Festival Internacional de Cinema de Moscou

El Festival Internacional de Cinema de Moscou (en rus: Москoвский междунарoдный кинофестиваль, translit. Moskóvski mejdunaródni kinofestivál; abreujat com MIFF), és un festival de cinema fundat el 1935 a Moscou. Se celebra amb regularitat des de 1959. Des dels seus inicis i fins al 1995 se celebrà cada dos anys, alternant-se amb el Festival de Cinema de Karlovy Vary. A partir de 1995 el festival se celebra anualment. El principal premi del festival és una estatueta de Sant Jordi matant el dragó. L'estàtua es basa en l'escut d'armes de Moscou, el qual representa a Sant Jordi, patró de la ciutat, matant el drac.

Festival Internacional de Cinema de Moscou

MIFF i ММКФ
55° 46′ N, 37° 37′ E
Nom en la llengua original	(ru) Моско́вский междунаро́дный кинофестива́ль
Tipus	festival de cinema
Vigència	1935  -
Mes de l'any	juliol
Freqüència	anual
Localització	Moscou (Rússia)
Estat	Rússia
Altres
Premisos del Festival Internacional de Cinema de Moscou
Lloc web	44.moscowfilmfestival.ru

El director i actor rus Nikita Mikhalkov presideix el festival des de l'any 2000.

El guardó Stanislavsky, pel mèrit a la millor interpretació, ha sigut atorgat a artistes com Jack Nicholson, Jeanne Moreau, Meryl Streep, Harvey Keitel, Fanny Ardant, Daniel Olbrychski, Gérard Depardieu, Oleg Yankovsky, Isabelle Huppert, Emmanuelle Beart, Helen Mirren o Catherine Deneuve.

L'edició de 2012 va comptar amb el director brasiler Hector Babenco com a president del jurat. Altres membres que van constituir el jurat van ser cinematògrafs de diversa procedència internacional, com el director francès Jean-Marc Barr, director búlgar Javor Gardev, la productora italiana Adriana Chiesa di Palma o el rus Sergei Loban.

Història

Segell rus amb el festival com a motiu

Entrega d'un premi al cinematògraf Konrad Wolf al Festival de Cinema de Moscou, 1961

El Festival Internacional de Cinema de Moscou és només tres anys més jove que el Festival de Cinema més vell del món, la Mostra de Venècia. La primera edició es va celebrar el 1935, sota la iniciativa de Josef Stalin, màxim dirigent de l'URSS des de 1924.

El primer president del jurat va ser el cinematògraf rus Sergei Eisenstein i alguns dels premis del primer festival van recaure a populars cinematògrafs com Walt Disney o René Clair.

La segona edició del festival no va tenir lloc fins 24 anys més tard, el 1959. Des d'aleshores, el certamen cinematogràfic es va celebrar cada dos anys (és a dir, tots els anys imparells). No va ser fins a l'any 1995 que el festival va esdevenir anual.

El 1989 es va entregar per primera vegada a la història del festival el premi St. Jordi d'or (a partir de 2004 denominat solament Jordi d'or). La figura de l'escut d'armes de Moscou, va esdevenir el principal premi del certamen cinematogràfic. Durant els primers anys de l'entrega del premi, la recompensa va anar a parar a països occidentals, mentre que en les edicions de 2004, 2005 i 2007 el premi va quedar a mans produccions nacionals.

Des de 1997 el festival compta amb una secció anomenada Forum, creada per promoure i donar a conèixer les obres de cinematògrafs novells.

L'organització del Festival Internacional de Cinema de Moscou va oficialment a càrrec del govern rus. Des de l'any 2000 el president del festival és el cinematògraf Nikita Micahlkov. El festival es marca com a objectius la promoció de l'intercanvi cultural entre països i el foment de la cooperació internacional entre els professionals del sector.

La popularitat del festival s'ha anat incrementat en els darrers anys. Per exemple, l'edició de 2011, celebrada del 23 de juny al 2 de juliol, va comptar amb la visita de 60.000 espectadors. El president del jurat de 2011 va ser l'actriu amèrico-britànica Geraldine Chaplin.

Guanyadors

El teatre Rossia sempre ha allotjat el Festival Internacional de Cinema de Moscou.

Popular monument de Pushkin amb el Cinema Rossiya al fons, Plaça Pushkinskaya,1984.

