Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre l'obra de García Lorca; per la pel·lícula de Carlos Saura, vegeu l'article Bodas de sangre (pel·lícula).

Bodas de sangre és una tragèdia en vers i en prosa de l'escriptor andalús Federico García Lorca, escrita el 1931. La va estrenar el 8 de març de 1933 en el Teatro Beatriz de Madrid la Companyia de Josefina Díaz i Manuel Collado i va ser portada al cinema per Edmundo Guibourg el 1938 i també per Carlos Saura el 1981.

Infotaula d'arts escèniquesBodas de sangre
Tipus obra de teatre
Autor Federico García Lorca
Llengua original castellà
País Espanya
Personatges
Personatges Bridegroom's Mother Tradueix, Bridegroom Tradueix, Bride Tradueix, Leonardo Tradueix, Death Tradueix, Moon Tradueix, Maid Tradueix, Bride's Father Tradueix, Leonardo's Wife Tradueix, Leonardo's Mother-in-law Tradueix, Woodcutter I Tradueix, Woodcutter II Tradueix, Woodcutter III Tradueix, Young Man I Tradueix, Young Man II Tradueix, Girl I Tradueix, Girl II Tradueix, Girl III Tradueix, Neighbour Tradueix i Little Girl Tradueix
Estrena absoluta
Data 8 març 1933
Més informació
Theatricalia 458
Modifica les dades a Wikidata

És una producció poètica i teatral que se centra en l'anàlisi d'un sentiment tràgic. Des de les coses antigues fins a les modernes, en la manera de veure la tragèdia. Tot això emmarcat en un paisatge andalús tràgic i universal.

El tema principal tractat en aquest gran drama és la vida i la mort. Però d'una manera arcana i ancestral, en la qual trobem mites, llegendes i paisatges que introdueixen el lector en un món d'ombrívoles passions que deriven en la gelosia, la persecució i en el tràgic final: la mort. L'amor es destaca com l'única força que la pot vèncer.

L'obra recull els costums de la terra de l'autor, que encara perduren. Tot a partir d'objectes simbòlics que anuncien la tragèdia. És constant en l'obra de Lorca l'obsessió pel punyal, el ganivet i la navalla, que en Bodas de sangre atreuen la fascinació i, alhora, presagien la mort.

És possible que Bodas de sangre es basés en uns fets reals que es van produir el 22 de juliol de 1928 en el Cortijo del Fraile, a Níjar, Almeria, l'anomenat Crim de Níjar. Lorca va conèixer els fets per la premsa, si bé l'escriptora i activista Carmen de Burgos, originària de Níjar, ja havia escrit una novel·la curta sobre el succés anterior a Bodas de sangre, anomenada Puñal de claveles, que va servir també d'inspiració a l'autor granadí.

Contingut

ArgumentModifica

L'obra gira entorn del futur casament entre un noi i una noia. El noi està decidit a casar-se i ho comunica a la seva mare, que es troba acorralada pels fantasmes del passat, perquè la promesa del seu fill va ser nòvia de Leonardo, familiar dels Félix i enemics del nòvio i la mare. L'amor de la noia per Leonardo, amor que ja creia oblidat, torna a despertar-se quan veu el seu antic nòvio el dia del seu casament.

També es planteja el conflicte entre dues famílies. D'una banda, la família del nòvio i la mare, que ha perdut el seu marit i un dels seus fills per culpa de l'altra família. L'altra família, la dels Félix, està també abocada a la catàstrofe, ja que Leonardo encara està enamorat de l'antiga xicota, amb qui va estar sortint durant tres anys i a la qual no ha pogut oblidar encara que és casat i té un fill.

Finalment el noi i la noia es casen, però durant la festa la núvia i Leonardo s'escapen per fer realitat el seu somni d'estar junts. El nuvi els persegueix pel bosc fins que els troba i, llavors, en una aferrissada lluita, moren tots dos. La núvia, que sent que ja no té motiu per viure, visita la mare del nuvi, no per demanar-li perdó sinó perquè li llevi la vida a ella també. La mare, per la seva banda, no és capaç ni de tocar-la, -encara que li agradaria fer-ho fins a matar-la-, no té prou forces per fer res, ja que acaba de perdre l'únic que li quedava: el seu fill.

Personatges principalsModifica

  • La mare: representa la fidelitat a la terra. En el seu afany de protecció de la descendència se sent identificada amb la terra, la família i la sang. Cal seguir mantenint la vida a través de l'espècie, a través del fill. És forta i constant, pacient davant l'adversitat.
  • El nuvi: personatge poc coneixedor dels secrets amagats de la seva promesa. Malgrat l'assassinat és bona persona. Estima la seva xicota per sobre de tot. Està orgullós de les seves terres i del seu treball.
  • La núvia: dona impulsiva que va ser arrossegada per una força superior sense adonar-se del dany que podia causar a una tercera persona.
  • Pare de la núvia: home tranquil, interessat especialment per les terres del nuvi. Inconscientment adverteix el nuvi que la núvia no el vol.
  • Leonardo: apassionat, vigorós. Va ser rebutjat pels pares del seu primer amor. Profundament enamorat. No va tenir cap mirament per abandonar la seva dona i el seu fill i escapar-se amb la núvia. El seu caràcter és semblant al d'ella: inconscient i apassionat. Cal remarcar que aquest és l'únic personatge de l'obra que té un nom propi, la qual cosa subratlla la seva importància en la trama. I més encara: mentre que la resta dels personatges veuen el seu rol definit, o fins a cert punt limitat, pel nom que porten, donant-li un nom propi, García Lorca es veu lliure per desenvolupar-lo més plenament i fer-lo menys estereotipat.

