Bonaventura de Bagnoregio
Bonaventura de Bagnoregio (1221-1274), conegut com a Sant Bonaventura i nascut com a Joan de Fidanza (italià: Giovanni di Fidanza), va ser el setè ministre general de l'Orde de Sant Francesc. Va ser un teòleg escolàstic i un filòsof medieval, contemporani de Tomàs d'Aquino, i ocupà el lloc de bisbe cardenal d'Albano Laziale. Va ser canonitzat per l'Església Catòlica i elevat a doctor de l'Església el 1588.
.jpg) Escultura del s. XIX a la Bonaventurakerk de Woerden (Països Baixos) | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
Giovanni di Fidanza 1217-1221 Bagnoregio (Viterbo, Laci, Estats Pontificis) | ||||
| Mort |
15 de juliol de 1274 Lió (França) | ||||
| Lloc d'enterrament | S. Francesc de Lió (restes desaparegudes al s. XVI); només se'n conserve un braç a la catedral de Bagnoregio (Santo Braccio) | ||||
1273 (Gregorià) – 1274 (Gregorià) ← Raoul de Grosparmy – Bentivenga da Bentivengi  →
| |||||
| Dades personals | |||||
| Religió | Cristianisme | ||||
| Formació | Universitat de París | ||||
| Activitat | |||||
| Camp de treball | Filosofia | ||||
| Ocupació | Filòsof, escriptor, teòleg, sacerdot catòlic i religiós | ||||
| Ocupador | Universitat de París | ||||
| Professors | Alexandre de Hales, Eudes Rigaud i Jean de la Rochelle | ||||
| Alumnes | John Peckham i Mateu d'Acquasparta | ||||
| Orde religiós | Franciscans | ||||
| bisbe i cardenal, confessor, doctor de l'Església (1588), Doctor Seraphicus | |||||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||||
| Canonització | 14 d'abril de 1482 , Roma nomenat per Sixt IV | ||||
| Pelegrinatge | Bagnoregio | ||||
| Festivitat | 15 de juliol (fins a 1969, 14 de juliol; fins a 1568, segon diumenge de juliol) | ||||
| Esdeveniment significatiu | Teòleg i filòsof, professor a la Universitat de París; ministre general de l'orde franciscà | ||||
| Iconografia | Hàbit franciscà; amb un llibre, llegint o escrivint; amb un copó; com a bisbe o com a cardenal | ||||
 | |||||
BiografiaModifica
Va néixer a Bagnoregio, Latium, a prop de Viterbo. Es diu que va rebre el sobrenom de Bonaventura (bona sort) quan en la infància es va curar d'una greu malaltia a través de la intercessió de Sant Francesc d'Assís. Va ingressar a l'orde franciscà el 1243 i va estudiar a la Universitat de París, probablement amb Alexandre de Hales i, amb seguretat, amb el successor d'Alexandre a partir del 1253 Joan de La Rochelle.
Tres anys abans havia obtingut el càrrec de lector d'Els Quatre Llibres de Sentències (un llibre de teologia escrit per Petrus Lombardus al segle XII), i el 1255 va ser elevat a mestre (l'equivalent medieval del càrrec de doctor). Un any després va defensar amb èxit el seu orde contra els retrets de la facció anti-mendicant, i va ser escollit general de l'orde. El 24 de novembre de 1265 va ser nomenat arquebisbe de York, tot i que mai va ser consagrat i va dimitir el càrrec l'octubre de 1266.
Pintura de Carlo Crivelli, 1500 (Amsterdam, Rijksmuseum)
Vitrall modern a una església de Washington DC
Estàtua a la Sta. Annunziata de Sulmona
Església de Sant Bonaventura a Lió, antiga església del convent franciscà on havia estat enterrat
Va ser clau en l'elecció del Papa Gregori X, que el 1273 el va recompensar amb els títols de cardenal i bisbe d'Albano. L'any següent, Bonaventura va deixar el càrrec de ministre general dels franciscans. Fou succeït per Jérôme d'Ascoli, futur Nicolau IV. Va ser llavors quan va rebre l'encàrrec de Gregori X de preparar el Concili de Lió II, que es va iniciar el 7 de maig de 1274. Les seves destacades contribucions en aquest concili van propiciar la unió entre l'Església grega i la llatina.
Bonaventura va morir el 15 de juliol durant les sessions del concili de Lió. Segons el seu secretari, Peregrí de Bolonya, hauria estat enverinat. Fou enterrat a l'església franciscana de Lió. La seva oració fúnebre fou pronunciada pel seu amic, el dominic Pierre de Tarentaise, futur Innocenci V.
IconografiaModifica
Obresː
- Imatge de Sant Bonaventura al Cementiri del Masnou, obra de Pere Carbonell i Huguet (1908)
Pintura de Francisco Herrera el Viejo, 1628 (Madrid, Prado)
Pintura de Zurbarán (París, Louvre)
Sant Bonaventura al Concili de Lió, quadre de Zurbarán, 1640-50 (París, Louvre)
Exposició del cos de Sant Bonaventura per Zurbarán, 1629 (París, Louvre)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura de Bagnoregio |