Gene Wilder

actor estatunidenc

Gene Wilder (Milwaukee, Wisconsin, 11 de juny de 1933 - Stamford, Connecticut, 29 d'agost de 2016) fou un actor de comèdia estatunidenc. Fou nominat a l'Oscar dues vegades. El seu nom real era Jerome Silberman. Encrespades grenyes arrissades, penetrants ulls blaus, cara expressiva, l'original Willy Wonka; còmic famós pels seus personatges juganers; productor, director i guionista.

Infotaula de personaGene Wilder
Gene Wilder 1970.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jerome Silberman Modifica el valor a Wikidata
11 juny 1933 Modifica el valor a Wikidata
Milwaukee (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 2016 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Stamford (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicJueus estatunidencs Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme i ateisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Iowa
Bristol Old Vic Theatre School
Washington High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de teatre, diarista, guionista, productor de cinema, comediant, actor de televisió, director de cinema, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Mercier (1960–1965)
Mary Joan Schutz (1967–1974)
Gilda Radner (1984–1989)
Karen Boyer (1991–2016)
Premis
Signatura
Gene Wilder (signature).png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgenewilder.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000698 Allocine: 1781 Rottentomatoes: celebrity/gene_wilder Allmovie: p116771 TCM: 206114 TV.com: people/gene-wilder IBDB: 64930
Musicbrainz: e594bbfb-bda6-4a40-bc91-db64ace07ecf Songkick: 538238 Discogs: 1221389 Find a Grave: 169071766 Modifica el valor a Wikidata

Fill d'una família d'immigrants jueus russos, Wilder estudià interpretació en la Universitat d'Iowa, on es graduà el 1955, i després serví a l'exèrcit dels Estats Units des de 1956 al 1958. Allí serviria com a tècnic d'emergències hospitalàries al Departament de Psiquiatria i Neurologia a l'Hospital de Phoenixville, Pennsilvània.

Vida artísticaModifica

De tornada als Estats Units, Wilder es posà a treballar en el teatre, a més de ser conductor de limusines i de ser mestre d'esgrima.

Gene Wilder es convertí en actor de la pantalla gran gràcies a la seva perfecta actuació en una escena de Bonnie i Clyde (1967). En una producció de Broadway, Mother Courage and Her Children (1963), va conèixer a Anne Bancroft, que en aquella època sortia amb Mel Brooks (es casaren el 1964). Entre tots dos homes es creà una complicitat immediata, i l'amistat feu que Wilder es convertís en part de l'«inventari» de la companyia d'en Brooks.

El debut en la pantalla gran de Wilder seria amb Bonnie i Clyde, d'Arthur Penn. Wilder, en contra de les previsions, aconseguí fer-se ell sol un lloc en el cinema mercès a l'exhibició com l'erràtic contable Leo Bloom, en el primer terç de la comèdia de Brooks The Producers (1968). Fou nominat a l'Oscar al Millor Actor Secundari per aquesta actuació. I també en el rol del doctor Friederich Frankenstein en Young Frankenstein fou nominat pel Millor Guió adaptat.

Massa dolç per Quackser Fortune Has a Cousin in the Bronx (1970) i Willy Wonka & the Chocolate Factory (1970), tornà amb Brooks per aparèixer com el pistoler socarrat de Selles de muntar calentes (1974).

En la dècada final dels 70 als 80, apareixeria en quatre pel·lícules al costat de Richard Pryor, en la que seria una de les parelles còmiques interracials més famoses de la història del cinema. Actuaren junts en quatre pel·lícules: Silver Streak (1976), Stir Crazy (1981), See No Evil, Hear No Evil (1989) i Another You (1991). Contràriament al que es pensa, les relacions entre Wilder i Pryor eren més aviat tenses. En realitat, en la seva autobiografia, Wilder comenta que l'addicció a les drogues de Pryor el feien personatge difícil i desagradable. De totes maneres, Wilder reconeix que la química que creà amb Pryor no l'experimentà amb cap altre amb qui hagi treballat.

El 1982, Wilder protagonitzaria Hanky Panky, on coneixeria Gilda Radner amb qui es casaria el 1984. Aquesta relació es va mantenir fins a la mort de l'actriu (a causa d'un càncer d'ovaris), el 1989. La seva mort afectaria en Wilder, que fundaria l'associació Gilda's Club en la seva memòria i junt amb Karen Boyer es convertiria en un dels més grans activistes de la conscienciació del càncer d'ovaris. El 1998, Wilder realitzaria el llibre Gilda's Disease, en el que explicaria les seves experiències junt amb la seva tercera esposa. Un any després, Wilder es retirava del món del cinema per a dedicar-se a les activitats humanitàries.

En 2005, Wilder publicava les seves memòries amb el nom Kiss Me Like A Stranger i el 2007 feia el mateix amb la seva primera novel·la, centrada en la Primera Guerra Mundial, titulada My French Whore.

FilmografiaModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gene Wilder