Obre el menú principal

L'amansiment de la fúria (pel·lícula)

pel·lícula de 1967 dirigida per Franco Zeffirelli

L'amansiment de la fúria (títol original en anglès: The Taming of the Shrew) és una pel·lícula estatunidenco-italiana de Franco Zeffirelli estrenada el 1967, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare.Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaL'amansiment de la fúria
The Taming of the Shrew
Taming.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Franco Zeffirelli
Protagonistes
Elizabeth Taylor
Richard Burton
Direcció artística Giuseppe Mariani
Elven Webb
Producció Richard McWorther
Richard Burton (no surt als crèdits)
Elizabeth Taylor (no surt als crèdits)
Franco Zeffirelli (no surt als crèdits)
Disseny de producció John DeCuir
Guió Paul Dehn
Suso Cecchi D'Amico
Franco Zeffirelli
Música Nino Rota
So John Aldred
Fotografia Oswald Morris
Muntatge Peter Taylor
Vestuari Danilo Donati
Gloria Musetta
Irene Sharaff (vestuari d'Elizabeth Taylor)
Productora Films Artistici Internazionali
Royal Films International
Distribuïdora Columbia Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Itàlia
Data d'estrena 1967
Durada 122 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost $4.000.000 (estimació)
Temàtica
Basat en La feréstega domada
Gènere Comèdia dramàtica
Lloc de la narració Vèneto
Palmarès
Nominacions
Més informació
IMDb Fitxa 7.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.3/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

ArgumentModifica

A Pàdua, el signore Baptista desespera de trobar un marit que pugui resistir al caràcter irascible de la seva filla gran Catharina. Ja que d'altra banda es nega a buscar un marit per a la seva petita Bianca abans d'haver trobat un marit per a la primera de les dues germanes. Un dels pretendents de Bianca, Hortensio, rep aviat la visita de Petruchio, un venedor arruïnat originari de Verona que li confia que ha vingut a Pàdua a buscar riquesa i dona . Hortensio li posa llavors al cap de conquerir el cor de Catharina, cosa que li donaria l'ocasió de posar la mà sobre una dot de 20.000 corones d'or.

Petruchio comença llavors a fer cort a la noia, amb problemes. Després d'un matrimoni estrafolari, porta Catharina a casa seva a Verona. Quan la parella torna a Mantua per anar al matrimoni de Bianca amb el jove Lucentio, Catharina s'ha convertit en una esposa tendra i amorosa.[2]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

NominacionsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • La relació explosiva entre Catharina i Petruchio a la pel·lícula recorda la parella formada per Elizabeth Taylor i Richard Burton, com els protagonistes de qui té por de Virginia Woolf? l'any precedent. El 1929, una altra parella d'actors amb relacions tempestuoses havia aparegut en la primera adaptació filmada de l'obra; es tractava de Mary Pickford i de Douglas Fairbanks.
  • Franco Zeffirelli havia pensat en principi en Sophia Loren i en Marcello Mastroianni per als papers de Catarina i de Petruchio.
  • Encara que no surten en els crèdits, Elizabeth Taylor i Richard Burton han coproduït la pel·lícula desembutxacant cadascun 1 milió de dòlars.
  • El vestit que porta Elizabeth Taylor en el monòleg final de Catarina és inspirat d'una pintura de Lorenzo Lotto, pintada en 1533 i titulada Retrat de senyora Lucrècia . Se la pot veure a la Nacional Gallery de Londres.
  • El rodatge va tenir lloc en un estudi romà de Dino De Laurentiis del 21 de març al 6 d'agost de 1966.

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. The taming of the shrew (en català). esadir.cat. 
  2. «The taming of the shrew». The New York Times.

Enllaços externsModifica