Obre el menú principal

Carlo Barabino (Gènova, 1768-1835) va ser un arquitecte i urbanista italià, actiu principalment a Gènova, la seva ciutat.[1][2] El 1818 va ser-ne nomenat arquitecte municipal. És autor de projectes urbanístics determinants per a l'expansió de Gènova durant el segle XIX[3] i d'edificis tan emblemàtics com el teatre Carlo Felice (1827, destruït arran de la Segona Guerra Mundial i reconstruït el 1991) o la seu de l'Acadèmia Lígur de Belles Arts (1831),[4] ambdós situats a la plaça De Ferrari de Gènova. Va projectar el Cementiri monumental de Staglieno,[5] tot i que la realització del projecte va ser duta a terme, després de la seva mort, per l'arquitecte Giovanni Battista Resasco. És un representant destacat de l'arquitectura neoclàssica a Itàlia.

Infotaula de personaCarlo Barabino
Carlo-barabino.jpg
Biografia
Naixement 11 febrer 1768
Gènova (Itàlia)
Mort 3 setembre 1835 (67 anys)
Gènova (Itàlia)
Lloc d'enterrament Panteó del Cimitero Monumentale di Staglieno, Pantheon LXXVIII (1892–)
Activitat
Ocupació Arquitecte
Modifica les dades a Wikidata

ReferènciesModifica

  1. «Barabino, Carlo Francesco nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 20 juny 2018].
  2. «Carlo Barabino | enciclopèdia.cat» (en català). [Consulta: 20 juny 2018].
  3. «Carlo Barabino, architetto: Genova nell'Ottocento» (en anglès). Guida Genova.
  4. Robi. «Il museo e il suo palazzo» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2018].
  5. «Home | Staglieno» (en it). [Consulta: 20 juny 2018].