Damiano Damiani

Damiano Damiani (Pasiano di Pordenone, 23 de juliol de 1922 − Roma, 7 de març de 2013)[1] va ser un escriptor, guionista, actor i director de cinema italià.

Infotaula de personaDamiano Damiani
Damiano Damiani.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1922 Modifica el valor a Wikidata
Pasiano di Pordenone (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 2013 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia respiratòria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, guionista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata –  2002 Modifica el valor a Wikidata
GènereSpaghetti western Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0198765 Allocine: 13703 Allmovie: p86638 TCM: 43649 TV.com: people/damiano-damiani Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Damiano Damiani va néixer prop d'Udine, en el Friül. Descobreix el cinema de ben jove, però als 14 anys, veient New York-Miami de Frank Capra, que comprèn que darrere les imatges, hi ha un missatge, una visió del món, una filosofia… No obstant això, segueix en principi estudis de decorador a l'Acadèmia de belles arts de Milà. Per aquí, el 1946, accedeix al cinema. En principi, realitza documentals (una dotzena, entre 1946 i 1956) i participa en l'escriptura d'alguns guions entre els quals Cronache di poveri amanti de Carlo Lizzani.

Dirigeix la seva primera pel·lícula als 37 anys: Il rossetto, el 1959. Ha dirigit, entre altres, Franco Nero i Claudia Cardinale a la seva pel·lícula sobre la màfia: Il giorno della civetta (1967) i per la qual obté el premi David di Donatello a la Millor actriu principal.[2]

Filmografia[3]Modifica

GuionistaModifica

DirectorModifica

ActorModifica

Premis i nominacions[4]Modifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Addio a Damiano Damiani, regista della Piovra, La Repubblica, 7 març 2013
  2. «biografia de Damiano Damiani». The New York Times.
  3. «filmografia de Damiano Damiani». The New York Times.
  4. «Damiano Damiani, premis». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Damiano Damiani