Charles Gounod

compositor francès

Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès. Tot i ser principalment conegut per l'òpera Faust i per un Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi d'El clavecí ben temprat de J. S. Bach, va compondre en pràcticament tots els gèneres de l'època, tant profans com religiosos. Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del segle xix.

Infotaula de personaCharles Gounod

(1890) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles-François Gounod Modifica el valor a Wikidata
17 juny 1818 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1893 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Saint-Cloud (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri d'Auteil Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
1843 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Lycée Saint-Louis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor clàssic, organista, pedagog musical, musicòleg, compositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, simfonia, música clàssica i oratori Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAnton Reicha Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPierre-Auguste Renoir, Spirídon Samaras, Charles-Édouard Lefebvre i Henri Büsser Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAnna Zimmerman Modifica el valor a Wikidata
PareFrançois-Louis Gounod Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0006111 Allocine: 37828 Allmovie: p160780 IBDB: 11773 TMDB.org: 49502
Spotify: 42Vmza0WYHdhsgxFmf9Tui iTunes: 11926 Last fm: Charles-François+Gounod Musicbrainz: cd4636e1-06a3-41fc-848a-624b84bbb023 Lieder.net: 1028Songkick: 351802 Discogs: 555462 IMSLP: Category:Gounod,_Charles Allmusic: mn0000153981 Find a Grave: 7717 Project Gutenberg: 26402 Modifica el valor a Wikidata

Formació i inicis modifica

Charles Gounod va néixer al si d'una família d'artistes, el pare dibuixant i professor, i la mare una gran pianista. El 1823, amb cinc anys, mor el seu pare i la seva mare s'ha de dedicar a impartir classes de piano per poder mantenir a la família. Serà ella qui ensenyi a Gounod les primeres lliçons musicals i pianístiques. Obté el títol en filosofia el 1836 i també durant la seva joventut escoltarà l'Otello de Rossini, el Don Giovanni de Mozart i les simfonies 6 i 9 de Beethoven. Aquestes obres donaran un gran impuls a la decisió que pren de ser compositor.

Va estudiar al conservatori de París amb Halévy com a professor de fuga i contrapunt, i amb Lesueur de composició. El 1837 guanya el segon premi de composició de Roma i el primer premi el 1839 amb la cantata Fernande. Com a premi havia de marxar dos anys a viure amb els Mèdici a Roma, però abans va compondre un Agnus Dei per l'aniversari del seu mestre Lesueur que va ser descrit per Berlioz de la següent forma: «Tot és nou i distingit: la melodia, les modulacions i l'harmonia. Gounod demostra ací que podem esperar-ho tot d'ell».

A Roma es relaciona amb Ingres, que després seria director de l'Acadèmia de França, amb qui va aprendre a dibuixar i gràcies al qual va llegir obres com el Faust de Goethe. Sovint anirà a la Capella Sixtina a escoltar a Palestrina, li agrada molt la música sacra però troba decebedora la música que s'escoltava als teatres d'òpera de la ciutat. Coneixerà a Fanny Hensel, germana de Mendelssohn, que li descobrirà la música alemanya. Va tindre una crisi mística i religiosa per la qual la seva mare estava preocupada que es fes clergue, en aquest temps va compondre una missa solemne per la qual va ser reconegut amb el títol de mestre de capella honorari de l'església Saint-Louis-des Français (on es va estrenar) l'1 de maig del 1841.

Gounod va passar un temps a Viena i a Alemanya, durant el qual va conèixer moltes personalitats i va poder escoltar les obres més famoses dels compositors alemanys i austríacs. Se sentia meravellat d'estar a la Viena de Mozart i Beethoven. A Viena es van interpretar algunes de les seves obres religioses, i, de camí a França va parar a Leipzig on va visitar Fèlix Mendelssohn que li va obsequiar amb una interpretació privada de la seva Simfonia Escocesa a càrrec de l'orquestra del Gewandhaus.

