Bonaventura de Bagnoregio

Doctor de l'Església
sant Bonaventura
	Escultura del s. XIX a la Bonaventurakerk de Woerden (Països Baixos)
Biografia
Naixement	Giovanni di Fidanza; 1217-1221; Bagnoregio (Viterbo, Laci, Estats Pontificis)
Mort	15 de juliol de 1274; Lió (França)
Lloc d'enterrament	S. Francesc de Lió (restes desaparegudes al s. XVI); només se'n conserve un braç a la catedral de Bagnoregio (Santo Braccio)
Cardenal-bisbe bisbat suburbicari d'Albano
Cardenal
Dades personals
Religió	Cristianisme
Formació	Universitat de París
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	Filòsof, escriptor, teòleg, sacerdot catòlic i religiós
Ocupador	Universitat de París
Professors	Alexandre de Hales, Eudes Rigaud i Jean de la Rochelle
Alumnes	John Peckham i Mateu d'Acquasparta
Orde religiós	Franciscans
bisbe i cardenal, confessor, doctor de l'Església (1588), Doctor Seraphicus
Celebració	Església Catòlica Romana
Canonització	14 d'abril de 1482 , Roma nomenat per Sixt IV
Pelegrinatge	Bagnoregio
Festivitat	15 de juliol (fins a 1969, 14 de juliol; fins a 1568, segon diumenge de juliol)
Iconografia	Hàbit franciscà; amb un llibre, llegint o escrivint; amb un copó; com a bisbe o com a cardenal

Bonaventura de Bagnoregio (1221-1274), conegut com a Sant Bonaventura i nascut com a Joan de Fidanza (italià: Giovanni di Fidanza), va ser el setè ministre general de l'Orde de Sant Francesc. Va ser un teòleg escolàstic i un filòsof medieval, contemporani de Tomàs d'Aquino, i ocupà el lloc de bisbe cardenal d'Albano Laziale. Va ser canonitzat per l'Església Catòlica i elevat a doctor de l'Església el 1588.

BiografiaModifica

Va néixer a Bagnoregio, Latium, a prop de Viterbo. Es diu que va rebre el sobrenom de Bonaventura (bona sort) quan en la infància es va curar d'una greu malaltia a través de la intercessió de Sant Francesc d'Assís. Va ingressar a l'orde franciscà el 1243 i va estudiar a la Universitat de París, probablement amb Alexandre de Hales i, amb seguretat, amb el successor d'Alexandre a partir del 1253 Joan de La Rochelle.

Tres anys abans havia obtingut el càrrec de lector d'Els Quatre Llibres de Sentències (un llibre de teologia escrit per Petrus Lombardus al segle XII), i el 1255 va ser elevat a mestre (l'equivalent medieval del càrrec de doctor). Un any després va defensar amb èxit el seu orde contra els retrets de la facció anti-mendicant, i va ser escollit general de l'orde. El 24 de novembre de 1265 va ser nomenat arquebisbe de York, tot i que mai va ser consagrat i va dimitir el càrrec l'octubre de 1266.

Pintura de Carlo Crivelli, 1500 (Amsterdam, Rijksmuseum)
Vitrall modern a una església de Washington DC
Estàtua a la Sta. Annunziata de Sulmona
Església de Sant Bonaventura a Lió, antiga església del convent franciscà on havia estat enterrat

Va ser clau en l'elecció del Papa Gregori X, que el 1273 el va recompensar amb els títols de cardenal i bisbe d'Albano. L'any següent, Bonaventura va deixar el càrrec de ministre general dels franciscans. Fou succeït per Jérôme d'Ascoli, futur Nicolau IV. Va ser llavors quan va rebre l'encàrrec de Gregori X de preparar el Concili de Lió II, que es va iniciar el 7 de maig de 1274. Les seves destacades contribucions en aquest concili van propiciar la unió entre l'Església grega i la llatina.

Bonaventura va morir el 15 de juliol durant les sessions del concili de Lió. Segons el seu secretari, Peregrí de Bolonya, hauria estat enverinat. Fou enterrat a l'església franciscana de Lió. La seva oració fúnebre fou pronunciada pel seu amic, el dominic Pierre de Tarentaise, futur Innocenci V.

IconografiaModifica

Obresː

Imatge de Sant Bonaventura al Cementiri del Masnou, obra de Pere Carbonell i Huguet (1908)

Pintura de Francisco Herrera el Viejo, 1628 (Madrid, Prado)
Pintura de Zurbarán (París, Louvre)
Sant Bonaventura al Concili de Lió, quadre de Zurbarán, 1640-50 (París, Louvre)
Exposició del cos de Sant Bonaventura per Zurbarán, 1629 (París, Louvre)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura de Bagnoregio