L'amansiment de la fúria (pel·lícula)

pel·lícula de 1967 dirigida per Franco Zeffirelli

L'amansiment de la fúria[1] (títol original en anglès: The Taming of the Shrew) és una pel·lícula estatunidenco-italiana de Franco Zeffirelli estrenada el 1967, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaL'amansiment de la fúria
The Taming of the Shrew Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFranco Zeffirelli Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRichard Burton, Elizabeth Taylor i Franco Zeffirelli Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJohn DeCuir Modifica el valor a Wikidata
GuióFranco Zeffirelli, Suso Cecchi D'Amico i Paul Dehn Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNino Rota Modifica el valor a Wikidata
FotografiaOswald Morris Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePeter Taylor Modifica el valor a Wikidata
VestuariDanilo Donati Modifica el valor a Wikidata
ProductoraColumbia Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r setembre 1967 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa feréstega domada Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia romàntica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióVèneto Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0061407 Filmaffinity: 246922 Allocine: 80776 Rottentomatoes: m/1020861-taming_of_the_shrew Letterboxd: the-taming-of-the-shrew Allmovie: v48590 TCM: 3751 TV.com: movies/the-taming-of-the-shrew AFI: 23856 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

A Pàdua, el signore Baptista desespera de trobar un marit que pugui resistir al caràcter irascible de la seva filla gran Catharina. Ja que d'altra banda es nega a buscar un marit per a la seva petita Bianca abans d'haver trobat un marit per a la primera de les dues germanes. Un dels pretendents de Bianca, Hortensio, rep aviat la visita de Petruchio, un venedor arruïnat originari de Verona que li confia que ha vingut a Pàdua a buscar riquesa i dona . Hortensio li posa llavors al cap de conquerir el cor de Catharina, cosa que li donaria l'ocasió de posar la mà sobre una dot de 20.000 corones d'or.

Petruchio comença llavors a fer cort a la noia, amb problemes. Després d'un matrimoni estrafolari, porta Catharina a casa seva a Verona. Quan la parella torna a Mantua per anar al matrimoni de Bianca amb el jove Lucentio, Catharina s'ha convertit en una esposa tendra i amorosa.[2]

Repartiment modifica

Premis i nominacions modifica

Nominacions modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

  • La relació explosiva entre Catharina i Petruchio a la pel·lícula recorda la parella formada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, com els protagonistes de qui té por de Virginia Woolf? l'any precedent. El 1929, una altra parella d'actors amb relacions tempestuoses havia aparegut en la primera adaptació filmada de l'obra; es tractava de Mary Pickford i de Douglas Fairbanks.
  • Franco Zeffirelli havia pensat en principi en Sophia Loren i en Marcello Mastroianni per als papers de Catarina i de Petruchio.
  • Encara que no surten en els crèdits, Elizabeth Taylor i Richard Burton han coproduït la pel·lícula desembutxacant cadascun 1 milió de dòlars.
  • El vestit que porta Elizabeth Taylor en el monòleg final de Catarina és inspirat d'una pintura de Lorenzo Lotto, pintada en 1533 i titulada Retrat de senyora Lucrècia . Se la pot veure a la Nacional Gallery de Londres.
  • El rodatge va tenir lloc en un estudi romà de Dino De Laurentiis del 21 de març al 6 d'agost de 1966.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 esadir.cat. The taming of the shrew. esadir.cat. 
  2. «The taming of the shrew». The New York Times.