Retorn a París modifica

El 1843 torna a París i obté la posició de mestre de capella de l'església del Séminaire des Missions Etrangères, on té la possibilitat de desenvolupar la seva música religiosa. Prompte el Séminaire des Missions Etrangères esdevé el centre de la música sacra a París. A la tardor de 1847 entra al seminari de St. Suplice per tal d'esdevindre sacerdot, però abans de la revolució de febrer de 1848 ja ho havia deixat.

En deixar la direcció del Séminaire des Missions Etrangères, comença a fer contactes i coneix a Paulin i Louis Viardot, gran empresari i crític musical que li ofereix la possibilitat d'estrenar una òpera. Així és com va néixer Sapho, una òpera en la que Gounod va voler retornar a les arrels Faula grand opéra francesa però amb elements del Teatre Boulevard (opéra-comique). L'òpera no triomfa a París i tampoc al Covent Garden, on es va representar per la influència de Paulin Viardot. Per altra banda va rebre bones crítiques, entre d'altres de Berlioz.

Gounod va escriure música per al teatre, i es va casar amb Anna Zimmermann. Sembla que el matrimoni no va ser fruit de la passió, perquè Anna no és mencionada pel seu nom ni un sol cop a les memòries de Gounod, mentre altres com la seva mare són mencionades molt sovint. Gràcies al casament va rebre l'impuls del seu sogre, Pierre-Josef Zimmermann, professor al conservatori, alumne del qual seria Bizet. A vegades substituïa al seu sogre, i va ser així com va esdevindre un dels mentors de Bizet. Va ser també en aquesta època que va compondre el seu famós Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi de El clavecí ben temprat de J. S. Bach. Posteriorment va aconseguir la direcció del Paris Orphéon, una amalgama de societats corals participades per la petita burgesia i la classe treballadora, així com ser nomenat cap de la instrucció vocal a les escoles públiques. Açò li va donar l'oportunitat de desenvolupar la seva carrera de composició d'obres profanes per a cor, algunes amb plantilles desorbitades en grans festivals i altres per a cors de xiquets.

Li van encarregar una òpera, La Nonne, estrenada a 1854, que tampoc va tenir gaire d'èxit. Malgrat tot Gounod va continuar component més prolíficament que mai. Em 1855 va escriure les seves dues primeres simfonies i la Missa Solemne a Santa Cecília. Aquestes composicions van tindre molt d'èxit. El 1856 va estar a punt de guanyar un lloc a l'institut que finalment va ocupar Berlioz, tot i que ell tindrà també la seva plaça deu anys més tard. Va començar a escriure Faust, però el va haver d'abandonar quan ja tenia esborranys dels tres primers actes per la competència d'un teatre proper que anava a estrenar una obra amb el mateix llibret. Llavors va estrenar el 1858 Le médecin malgré lui de Molière, el seu primer èxit operístic. El 1859 va poder, finalment, estrenar el Faust, que va tindre molts problemes abans de l'estrena i que després va ser molt ben valorada per una part de la crítica i molt rebutjada per altra, fins al punt que va haver de dimitir el director del teatre. Posteriorment l'òpera va guanyar gran popularitat, sobretot a les províncies, gràcies en part a Antoine de Choudens, editor amic de Gounod. Posteriorment també va tindre èxit a Alemanya, sobretot a partir de les bones crítiques de Wagner.

L'èxit i l'estada a Anglaterra modifica

A partir d'aquest moment comença el gran èxit de Gounod: Faust acabà sent també un èxit a París i en els anys següents va estrenar nombroses grand opéras com Philémon et Baucis (1860), La Colombe (1860), La Reine de Saba (1862), Mireille (1864) i Roméo et Juliette (1867), totes amb llibrets de Barbier o Carré. Va escriure també dues òperes còmiques basades en faules de Jean de La Fontaine. Va rebre moltes crítiques per l'òpera La Reine de Saba, arran de les quals se'n va anar a Roma amb la seva família. Després amb Mireille va recobrar la fama. Tot i no haver l'estrena no va ser un èxit, a poc a poc va fer-se famosa, sobretot a les províncies, gràcies a diferents arranjaments que se'n van fer.

