 1910. [Consulta: 18 maig 2019].
  4. ↑ Lleonart, Josep. Faust. Barcelona: Edicions Proa, 1982. ISBN 978-84-825609-0-8. 
  5. ↑ Ortolà, Jaume. Faust. Barcelona: Riurau Editors, 2009. ISBN 978-84-937037-0-7. 
  6. ↑ Montalbán Kroebel, Pedro. El Faust de Goethe. València: Alupa Editorial, 2018. ISBN 978-84-948239-3-0. 
  7. ↑ «Barcelona cinema…Fausto 5.0 (Isidro Ortiz i la Fura del Baus, 2001)». LlegeixB@rcelona. Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda de Biblioteques de Barcelona. [Consulta: 31 juliol 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Faust
Vegeu texts en català sobre Faust (Goethe) a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Faust_(Goethe)&oldid=30390785»