- Text original en llatí
- Dies iræ, dies illa,
- Solvet sæclum in favilla,
- Teste David cum Sibylla !
- Quantus tremor est futurus,
- quando judex est venturus,
- cuncta stricte discussurus !
- Tuba mirum spargens sonum
- per sepulcra regionum,
- coget omnes ante thronum.
- Mors stupebit et Natura,
- cum resurget creatura,
- judicanti responsura.
- Liber scriptus proferetur,
- in quo totum continetur,
- unde Mundus judicetur.
- Judex ergo cum sedebit,
- quidquid latet apparebit,
- nil inultum remanebit.
- Quid sum miser tunc dicturus ?
- Quem patronum rogaturus,
- cum vix justus sit securus ?
- Rex tremendæ majestatis,
- qui salvandos salvas gratis,
- salva me, fons pietatis.
- Recordare, Jesu pie,
- quod sum causa tuæ viæ ;
- ne me perdas illa die.
- Quærens me, sedisti lassus,
- redemisti crucem passus,
- tantus labor non sit cassus.
- Juste Judex ultionis,
- donum fac remissionis
- ante diem rationis.
- Ingemisco, tamquam reus,
- culpa rubet vultus meus,
- supplicanti parce Deus.
- Qui Mariam absolvisti,
- et latronem exaudisti,
- mihi quoque spem dedisti.
- Preces meæ non sunt dignæ,
- sed tu bonus fac benigne,
- ne perenni cremer igne.
- Inter oves locum præsta,
- et ab hædis me sequestra,
- statuens in parte dextra.
- Confutatis maledictis,
- flammis acribus addictis,
- voca me cum benedictis.
- Oro supplex et acclinis,
- cor contritum quasi cinis,
- gere curam mei finis.
- Lacrimosa dies illa,
- qua resurget ex favilla
- judicandus homo reus.
- Huic ergo parce, Deus.
- Pie Jesu Domine,
- dona eis requiem. Amen.
|
- Traducció:
- Un dia d'ira serà el dia
- en què el món serà reduït a cendra,
- tal com anunciaren David i la Sibil·la.
- Quin espant no es produirà,
- quan el jutge vindrà
- a aclarir-ho tot estrictament.
- La trompeta, escampant un so admirable
- entre els sepulcres de tots els països,
- reunirà tothom davant el tron.
- La mort i la Natura s'astoraran,
- quan ressuscitarà la humanal criatura
- per respondre davant qui l'ha de jutjar.
- Apareixerà el llibre escrit
- en què tot és contingut
- i amb el qual es jutjarà al món.
- Així, quan el jutge s'asseurà,
- el secret es mostrarà
- i res no restarà impune.
- Què diré jo aleshores, pobre de mi?
- A quin protector pregaré
- quan ni el just estarà segur?
- Rei de tremenda majestat
- que salves de grat els qui cal salvar,
- salva'm, font de pietat.
- Recordeu, piadós Jesús,
- que sóc la causa del vostre calvari;
- no em perdeu en aquell dia.
- Tot buscant-me, us vau asseure esgotat,
- em redimireu patint a la creu;
- que no siguin vans tants treballs.
- Just jutge de venjança,
- concediume-me el do del perdó
- abans del dia del judici.
- Gemego com un reu;
- la culpa enrogeix el meu rostre.
- Perdoneu, Senyor, a aquest suplicant.
- Vós, que vau absoldre Magdalena
- i escoltàreu la súplica del lladre,
- a mi també em vau donar esperança.
- Les meves pregàries no són dignes,
- però Vós, en ser bo, actueu amb bondat
- perquè no cremi en el foc etern.
- Feu-me un lloc entre les vostres ovelles,
- i separeu-me dels cabrits
- situant-me a la vostra dreta.
- Un cop confosos els maleïts
- i llançats a les flames voraces
- cridau-me entre els beneïts.
- Us ho prego suplicant i de genolls,
- el cor angoixat, gairebé fet cendres:
- tingueu cura del meu destí.
- Dia de llàgrimes serà aquell
- en què ressuscitarà de la pols
- l'home reu per a ser jutjat.
- A ell, doncs, perdoneu-lo, oh Déu.
- Pietós Jesús, Senyor,
- Concediu-los el repòs. Amén.
|