La Guerra Francoprussiana va fer que el setembre de 1870 Gounod emigrés a Anglaterra amb la seva família. Allà va establir relació amb editors i fins i tot va ser li va encarregar d'escriure un número coral per a l'obertura del Royal Albert Hall el 1871 per a l'exposició internacional de Londres. Va ser nomenat director del cor que des d'aleshores acolliria aquesta sala (el 1872 seria reemplaçat per Joseph Barnaby).[1] Va conèixer una cantant amateur, Georgina Weldon, amb la qual va desenvolupar una gran amistat que va fer que la seva dona estigués gelosa i se'n tornés a París mentre Gounod es va quedar a Anglaterra vivint amb la senyora Weldon i el seu marit durant quasi tres anys. Georgina sempre va desmentir que hi hagués una relació física entre ells. En aquest període va escriure cançons i òperes per ser cantades per Georgina, així com obres per a ser cantades pel cor de la fundació que ella dirigia.

Els darrers anys modifica

En 1874 va patir una malaltia que el va portar a fugir de la casa dels Weldon quan aquests eren fora, i tornar a París per reconciliar-se amb la seva dona. Va acabar l'òpera Polyeucte que havia començat a Anglaterra. El 1876 va escriure l'òpera Cinq Mars i la Messe du SacréCoeur de Jésus. Posteriorment va escriure Le tribut de Zamora, una òpera que tampoc no va tindre gaire èxit. Ell va assegurar abans de l'estrena en 1881, que ja no entenia el món de l'òpera i va predir el fracàs.

La faceta religiosa de Gounod que l'acompanya durant tota la seva carrera es manifesta sobretot en aquests anys: dona suport als cors de les escoles eclesiàstiques, en contra de la política del moment de la república d'avançar cap a la laïcitat a l'escola. De fet, les obres més populars d'aquest últim període seran els oratoris La rédemption i Mors et vita. Ambdues obres foren comissionades i estrenades al Festival de Birmingham.

Als últims anys va escriure també molta música instrumental, on destaca la Petite Symphonie per a nou instruments de vent.

L'obra operística modifica

 
La soprano madrilenya Adelina Patti caracteritzada de Margarida, en Faust de Gounod

Faust és l'òpera més cèlebre i representada de Gounod. Al contrari del que indica el títol, el personatge central és Marguerite. En aquesta obra, tot i respectar les convencions de la grand opéra francesa (grans escenes de conjunt, cors multitudinaris, ballet…) Gounod trenca amb certs dels seus convencionalismes. Per exemple relaxa l'estructura de peces tancades, dotant als recitatius d'una gran entitat musical, i s'apropa a una línia musical continua, fet pel que va ser acusat de massa "alemany". També la seua orquestració és més rica del que ho acostumaven a fer els seus col·legues. Va ser estrenada al Teatre Líric de París, el 19 de març de 1859

Roméo et Juliette també gaudeix de popularitat entre el públic d'òpera. Va ser estrenada el 27 d'abril de 1867, al Teatre Líric de París.

Mireille està basada en l'obra homònima de l'escriptor occità Frederic Mistral, Mirèio. En aquesta obra el paisatge de la Provença impregna l'acció, de manera que pot ser considerat com un personatge més. Es va estrenar al Teatre Líric de París el 19 de març de 1864.

Obres modifica

A banda de les obres que s'inclouen en aquesta llista va compondre un gran nombre de motets i cançons.

