Marcello Mastroianni

actor italià

Marcello Vincenzo Domenico Mastroianni (Fontana Liri, 28 de setembre de 1924 - París, 19 de desembre de 1996) fou un actor italià.

Plantilla:Infotaula personaMarcello Mastroianni
Imatge
(1990) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Marcello Vincenzo Domenico Mastrojanni Modifica el valor a Wikidata
28 setembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Fontana Liri (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1938 Modifica el valor a Wikidata - 1996 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFlora Carabella (1950, 1948–1996) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAnna Maria Tatò (1976–1996)
Catherine Deneuve (1971–1975)
Faye Dunaway (1968–1971)
Ursula Andress
Anouk Aimée
Claudia Cardinale
Lauren Hutton Modifica el valor a Wikidata
FillsBarbara Mastroianni
 () Flora Carabella
Chiara Mastroianni
 () Catherine Deneuve Modifica el valor a Wikidata
PareOtteno Mastroianni Modifica el valor a Wikidata
GermansRuggero Mastroianni Modifica el valor a Wikidata
ParentsFederica Mastroianni, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000052 FilmAffinity: 242829600 Allocine: 1158 Rottentomatoes: celebrity/marcello_mastroianni Allmovie: p46339 TCM: 124534 TV.com: people/marcello-mastroianni TMDB.org: 5676
Musicbrainz: 654c0356-1c74-4757-b5f3-fc960b2c289d Discogs: 1605384 Find a Grave: 7180 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Actor italià per excel·lència, segurament el més cèlebre del món del cinema internacional dels tres decennis que segueixen la Segona Guerra Mundial, conquereix la seva notorietat sense objectius clars, al contrari d'altres actors de la seva generació. De 1938 a 1943, obté papers de figurant o «d'utilitat» en algunes pel·lícules, després, basant-se en l'oposició familiar al feixisme, es veu obligat a amagar-se fins al final de les hostilitats de la Segona Guerra mundial. Des de 1945, s'inscriu al Centre universitari de teatre (Centro Universitario Teatrale ) on coneix Luchino Visconti que li procura un paper en una obra teatral que dirigeix, Un tramvia anomenat desig. En les seves interpretacions al teatre, tindrà ocasió de treballar amb Giulietta Masina i així conèixer el seu marit, Federico Fellini; aquesta trobada té una influència considerable a la seva carrera.

En el cinema, va de papers menors i molt secundaris fins al 1955 on obté el seu primer premi, un Robino d'argento pel seu paper de Pasquale a Giorni d'amore dirigida el 1954 per Giuseppe De Santis i Leopoldo Savona.

Les seves capacitats d'adaptació pels papers que se li proposen li permeten treballar amb realitzadors del període dels Telèfons blancs com Mario Camerini el 1953 i 1955 o Alessandro Blasetti el 1954, 1955, 1956 després 1965, com amb directors del neorealisme com Giuseppe De Santis el 1954, Luchino Visconti el 1957 i 1967 o Vittorio De Sica el 1963, 1964, 1968 i 1970.

Després d'aquest primer robino d'argento (n'obté set durant la seva carrera i un de pòstum), és Luchino Visconti, el seu mentor al teatre, qui li procura una nova fita el 1957 amb el paper principal de Mario a El Notti billengüeta segons la novel·la| homònima de Fiódor Dostoievski.

Després, el 1960, Fellini li proposa el paper de Marcello Rubini a la seva pel·lícula La Dolce Vita que es revelarà ràpidament com una pel·lícula de culte i li permetrà guanyar molts premis, entre els quals la Palma d'Or aquell mateix any. És el començament de la reputació de «latin lover» per a Mastroianni, de la qual es defensa tota la seva vida.

Des d'aleshores, alterna els papers en comèdies a la italiana (commedia all'italiana) com Els Alegres fantasmes d'Antonio Pietrangeli, Divorci a la italiana de Pietro Germi o Matrimonio all'italiana de Vittorio de Sica per les quals obté premis italians i internacionals, i en pel·lícules del corrent anomenat de política d'autors (politica degli autorigut) com La notte de Michelangelo Antonioni, Fellini 8½ de Fellini o Lo straniero de Luchino Visconti.

El seu recorregut d'actor el porta a treballar amb els principals realitzadors italians com Mauro Bolognini, Ettore Scola, Elio Petri o Dino Risi incloent-hi els del corrent cinematogràfic italià del compromís (impegno), Marco Bellocchio i Marco Ferreri.

Fins al 1985, cèlebres realitzadors estrangers, d'estils tan diversos com Jules Dassin, Louis Malle, Terence Young, John Boorman, Nadine Trintignant, Roman Polanski, Jacques Demy, Yves Robert el faran actuar en les seves pel·lícules.

A partir de 1985, sense tanmateix trencar amb el cinema italià, la seva carrera és cada vegada més orientada cap a realitzadors estrangers. Se'l pot veure davant la càmera grega de Theo Angelópulos, russo-italiana de Nikita Mikhalkov per a Dark Eyes (que li valen un Premi a la interpretació masculina al Festival de Canes), francesa de Bertrand Blier o Agnès Varda, estatunidenca de Robert Altman, xilena de Raúl Ruiz, portuguesa de Manoel de Oliveira.

En els dotze últims anys de la seva vida, no passa un any sense que un premi vingui a honorar-lo. És candidat tres vegades als Oscar, el 1963, 1978 i 1988 però no aconsegueix mai l'estatueta.

Marcello Mastroianni tenia un germà, Ruggero Mastroianni, cinc anys més jove, mort tres mesos abans d'ell, que exercia l'ofici de cap muntador, i que es trobava molt sovint als mateixos films que el seu germà i que ha treballat molt amb Fellini. El 1948, Mastroianni es casa amb una actriu de teatre, Flora Carabella (morta el 1999) de la qual no es divorcia mai, malgrat la seva separació el 1970. Van tenir junts una filla, Barbara, nascuda el 1951 que fa el seu camí en el cinema fent-se una sastressa reputada. El 1971, en el rodatge de Liza de Marco Ferreri, Mastroianni coneix Catherine Deneuve amb la qual té una filla, Chiara, nascuda el 1972, que es fa actriu i que es veu al costat del seu pare a Dark Eyes i Tre vite e una sola morte. Marcello Mastroianni va morir a París, d'un càncer del pàncrees, cinc dies abans de Nadal.

Filmografia

modifica

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica

Anècdotes

modifica