Carlo Barabino
Carlo Barabino (Gènova, 1768-1835) va ser un arquitecte i urbanista italià, actiu principalment a Gènova, la seva ciutat.[1][2] El 1818 va ser-ne nomenat arquitecte municipal. És autor de projectes urbanístics determinants per a l'expansió de Gènova durant el segle xix[3] i d'edificis tan emblemàtics com el teatre Carlo Felice (1827, destruït arran de la Segona Guerra Mundial i reconstruït el 1991) o la seu de l'Acadèmia Lígur de Belles Arts (1831),[4] ambdós situats a la plaça De Ferrari de Gènova. Va projectar el Cementiri monumental de Staglieno,[5] tot i que la realització del projecte va ser duta a terme, després de la seva mort, per l'arquitecte Giovanni Battista Resasco. És un representant destacat de l'arquitectura neoclàssica a Itàlia.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1768 Gènova (Itàlia) |
| Mort | 3 setembre 1835 (67 anys) Gènova (Itàlia) |
| Sepultura | Panteó del Cimitero Monumentale di Staglieno, Pantheon LXXVIII (1892–) |
| Formació | Accademia Ligustica di Belle Arti |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arquitectura |
| Ocupació | arquitecte |
Referències
modifica- ↑ «Barabino, Carlo Francesco nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ «Carlo Barabino | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ «Carlo Barabino, architetto: Genova nell'Ottocento» (en anglès). Guida Genova.
- ↑ Robi. «Il museo e il suo palazzo» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ «Home | Staglieno» (en italià). [Consulta: 20 juny 2018].