Òperes
Oratoris
  • Tobie. (1854)
  • Gallia. (1871)
  • Jésus sur le lac de Tibériade (1873)
  • La rédemption, trilogy (1882)
  • Christus factus est (1842)
  • Mors et vita, trilogy (1884)
Ballet
  • Faust (1868)
  • Roméo et Juliette (1888)
  • Souvenir d'un bal, air. For vln. and pno. (1896)
Teatre
  • "Peces dramàtiques" (1841)
  • "Fragments del Romeo e Giulietta (1842)
  • "Sextet de Le cantatrici villane" (1842)
  • Ulysse, tragedia de M. Ponsard (1851)
  • Le bourgeois gentilhomme,de Lulli (1856)
  • Les deux reines, drama d'Ernest Legouvé (1865)
  • Jeanne d'Arc, drama de Jules Barbier (1873)
  • Georges Dandin, comèdia de Molière (1873)
  • Les drames sacrés, d'Armand Sylvestre i Eugène Morand (1892)
Misses
  • "Mass" (1839)
  • "Mass" (1840)
  • "Requiem mass" (1842)
  • "Mass" (1843)
  • A son ami Gabriel de Vendeuvre (1846)
  • A l'association des sociétés chorales de Paris et du departement de la Seine (1846)
  • "Mass." (1853)
  • Missa solemne de Santa Cecília (Messe solennelle de sainte Cécile) ("A la mémoire de J. Zimmermann, mon père") (1855, revisada 1864)
  • Messe brève en ut majeur (1872)
  • Messe brève pour les morts (1873)
  • Messe du Sacré-Cœur de Jésus (1876)
  • Messe No. 3 (1882)
  • Messe funèbre à quatre voix (1883)
  • A la mémoire de Jeanne d'Arc (1887)
  • Quatrième messe solennelle (1888)
  • Aux cathédrales (1890)
  • Messe brève No. 7 (1890)
  • Messe dite de Clovis (1890)
  • Messe de Saint-Jean (1890)
  • Rèquiem (1893)
Instrumental
  • "Fugues" (1837–39)
  • "Scherzo" (1837)
  • "Marche militaire suisse" (1840–41)
  • "Quintette" (1840–41)
  • "Plusieurs petits morceaux" (1840–41)
  • "Canon" (1843)
  • "Instrumental piece" (1843)
  • "Méditation." Per a vln., pno., i org. (1852)
  • "Valse" (1854)
  • La jeune religieuse, by Schubert. Per a piano, violin, violoncello ad lib, i Debain harmonicordi (1856)
  • "Quintette de Cosi fan tutte," de Mozart. Per vln., vlc., org., i pno. (1856)
  • Symphonie No. 1. (1855)
  • Symphonie No. 2. (1855)
  • "Communion." Orgue (1858)
  • "Overture from the opera Le medecin malgré lui." Piano (1858)
  • L'angelus, menuet. Piano 4 mans (1858)
  • "Valse caractéristique." Piano (1860)
  • "Meditation on Faust. pno., vln., vlc., org. (1862)
  • La pervenche, romance (1861)
  • Le ruisseau, romance (1861)
  • Musette: Les pifferari, impromptu. Piano (1861)
  • Royal-Menuet. Piano (1863)
  • "Rêverie arabe" from La Reine de Saba. pno. or org., vln., and vlc. (1863)
  • "Serenade." pno., vln., and vlc. (1863)
  • Le bal d'enfants. Piano (1864)
  • "Le berger de la crau" from Mireille. Piano (1864)
  • "Choeur des magnanarelles" from Mireille (1864)
  • "Valse-ariette" de Mireille (1864)
  • "Heureux petit berger" de Mireille. pno. (1864)
  • Hymne a Sainte-Cécile. vln., org., pno. (1864)
  • Georgina. pno. (1864)
  • "6 melodies." pno. (1864)
  • "8 melodies." pno. (1864)
  • Aubade; Chant d'automne; Le lever, O ma belle rebelle; Le premier jour de mai; Venise. Piano (1864)
  • "Marche nuptiale" (1864)
  • Le Soir, romance (1864)
  • Le Calme, romance (1864)
  • Chant des compagnons, Orquestra (1865)
  • Valse des fiancés: Souvenances, nocturne. Piano (1865)
  • La chanson du printemps, romance (1866)
  • Marche pontificale (1869)
  • "Variety of chorales by J. S. Bach." Orgue (1869–70)
  • La melodia, romanza. Orgue (1871)
  • Ivy: Le lierre, Piano (1871)
  • Saltarello. Orquestra (1871)
  • "Marche romaine" (1872)
  • Dodelinette. lullaby. Piano (1873)
  • Marche funèbre d'une marionnette Piano (1873).
  • Maid of Athens. Piano (1873)
  • Peacefully slumber, lullaby. Vln. i pno. (1873)
  • Offertorium. Orgue (1873)
  • La veneziana. Piano (1873)
  • La fête de Jupiter, march. Piano (1877–85)
  • Sarabande de Cinq-Mars. For pno. (1877–85)
  • Cinq-Mars, march. Orgue i clavecí (1877–85)
  • "Invocation; Prélude." Piano (1877–85)
  • "Pastorale; Sérénade." Piano (1877–85)
  • "Marche-fanfare." Piano (1877–85)
  • "Marche religieuse." Orquestra (1877–85)
  • "Grand waltz" (1877–85)
  • "Meditation." Piano (1877–85)
  • "Overture from Cinq-Mars" Piano 4 mans (1877–85)
  • "Saltarelle; Marche religieuse." Piano (1877–85)
  • Cinq-Mars, fantasy. Pno. and vln. (1877–85)
  • "Marche solennelle." Piano (1877–85)
  • "3 small and easy pieces."Piano 4 mans (1879)
  • "Valse caractéristique." Piano (1881)
  • "Wedding march No. 1." Piano (1881)
  • "Wedding march No. 2." Piano. (1882)
  • "Petite etude-scherzo." 2 cb. (1877–85)
  • "Meditation on the song The arrow and the song." Pno., vln. or tpt., vlc., i org. (1877–85)
  • Le rendez-vous, valses. Piano i orquestra (1877–85)
  • Passacaille, serenata de Jacques Bosch. Gtr. and vln. ad lib (1877–85)
  • Fantaisie sur l'hymne national russe. Pedal piano i orquestra (1886)
  • Suite concertante. Pedal piano i orquestra (1888)
  • "Petite symphonie." fl., 2 ob., 2 cl., 2 tr., i 2 fg. (1888)
  • Concerto in E-flat major. Pedal piano i orquestra (1889)
  • Tempo di marcia (1893) [Incompleta]
  • "Preludis i fugues preparatòris per al Clavecí ben temprat de Bach". (publicat el 1895)
  • "Quartet." 2 vln., vla., i vlc. (publicat el 1895)
  • "Scherzo." Piano (publicat el 1896)
  • Album pel pianoforte. (publicat el 1906)
  • "6 pieces." Piano. (publicats el 1907)
  • "6 quartets de corda." (publicats el 1993)

