Nanni Loy
Nanni Loy (nascut Giovanni Loi; 23 d'octubre de 1925 - 21 d'agost de 1995) va ser un director de cinema, teatre i televisió italià. Concretament, Nanni Loy era sard, i un dels diversos cineastes sards notables, inclòs Franco Solinas.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Giovanni Battista Loy 23 octubre 1925 Càller (Itàlia) |
| Mort | 21 agost 1995 (69 anys) Roma |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer i infart de miocardi ) |
| Sepultura | Cementiri Monumental Verano |
| Dades personals | |
| Formació | Centre Experimental de Cinematografia |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, actor, director de teatre |
| Activitat | 1954 – |
| Obra | |
Obres destacables | |
     | |
Biografia modifica
Loy va néixer a Càller, Sardenya: el seu pare era Guglielmo Loy-Donà, advocat d'una distingida família sardo-veneciana, i la seva mare era la noble Donna Anna Sanjust dels marquesos de Neoneli.[1] És cunyat de la novel·lista italiana Rosetta Loy.
Es va fer famós per introduir a Itàlia la càmera sincera amb el seu espectacle Specchio segreto (Mirall secret) el 1965.
La seva pel·lícula de 1962 Le quattro giornate di Napoli va ser nominada a dos Premis Oscar.[2] Tembé va guanya el Premi FIPRESCI al 3r Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1963.[3]
La seva pel·lícula de 1971 Detenuto in attesa di giudizio va ser presentada al 22è Festival Internacional de Cinema de Berlín. L'estrella, Alberto Sordi, va guanyar el premi Os de Plata al millor actor.[4]
Es va especialitzar en pel·lícules comèdies com Padre di famiglia, però també va rodar pel·lícules que tractaven temes socials (Detenuto in attesa di giudizio i Sistemo l'America e torno).[5]
Filmografia parcial modifica
- Parola di ladro (1956) (amb Gianni Puccini)
- Il marito (1958) (amb Gianni Puccini)
- Audace colpo dei soliti ignoti (1959)
- Missió dramàtica (1961)
- Le quattro giornate di Napoli (1962)
- Beautiful Families (1964)
- Made in Italy (1965)
- Il padre di famiglia (1967)
- Rosolino Paternò soldato (1970)
- Detenuto in attesa di giudizio (1971)
- Sistemo l'America e torno (1973)
- Signore e signori, buonanotte (1976)
- Quelle strane occasioni (1976), fragment "Italian Superman",
- Basta che non-si sappia in giro (1976)
- Café Express (1980)
- Testa o croce (1982)
- Mi manda Picone (1983)
- Amici miei atto III (1985)
- Scugnizzi (1989)
- Pacco, doppio pacco e contropaccotto (1993)
Premis i nominacions modifica
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1963[7] | Millor pel·lícula de parla no anglesa | Le quattro giornate di Napoli | Nominat |
| 1964[8] | Millor argument i guió original | Le quattro giornate di Napoli | Nominat |
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1967[9] | Timó daurat | l padre di famiglia | Guanyador |
| 1989[10] | Medalla d'or del President del Senat italià | Scugnizzi | Guanyador |
| Petit Lleó d'Or | Guanyador |
Referències modifica
- ↑ [1] Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. See the marriage notice in the Sanjust family tree (in Italian). Retrieved on 2011-12-5.
- ↑ «The 35th Academy Awards (1963) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 1r novembre 2011].
- ↑ «3rd Moscow International Film Festival (1963)». MIFF. Arxivat de l'original el 16 gener 2013. [Consulta: 1r desembre 2012].
- ↑ «Berlinale 1972: Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 16 març 2010].
- ↑ Passarin, Sara Greta. «Nanni Loy, biografia e carriera dell'autore italiano» (en italià), 06-06-2022. [Consulta: 11 agost 2022].
- ↑ John Tagliabue «Nanni Loy, 69, Italian Director Known for Films on Wartime». The New York Times, 23-08-1995, p. B7 [Consulta: 3 febrer 2017].
- ↑ «35th Academy Awards (1963)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 4 maig 2021].
- ↑ «36th Academy Awards (1963)» (en anglès). Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas. [Consulta: 4 maig 2021].
- ↑ «Venice Film Festival 1967 Awards». imdb.com. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «VENICE 1989 – THE 46TH INTERNATIONAL FILM FESTIVAL». [Consulta: 6 octubre 2013].