Cementiri monumental de Staglieno

El Cementiri monumental de Staglieno (en italià:cimitero monumentale di Staglieno i çimiteio de Stagén en genovès) és un gran cementiri monumental situat en un turó de Gènova, Itàlia. És famós per les seves escultures, sent un dels cementiris més grans d'Europa, amb més d'un quilòmetre quadrat de superfície.[1]

Infotaula d'edifici
Cementiri monumental de Staglieno
Cimitero staglieno-veduta2-wiki.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCementiri Modifica el valor a Wikidata
Part deLa Ruta Europa dels Cementiris i Association of Significant Cemeteries in Europe Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteCarlo Barabino
Giovanni Battista Resasco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació2 gener 1851 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície330.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLigúria
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Gènova
ComunaGènova Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPiazzale Resasco Modifica el valor a Wikidata
 44° 25′ 44″ N, 8° 56′ 57″ E / 44.429°N,8.9493°E / 44.429; 8.9493
Format perPanteó del Cimitero Monumentale di Staglieno
Boschetto Irregolare (en) Tradueix
Staglieno Cemetery, Commonwealth Plot (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webstaglieno.comune.genova.it Modifica el valor a Wikidata

Va ser inaugurat el 1851. El projecte inicial és degut a l'arquitecte genovès Carlo Barabino (1835) tot i que la seva realització es va dur a terme després de la mort d'aquest (sota la direcció de l'arquitecte Giovanni Battista Resasco) i encara va seguir creixent i expandint-se amb posterioritat a la inauguració.

El nucli del conjunt és una gran esplanada de planta rectangular envoltada per galeries porxades, presidida per un edifici que és rèplica del Panteó de Roma i centrada per una monumental estàtua que representa La Fe catòlica (obra de l'escultor Santo Varni, 1866-75).

Una primera ampliació d'aquest nucli va ser, a llevant, una àrea de planta semicircular igualment envoltada per galeries porxades.

Va seguir l'anomenat "bosquet", a la falda del turó, la concepció naturalista i irregular del qual contrasta amb la rigorosa composició arquitectònica de l'esplanada.

Altres sectors de Staglieno són els cementiris no catòlics, el cementiri dels anglesos o el cementiri militar.

Les tombes, sobretot les de les àrees porxades, ofereixen una extensíssima mostra d'escultura funerària d'entre la segona meitat del segle xix i començaments del segle XX. Estilísticament hi predominen les influències tardanes del neoclassicisme, el realisme, l'anecdotisme i el simbolisme.[2]

Entre els escultors que hi tenen obres es compten Santo Varni, Giovanni Battista Cevasco, Luigi i Lorenzo Orengo, Augusto Rivalta, Giovanni Battista Villa, Leonardo Bistolfi, Giulio Monteverde, o Edoardo Alfieri, entre molts altres

Entre els personatges que hi són enterrats s'esmenten Constance Lloyd, esposa d'Oscar Wilde, el polític Ferruccio Parri, el compositor MIchele Novaro, el cantautor Fabrizio D'André, la cantant Margherita Carosio i el patriota i politic Giuseppe Mazzini.

En el seu The Innocents Abroad, Mark Twain elogia breument el cementiri. El cementiri va ser el tema d'un llibre de fotografies de 2003 obra de Lee Friedlander. També apareix esmentat a Retrum, una novel·la de Francesc Miralles (2010)

Galeria d'imatgesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri monumental de Staglieno

ReferènciesModifica

  1. Route, European Cemeteries. «Cemeteries routes». [Consulta: 6 juliol 2018].
  2. «Percorsi d'Arte a Staglieno» (en anglès). Issuu.