Per descobrir Gounod modifica

Bibliografia modifica

Cartes modifica

  • G. Weldon: Mon orphelinat et Gounod en Angleterre: lettres de M. Gounod et autres documents originaux (London, 1876)
  • ‘Lettres de 1870–71’, Revue de Paris, iii/1 (1896), 571; repr. with Mémoires d'un artiste (Paris, 1896), letters 8–17
  • [Gounod–Bizet correspondence]: Revue de Paris, vi (1899), 677–703
  • V. Glachant: ‘Deux Lettres de Charles Gounod’, RHCM, vi (1906), 139–41
  • ‘Lettres à Madame Augé de Lassus’, RHCM, vii (1907), 312–16
  • ‘Quelques lettres de Charles Gounod’, Revue hebdomadaire (26 Dec 1908), 451–69; (2 Jan 1909), 23–42
  • ‘Lettres de la jeunesse de Charles Gounod: Rome et Vienne 1840–1843’, Revue bleue, xlviii/2 (1910), 833; xlix/1 (1911), 8
  • A. Pougin: ‘Gounod écrivain, iii: Gounod épistolaire’, RMI, xix (1912), 239–85, 637–95; xx (1913), 453–86, 792–820
  • J.G. Prod'homme: ‘Miscellaneous Letters by Charles Gounod’, MQ, iv (1918), 630–53
  • ‘Six lettres inédites’, Revue politique et littéraire, lvii (1919), 347–50
  • J. Tiersot: ‘Gounod's Letters’, MQ, v (1919), 40–61
  • ‘Lettres de Gounod au Baron de Vendeuvre’, ReM, xvi (1935), 110–15
  • M. Pincherle, ed.: Musiciens peints par euxmêmes: lettres de compositeurs écrites en français (Paris, 1939), 138–9
  • E. de Bertier de Sauvigny, ed.: Quelques photographies et lettres inédites de Gounod, Massenet et SaintSaëns (La Jourdane, 1980)

