Claudio Gora (Emilio Giordana: Gènova, 27 de juliol de 1913Roma, 13 de març de 1998) va ser un actor, director i guionista cinematogràfic de nacionalitat italiana.

Infotaula de personaClaudio Gora

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Emilio Giordana Modifica el valor a Wikidata
27 juliol 1913 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1998 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri monumental de Staglieno Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeMarina Berti (1944–1998) Modifica el valor a Wikidata
FillsAndrea Giordana, Marina Giordana, Carlo Giordana Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0329746 Allocine: 8625 Allmovie: p27735 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

El seu pare era el general Carlo Felice Giordana, un heroi caigut en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. Després de graduar-se en dret, Claudio Gora va fundar a Gènova, sent molt jove, el Teatre Sperimentale "Luigi Pirandello". Va debutar al cinema en 1939 com a actor amb Trappola d'amore, de Raffaello Matarazzo. La seva activitat va prosseguir amb nombrosos papers d'actor jove, entre els quals figuren els que va fer a Torna, caro ideal de Guido Brignone (1939), Signorinette (1942) de Luigi Zampa, La storia di una capinera (1943) de Gennaro Righelli, film en el qual va conèixer a la seva futura esposa Marina Berti, Nessuno torna indietro (1943) d'Alessandro Blasetti, Resurrezione (1944) de Flavio Calzavara.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial va obtenir els seus primers compromisos d'importància en coproduccions italofrancesas com La Certosa di Parma (1947) de Christian-Jacque i Maria Antonietta, regina di Francia (1956) de Jean Delannoy.

Mentrestant, va debutar com a director amb un treball desafiador, basat en la novel·la revelació de Giuseppe Berto, Il cielo è rosso (1950), a la que va seguir el 1953 Febbre di vivere, un valent estudi de l'ambient i costums de les noves generacions, film basat en l'obra teatral Cronaca, escrita per Leopoldo Trieste.[1] El 1960 va dirigir La contessa azzurra, film producït per l'armador Achille Lauro.[2]

El seu primer paper de "autor" va arribar en 1958 amb La tempesta, un film històric i d'aventures de gran pressupost dirigit per Alberto Lattuada, que era una adaptació de l'obra La filla del capità, de Aleksandr Pushkin. Després d'aquesta pel·lícula va tenir el paper de Rem Banducci, marit de la víctima, en Un maledetto imbroglio (1959), de Pietro Germi, una adaptació de la cèlebre novel·la de Carlo Emilio Gadda Quer pasticciaccio brutto de via Merulana. I delfini de Francesco Maselli, Adua e le compagne d'Antonio Pietrangeli, Tutti a casa de Luigi Comencini i Un amore a Roma de Dino Risi, van ser totes rodades en 1960.

Altres pel·lícules destacades van ser Una vita difficile i Fantasmi a Roma (1961), Il sorpasso (1962), Il processo di Verona (1963), Il medico della mutua (1968), Il prof. dott. Guido Tersilli primario della clinica Villa Celeste convenzionata con le mutue (1969), Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica (1971), Gente di rispetto iLa donna della domenica (1975).

Casat amb l'actriu Marina Berti, a la que va conèixer el 1942 a Torí,[3] Gora va tenir cinc fills, tots dedicats al món de l'espectacle:[4][5] Andrea, Marina, Carlo, Luca i Cristina.

Claudio Gora va morir a Rocca Priora, província de Roma, a causa d'un atac de cor el 1998.

Selecció de la seva filmografia modifica

Director modifica

Actor modifica

Treball televisiu modifica

Referències modifica

  1. Biografía Arxivat 2009-09-06 a Wayback Machine. de Leopoldo Trieste, en Italica.rai.it
  2. Gaetano Fusco, Le mani sullo schermo. Il cinema secondo Achille Lauro, Napoli, Liguori, 2006, pp.62-71.
  3. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-12-28. [Consulta: 7 gener 2021].
  4. [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20110112110354/http://www.assclaudiogora.it/rassegna%20stampa.html
  5. «Marina Berti - Yahoo! Cinema». Arxivat de l'original el 2007-04-25. [Consulta: 7 gener 2021].