Nanni Loy (nascut Giovanni Loi; 23 d'octubre de 1925 - 21 d'agost de 1995) va ser un director de cinema, teatre i televisió italià. Concretament, Nanni Loy era sard, i un dels diversos cineastes sards notables, inclòs Franco Solinas.

Plantilla:Infotaula personaNanni Loy
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Giovanni Battista Loy Modifica el valor a Wikidata
23 octubre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Càller (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 1995 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer
infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental Verano Modifica el valor a Wikidata
FormacióCentre Experimental de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, actor, director de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata -
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0523439 Allocine: 48942 Allmovie: p100280 TMDB.org: 227311
Find a Grave: 192873855 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Loy va néixer a Càller, Sardenya: el seu pare era Guglielmo Loy-Donà, advocat d'una distingida família sardo-veneciana, i la seva mare era la noble Donna Anna Sanjust dels marquesos de Neoneli.[1] És cunyat de la novel·lista italiana Rosetta Loy.

Es va fer famós per introduir a Itàlia la càmera sincera amb el seu espectacle Specchio segreto (Mirall secret) el 1965.

La seva pel·lícula de 1962 Le quattro giornate di Napoli va ser nominada a dos Premis Oscar.[2] Tembé va guanya el Premi FIPRESCI al 3r Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1963.[3]

La seva pel·lícula de 1971 Detenuto in attesa di giudizio va ser presentada al 22è Festival Internacional de Cinema de Berlín. L'estrella, Alberto Sordi, va guanyar el premi Os de Plata al millor actor.[4]

Es va especialitzar en pel·lícules comèdies com Padre di famiglia, però també va rodar pel·lícules que tractaven temes socials (Detenuto in attesa di giudizio i Sistemo l'America e torno).[5]

Loy va morir a Fregenae, vora Roma, el 1995.[6]

Filmografia parcial

modifica

Premis i nominacions

modifica
Premis Oscar
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1963[7] Millor pel·lícula de parla no anglesa Le quattro giornate di Napoli Nominat
1964[8] Millor argument i guió original Le quattro giornate di Napoli Nominat
Festival Internacional de Cinema de Venècia
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1967[9] Timó daurat l padre di famiglia Guanyador
1989[10] Medalla d'or del President del Senat italià Scugnizzi Guanyador
Petit Lleó d'Or Guanyador

Referències

modifica
  1. [1] Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. See the marriage notice in the Sanjust family tree (in Italian). Retrieved on 2011-12-5.
  2. «The 35th Academy Awards (1963) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 1r novembre 2011].
  3. «3rd Moscow International Film Festival (1963)». MIFF. Arxivat de l'original el 16 gener 2013. [Consulta: 1r desembre 2012].
  4. «Berlinale 1972: Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 16 març 2010].
  5. Passarin, Sara Greta. «Nanni Loy, biografia e carriera dell'autore italiano» (en italià), 06-06-2022. [Consulta: 11 agost 2022].
  6. John Tagliabue «Nanni Loy, 69, Italian Director Known for Films on Wartime». The New York Times, 23-08-1995, p. B7 [Consulta: 3 febrer 2017].
  7. «35th Academy Awards (1963)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 4 maig 2021].
  8. «36th Academy Awards (1963)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 4 maig 2021].
  9. «Venice Film Festival 1967 Awards». imdb.com. [Consulta: 14 abril 2021].
  10. «VENICE 1989 – THE 46TH INTERNATIONAL FILM FESTIVAL». [Consulta: 6 octubre 2013].