Grand Prix (1959 - 1967)

Any	Pel·lícula	Director	País
1959	Sudba Txeloveka (Судьба человека)	Serguei Bondartxuk	Estats Units
1961	Hadaka no shima	Kaneto Shindō	Japó
	Txistoe Nebo (Чистое небо)	Grigori Txukhrai	Unió Soviètica
1963	8½	Federico Fellini	Itàlia, França
	Húsz óra	Zoltán Fábri	Hongria
1965	Voina i mir (Война и мир)	Serguei Bondartxuk	Unió Soviètica
1967	Jurnalist (Журналист)	Sergei Gerasimov	Unió Soviètica
	Apa	István Szabó	Hongria

Premi d'Or (1969 - 1987)

Any	Pel·lícula	Director	País
1969	Lucía	Humberto Solás	Cuba
	Serafino	Pietro Germi	Itàlia, França
	Dojiviom do ponedelnika (Доживём до понедельника)	Stanislav Rostotski	Unió Soviètica
1971	Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica	Damiano Damiani	Itàlia
	Hadaka no jukyusai	Kaneto Shindō	Japó
	Bili ptax s txornoiu osnakoiu (Білий Птах З Чорною Ознакою)	Iuri Ilienko	Unió Soviètica
1973	Eto sladkoe slovo - svoboda! (Это сладкое слово — свобода!)	Vitautas Žalakevičius	Unió Soviètica
	Obich	Ludmil Staikov	Bulgària
1975	Ziemia Obiecana	Andrzej Wajda	Polònia
	Dersú Uzalà	Akira Kurosawa	Unió Soviètica
	C'eravamo tanto amati	Ettore Scola	Itàlia
1977	Az ötödik pecsét	Zoltán Fábri	Hongria
	El puente	Juan Antonio Bardem	Espanya
	Mimino (Мимино)	Georgi Danelia	Unió Soviètica
1979	Cristo si è fermato a Eboli	Francesco Rosi	Itàlia, França
	Siete días de enero	Juan Antonio Bardem	Espanya
	Amator	Krzysztof Kieślowski	Polònia
1981	O Homem que Virou Suco	João Batista de Andrade	Brasil
	Cánh đồng hoang	Nguyen Hong Shen	Vietnam
	Teheran 43	Aleksandr Alov, Vladimir Naumov	Unió Soviètica, França, Suïssa
1983	Amok	Souheil Ben-Barka	Marroc, Senegal, Guinea
	Alsino y el cóndor	Miguel Littín	Nicaragua, Cuba, Mèxic, Costa Rica
	Vassa (Васса)	Gleb Panfilov	Unió Soviètica
1985	Idí i smotrí (Иди и смотри)	Elem Klímov	Unió Soviètica
	A Soldier's Story	Norman Jewison	Estats Units
	I kathodos ton 9	Christos Shopakhas	Grècia
1987	Intervista	Federico Fellini	Itàlia

Sant Jordi d'Or (1989 - 2003)

Any	Pel·lícula	Director	País
1989	Ladri di saponette	Maurizio Nichetti	Itàlia
1991	Pegi pjos, beguschtschi krajem morja	Karen Sarkisovitx Gevorkian	Unió Soviètica, Alemanya
1993	Moi Ivan, toi Abraham	Yolande Zauberman	França, Belarús
1995	-NO CELEBRAT-
1997	Marvin's Room	Jerry Zaks	Estats Units
1999	Ikitai	Shindō Kaneto	Japó
2000	Życie jako śmiertelna choroba przenoszona drogą płciową	Krzysztof Zanussi	Polònia, França
2001	The Believer	Henry Bean	Estats Units
2002	Resurrezione	Paolo Taviani, Vittorio Taviani	Itàlia, França, Alemanya
2003	La luz prodigiosa	Miguel Hermoso	Espanya

Sant Jordi d'Or (2004 -)

Any	Pel·lícula	Director	País
2004	Swoi	Dmitri Dmitriievitx Mesxijev	Rússia
2005	Kosmos kak predtschuvstvije	Alexei Jefimovitx Utsxitel	Rússia
2006	Om Sara	Karim Othman	Suècia
2007	Puteschestwije s domaschnimi schiwotnymi	Vera Storosxeva	Rússia
2008	Be hamin sadegi	Reza Mir Karimi	Iran
2009	Petja po doroge w zarstwije nebesnoje	Nikolai Nikolajewitsch Dostal	Rússia
2010	Hermano	Marcel Rasquin	Veneçuela
2011	Las Olas	Alberto Morais	Veneçuela
2012	Junkhearts	Tinge Krishnan	Regne Unit
2013	Particle	Erdem Tepegöz	Turquia
2014	Watashi no Otoko	Kazuyoshi Kumakiri	Japó
2015	Karatsi	Ivaylo Hristov	Bulgària
2016	Dokhtar	Reza Mirkarimi	Iran
2017	Crested Ibis	Liang Qiao	Xina
2018	The Lord Eagle	Eduard Novikov	Rússia
2019	The Secret of a Leader	Farkhat Sharipov	Kazakhstan

Vegeu també

• Història del cinema rus i soviètic

Enllaços externs

• Pàgina oficial del MIFF Arxivat 2013-05-16 a Wayback Machine.
• Moscow Film Festival Archives by year Arxivat 2013-06-03 a Wayback Machine.
• History of Moscow International Film Festival Arxivat 2013-06-03 a Wayback Machine.