Biografies i estudis crítics modifica

  • J. J. Debillemont: ‘Charles Gounod’, Nouvelle revue de Paris, ii/4 (1864), 559
  • G. Weldon: Hints for Pronunciation in Singing, with Proposals for a Self Supporting Academy (London, 1872, 3/1882)
  • C. Dancla: Les compositeurs chefs d'orchestre: réponse à M. Charles Gounod (Paris, 1873)
  • G. Weldon: The Quarrel of the Royal Albert Hall Company with M. Charles Gounod (Windsor, 1873)
  • G. Weldon: La destruction du ‘Polyeucte’ de Charles Gounod: mémoire justicatif (Paris, 1875; Eng. trans., ?1875)
  • G. Weldon: Mon orphelinat et Gounod en Angleterre, ii: Les affaires (London, 1875), i: L'amitié (London, 1882); Eng. trans. as My Orphanage and Gounod in England, i: Friendship, ii: Business (London, 1882)
  • G. Weldon: Musical Reform: Gounod's Concerts and other Articles of the Musical Trade (London, 1875)
  • L. Ehlert: ‘Gounod contra Wagner’, Aus der Tonwelt: Essays (Berlin, 1877, 2/1882), 145–53; Eng. trans. (New York, 1885/R)
  • A. Lasalle: Mémorial du ThéâtreLyrique (Paris, 1877)
  • G. Weldon: The History of my Orphanage, or The Outpourings of an Alleged Lunatic (London,1878)
  • S. Hensel: Die Familie Mendelssohn (1729–1847): nach Briefen und Tagebüchern, ii (Berlin, 1879, abridged 19/1959 by K.A.H. Freiburg; Eng. trans. of 2nd edn, 1881/R)
  • H. Blaze de Bury: Musiciens du passé, du presént et de l'avenir (Paris, 1880)
  • A. Pougin: ‘Las ascendants de Charles Gounod’, Revue libérale, iii/8 (1884); repr. in Gazette de France (12 July 1884)
  • A. H. Ehrlich: ‘Charles Gounod’, Nord und Süd, xxxiv (1885), 399ff; repr. in Aus allen Tonarten: Studien über Musik (Berlin,1888), 144–74
  • E. A. Spoll: Madame Carvalho: notes et souvenirs (Paris, 1885)
  • M. A. de Bovet: Charles Gounod (Paris, 1890; Eng. trans., 1891)
  • L. Pagnerre: Charles Gounod: sa vie et ses oeuvres (Paris, 1890)
  • A. Soubies and C. Malherbe: Histoire de l'OpéraComique, la seconde Salle Favart, ii: 1860–1887 (Paris, 1893/R)
  • A. Pougin: ‘Charles Gounod’, Le ménestrel, lix (1893), 337–40
  • H. Delaborde: Notice sur la vie et les oeuvres de M. Charles Gounod (Paris, 1894) [read at the Institut, 3 Nov 1894]
  • T. Dubois: Notice sur Charles Gounod (Paris, 1894) [read at the Institut, 24 Nov 1894]
  • A. Hervey: Masters of French Music (London, 1894/R)
  • A. Jullien: ‘A propos la mort de Charles Gounod’, RMI, i (1894), 60–67; repr. in A. Jullien: Musique: mélanges d'histoire et de critique
  • musicales et dramatiques (Paris, 1896)
  • P. Voss: Charles Gounod: ein Lebensbild (Leipzig, 1895)
  • E. Hanslick: ‘Charles Gounod’, Die moderne Oper, vii: Fünf Jahre Musik (1891–1895) (Berlin, 1896/R, 3/1911), 361–71
  • A. Dandelot: La Société des concerts du Conservatoire (Paris, 1898, many later edns, enlarged 1923 as La Société des concerts du Conservatoire (1828–1923))
  • A. Soubies: Histoire du ThéâtreLyrique 1851–1870 (Paris, 1899)
  • C. SaintSaëns: Portraits et souvenirs (Paris, 1900, 2/1909), 47–135
  • P. and L. Hillemacher: Charles Gounod (Paris, 1905)
