El príncep de les marees

El príncep de les marees
The Prince of Tides
Fitxa
Direcció	Barbra Streisand
Protagonistes	Nick Nolte; Barbra Streisand; Blythe Danner; Kate Nelligan; Jeroen Krabbé; Melinda Dillon; George Carlin; Jason Gould; Brad Sullivan; Kirk Whalum
Producció	Barbra Streisand
Guió	Becky Johnston i Pat Conroy
Música	James Newton Howard
Fotografia	Stephen Goldblatt
Muntatge	Don Zimmerman
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures, Netflix i Vudu
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	25 desembre 1991
Durada	126 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova York, Carolina del Sud i Beaufort
Color	en color
Descripció
Basat en	The Prince of Tides
Gènere	drama, pel·lícula basada en una novel·la i cinema romàntic
Lloc de la narració	Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1992); Oscar a la millor actriu secundària (1992); Oscar al millor actor (1992); Oscar a la millor fotografia (1992); Oscar al millor guió adaptat (1992); Oscar a la millor direcció artística (1992); Oscar a la millor banda sonora (1992) ;

El príncep de les marees (títol original en anglès The Prince of Tides) és la primera pel·lícula dirigida per Barbra Streisand, estrenada el 1991, basada en una novel·la de Pat Conroy. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[1]

Argument

La pel·lícula narra la història de Tom Wingo, un professor i entrenador de futbol que és reticent d'ajudar la psiquiatra de la seva germana bessona per resoldre les seves disfuncions familiars. Quan la germana, la famosa poetessa de Nova York Savannah Wingo, intenta suïcidar-se una altra vegada, Tom surt del seu món segur i avorrit i viatja a Nova York per ajudar-la. Savannah, tanmateix, està en tal estat de dissociació que és incapaç d'ajudar la seva psiquiatra, Susan Lowenstein, a entendre l'abast dels seus problemes. Susan demana a Tom que actuï com la memòria del seu bessó i l'ajudi a descobrir en el subconscient esdeveniments dolorosos que han contribuït al seu esfondrament emocional i a la pèrdua d'identitat.

Tom i Susan s'enamoren mentre treballen junts per ajudar Savannah, i Tom es cura de la seva insensibilitat, i s'adona dels traumes severs que va passar amb la seva mare i germans.^[2]

Repartiment

Barbra Streisand: Dra. Susan Lowenstein
Nick Nolte: Tom Wingo
Blythe Danner: Sallie Wingo
Kate Nelligan: Lila Wingo Newbury, la mare de Tom i Savannah
Jeroen Krabbé: Herbert Woodruff, marit de Lowenstein
Melinda Dillon: Savannah Wingo
George Carlin: Eddie Detreville, veí de Savannah
Jason Gould: Bernard Woodruff, fill de Lowenstein's

Premis i nominacions

Premis

1992: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Nick Nolte^[3]

Nominacions

1992: Oscar a la millor pel·lícula
1992: Oscar al millor actor per Nick Nolte
1992: Oscar a la millor actriu secundària per Kate Nelligan
1992: Oscar al millor guió adaptat per Becky Johnston i Pat Conroy
1992: Oscar a la millor direcció artística per Paul Sylbert i Caryl Heller
1992: Oscar a la millor fotografia per Stephen Goldblatt
1992: Oscar a la millor banda sonora per James Newton Howard
1992: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1992: Globus d'Or al millor director per Barbra Streisand

Al voltant de la pel·lícula

L'actriu Kate Nelligan, que interpreta el paper de Lila, la mare de Tom i de Savannah, va néixer el 16 de març de 1950, i és més jove que els seus bessons a la pel·lícula, Tom (Nick Nolte, nascut el 8 de febrer de 1941) i Savannah (Melinda Dillon, nascuda el 13 d'octubre de 1939).^[4]
La pel·lícula es pot veure en l'episodi "Two Tonys" de The Sopranos.
La història original va inspirar Jimmy Buffett a escriure una cançó del mateix nom el 1988 (a l'àlbum Hot Water.
En la quarta temporada d'Els Simpson, "Selma's Choice", Marge recorda que ella mateixa i la seva tia Gladys saltaven des d'un moll, abans de recordar que és una escena del Príncep de Marees. Més tard en un episodi de la sisena temporada Fear of Flying, mentre dona les gràcies a la seva psiquiatra Marge diu quan alguna vegada el vent bufa, sentiré el nom Lowenstein...Lowenstein... " malgrat que el nom del psiquiatre és Zweig.
George Carlin va dir en nombroses ocasions que Eddie Detreville era el seu personatge favorit de tots els que havia interpretat en una pel·lícula.

Referències

↑ «El príncep de les marees». esadir.cat.
↑ «The Prince of Tides». The New York Times.
↑ «premis». ImdB.
↑ «trivia». ImdB.

Enllaços externs

Barbra Archives Prince of Tides page with cut scenes, and laser disc details Arxivat 2008-02-20 a Wayback Machine. (anglès)

[1] «El príncep de les marees». esadir.cat.

[2] «The Prince of Tides». The New York Times.

[3] «premis». ImdB.

[”trivia”-4] «trivia». ImdB.

[1]

[2]

[3]

[4]