Personatges secundarisModifica

  • La Lluna: apareix a l'escena del bosc, la més poètica de l'obra, com un llenyataire jove, amb la cara blanca. La lluna també juga el rol d'"ajudant de la mort" perquè, a través de la il·luminació que li ofereix (element teatral que és emfatitzat diverses vegades per les acotacions de l'obra, en què indica la intensa llum blavosa que s'ha de projectar quan el personatge apareix), intervé en el final tràgic dels dos homes.
  • La mort: també apareix al bosc com una captaire, descalça i totalment coberta per tènues draps de color verd fosc. Aquest personatge no figura en el repartiment. Acompanya el nuvi a la recerca de Leonardo i la núvia.
  • La sogra de Leonardo, i la seva dona: endevinen el que passarà.
  • La criada, la veïna i gent del poble: demostren la seva preocupació per la tragèdia.
  • Llenyataires i mossos: narradors de la història final.

SímbolsModifica

  • El cavall: comunament és un element associat amb el sexe, la virilitat i la força, característiques presents en el personatge amb el qual està fortament lligat al llarg de tota l'obra: Leonardo. Més globalment, representa la passió desenfrenada que condueix a la mort. Probablement la menció més significativa d'aquest símbol es troba en la cançó de bressol que canten la sogra i la dona en el segon quadre del primer acte. Aquí, mitjançant l'ús del cavall, es crea una ironia tràgica que augura el desenllaç fatal de l'obra.
  • La lluna: és un element recurrent en l'obra de García Lorca. Quasi sempre simbolitza la mort. Un exemple el trobem en el Romance de la Luna, Luna, que es troba inclòs dins del Romancero Gitano. A Bodas de sangre torna a atorgar-li aquest significat tràgic, però aquí la lluna no només està associada amb la mort, sinó que es vincula directament amb la violència i la sang que implica.
  • El ganivet: està associat a la mort dels ésser humans i la mare els té especial rebuig, ja que va posar fi a la vida del seu marit i el seu primogènit.
  • La captaire: simbolitza la mort, ja que dicta el destí tràgic que sofriran els personatges protagonistes.
  • La corona de tarongina: simbolitza la puresa de la dona.

ObservacionsModifica

En aquesta obra García Lorca fa servir un estil molt personal, que fa que la naturalesa experimenti una personificació. Les metàfores, les imatges i els símbols són els recursos estilístics més emprats. Podem veure l'ús continu del temps gramatical del futur.

Aspectes temàtics i estilísticsModifica

  • Marginació.
  • Ambient andalús alegre que contrasta amb la mort.
  • Clima de mort.
  • Utilització de fórmules populars: versos octosíl·labs i rima assonant.
  • Diàleg ràpid.
  • Exclamacions.
  • Frases col·loquials.
  • To autoritari.

Primera edició en llibreModifica

A causa del gran èxit de la seva posada en escena, aquesta va ser l'única obra de teatre publicada en format de llibre en vida de Federico García Lorca: Bodas de sangre. Tragedia en tres actos y siete cuadros. Madrid: revista Cruz y Raya – Editorial El Árbol, 1935 (en el colofó porta la data de 1936). Edició en 4t menor (23 cm.), coberta amb solapes. 125 pàgines. Primera edició limitada a 1100 exemplars.

Altres versions escèniquesModifica

  • Crónica del suceso de bodas de sangre, títol original del ballet conegut com a Bodas de sangre, que va atorgar un notable èxit al ballarí i coreògraf espanyol Antonio Gades, a partir de la seva estrena a Roma el 1974. El 1981, en va fer una versió cinematogràfica dirigida per Carlos Saura.
  • Bluthochzeit, òpera de Wolfgang Fortner (1957).
  • Blood Weeding, òpera de la compositora anglesa Nicola LeFanu (1992).

FilmografiaModifica

  • Bodas de sangre, pel·lícula argentina dirigida el 1938 per Edmundo Guibourg.
  • Bodas de sangre, pel·lícula marroquina dirigida el 1977 per Souheil Ben-Barka.
  • Bodas de sangre, musical cinematogràfic dirigit el 1981 per Carlos Saura a partir del ballet d'Antonio Gades.
  • La novia, pel·lícula espanyola dirigida el 2015 per Paula Ortiz.

Enllaços externsModifica