  • C. Debussy: ‘A propos de Charles Gounod’, Musica, no.46 (1906); repr. in Monsieur Croche et autres écrits, ed. François Lesure (Paris, 1971, 2/1987; Eng. trans., ed. R. Langham Smith 1977/R), 192–4
  • G. Bizet: Lettres: impressions de Rome (1857–1860); la Commune (1871) (Paris, 1908)
  • G. Clouzut: ‘Pierre Dupont et Charles Gounod’, Pages modernes (Oct 1909)
  • C. Bellaigue: Gounod (Paris, 1910, 3/1919)
  • J.G. Prod'homme: ‘Une famille d'artistes: les Gounod’, RHCM, x (1910)
  • J.G. Prod'homme and A. Dandelot: Gounod (1818–1893): sa vie et ses oeuvres d'après des documents inédits (Paris, 1911/R)
  • R. Northcott: Gounod's Operas in London (London, 1918)
  • M. Tenéo: ‘Le centenaire de Charles Gounod’, Grande revue, xcvi (1918), 589–607
  • J. Tiersot: ‘Charles Gounod: a Centennial Tribute’, MQ, iv (1918), 409–39
  • M. Cooper: ‘Charles Gounod and his Influence on French Music’, ML, xxi (1940), 50–59
  • P. Landormy: Gounod (Paris, 1942)
  • T. MarixSpire: ‘Gounod and his First Interpreter, Pauline Viardot’, MQ, xxxi (1945), 193–211, 299–317
  • N. Boyer: Trois musiciens français: Gounod, Massenet, Debussy (Paris, 1946)
  • R. Brancour: ‘Gounod’, RMI, xlviii (1946), 361–79
  • H.A. Parys: Charles Gounod (Brussels, 1946)
  • G. Samazeuilh: ‘Charles Gounod’, Musiciens de mon temps: chroniques et souvenirs (Paris, 1947), 28
  • P. Dukas: ‘Gounod’, Les écrits de Paul Dukas sur la musique (Paris, 1948)
  • N. Demuth: Introduction to the Music of Gounod (London, 1950)
  • M. Curtiss: ‘Gounod before Faust’, MQ, xxxviii (1952), 48–67
  • H. Busser: ‘Mon maître Charles Gounod’, Revue des deux mondes, 8th period, xvii (1955), 36–42
  • R.W. Clark: The Royal Albert Hall (London, 1958)
  • M. Curtiss: Bizet and his World (New York, 1958/R)
  • E. Grierson: Storm Bird: the Strange Life of Georgina Weldon (London, 1959)
  • R. Hannas: ‘Gounod and Alfred William Phillips’, MQ, xlv (1959), 508–14
  • H. Busser: Charles Gounod (Lyons, 1961)
  • H. Busser: ‘Gounod à la Villa Médicis’, Revue des deux mondes, 8th period (1961), 290
  • J. and J. de Lassus Saint Geniès: Gounod et son temps (FontenayleComte, 1965)
  • L. Davies: César Franck and his Circle (London, 1970/R)
  • J. Harding: Gounod (London, 1973)
  • Charles Gounod: au delà de Faust (SaintCloud, 1987) [collection of essays]
  • Hommage à Charles Gounod, Musée municipal, 14 Oct – 28 Nov 1993 (SaintCloud, 1993) [exhibition catalogue]

Referències modifica

  • Huebner, Steven «Gounod, Charles-François». Grove Music Online (Online Restringit).
  • Orledge, Robert «Gounod, Charles (François)». The oxford companion to music.
  • «Gounod, Charles». The Oxford dictionary of music.
  • Coudroy-Saghaï, Marie-Hélène «GLANCE ON THE LIFE AND WORKS OF CHARLES GOUNOD». Charles Gounod.
  • «Charles Gounod» (en anglès - francès). François Davin (quadrinét de Charles Gounod). [Consulta: 26 desembre 2015].
  1. Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 7, pàg. 847, ISBN 84-239-4507-3

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Gounod