Obre el menú principal

Divorci a la italiana

pel·lícula de 1961 dirigida per Pietro Germi i Renzo Marignano

Divorci a la italiana (original: Divorzio all'italiana) és una pel·lícula italiana, dirigida per Pietro Germi estrenada el 1961 i doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaDivorci a la italiana
Divorzio all'italiana
Divorceitalian.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Pietro Germi
Protagonistes
Director artístic Carlo Egidi
Producció Franco Cristaldi
Dissenyador de producció Carlo Egidi
Guió Ennio De Concini
Pietro Germi
Alfredo Giannetti
Música Carlo Rustichelli
Fotografia Leonida Barboni, Carlo Di Palma
Muntatge Roberto Cinquini
Vestuari Dina Di Bari
Productora Lux Film Tradueix i Vides Cinematografica Tradueix
Distribuïdor Embassy Pictures Corporation
Dades i xifres
País d'origen Itàlia
Estrena 1961
Durada 108 min
Idioma original italià
Rodatge Catània i Sicília
Color en color
Descripció
Gènere Comèdia
Lloc de la narració Itàlia
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0055913 Filmaffinity: 978617 Allocine: 97129 Rottentomatoes: m/divorce_italian_style Allmovie: v14076 TCM: 73216 TV.com: movies/divorce-italian-style
Modifica les dades a Wikidata

Aquesta pel·lícula ser la primera que va rebre la denominació Comèdia italiana, terme que va caracteritzar una gran part de la producció cinematogràfica italiana dels anys 1960 i 1970.

Argument[2]Modifica

Un noble sicilià es vol tornar a casar, però com el divorci és il·legal a Itàlia, fa de tot perquè la seva dona s'enamori d'un altre home, per poder-los sorprendre junts, matar-la i tenir una pena lleugera per crim d'honor[3]

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Hom pot reconèixer en algunes escenes d'exteriors la vila siciliana d'Ispica (a la pel·lícula, la vila fictícia d'Agromonte). Les escenes d'interiors van ser rodades al Teatre Bellini d'Adrano.

Premis i nominacionsModifica

CríticaModifica

Comèdia que dispara contra el manipulable honor sicilià, l'element desencadenador del qual és gairebé sempre el sexe. Molt lloada en el seu dia, el temps l'ha fet empal·lidir, sobretot pel que fa al guió i a la posada en escena, que semblaven aleshores virtuts inapel·lables.[4]

ReferènciesModifica

  1. Divorci a la italiana
  2. «Divorzio all'italiana». The New York Times.
  3. Després del referèndum sobre el divorci l'any 1974, i de la reforma dels drets de la família (llei 151/1975), després del referèndum sobre l’avortament, les disposicions en relació amb els crims d’honor van ser abrogats per la llei 442 del 5 d'agost de 1981.
  4. Calderon, pàg. 166

BibliografiaModifica

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.