Ken Kesey

novel·lista estatunidenc

Ken Kesey (//ˈkiːziː//, La Junta, 17 de setembre de 1935 - Pleasant Hill, Oregon, 10 de novembre de 2001) va ser un escriptor estatunidenc.[1]

Infotaula de personaKen Kesey
Ken Kesey in Pasadena in 1974 from The Big T 1974 (page 45 crop).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 setembre 1935 Modifica el valor a Wikidata
La Junta (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 2001 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Sacred Heart Medical Center University District (Oregon) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de fetge Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentEugene Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oregon
Universitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, novel·lista, assagista i escriptor de literatura infantil Modifica el valor a Wikidata
MovimentPostmodernitat Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
ParesFred Alvin Kesey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Geneva Wilma Smith (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webintrepidtrips.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0450181 IBDB: 11037
Musicbrainz: 7974c3f4-0605-4288-b6f7-1ccae5ec397b Songkick: 36475 Discogs: 121230 Allmusic: mn0000077424 Find a Grave: 5965109 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Ken Kesey va passar gran part de la seva joventut a Springfield, car s'hi va traslladar amb la seva família. Va deixar els estudis per a fugir amb la seva parella, Faye Haxby, amb la qual va tenir tres fills: Jed, Zane i Shannon. Més tard va tenir una filla amb una companya de les comunes hippies, Carolyn Adams. Va estudiar periodisme a la Universitat d'Oregon.

Va assolir notorietat amb la seva primera novel·la, One Flew Over the Cuckoo's Nest, basada en les seves vivències com a voluntari («conillet d'índies humà») en els experiments amb drogues psicotròpiques del Govern dels Estats Units a Menlo Park a la fi de la dècada del 1950. Kesey va conèixer d'aquesta manera l'LSD, substància psicoactiva que va transformar profundament la seva percepció de la realitat social i personal.

A partir de 1964, ell i un grup d'amics, els Merry Pranksters, van ser pioners en l'experimentació lúdica i espiritual amb LSD i marihuana. En un autobús pintat amb colors fluorescents que van anomenar Further, els Merry Pranksters van recórrer els Estats Units i van anar establint gradualment molts dels elements discursius i visuals que després va popularitzar (i, segons el parer de Kesey, va trivialitzar) el moviment hippie.[2] En aquesta labor van comptar amb la col·laboració del grup Grateful Dead, que acompanyava amb les seves improvisacions de música psicodèlica les sessions obertes de consum de LSD (acid tests) organitzades per Kesey. Durant algun temps, Kesey i Timothy Leary van representar dos enfocaments complementaris de la naixent contracultura: irreverent i imprevisible el de Kesey, ritualizat i messiànic el de Leary. Així, doncs, mentre Leary, que provenia d'un ambient científic universitari, buscava inspiració per als viatges amb LSD en textos exòtics i prestigiosos com el Llibre tibetà dels morts, Kesey, autodidacta, preferia inspirar-se en la cultura pop estatunidenca (còmic, ciència-ficció i rock and roll).

A la fi de la dècada del 1960, la persecució policial i el cansament per la repetició de les mateixes fórmules expressives, que començaven a repetir-se, van portar Kesey a donar per superada l'experimentació amb drogues. Malgrat això, va romandre fins a la seva mort com una de les figures emblemàtiques de l'underground contestatari. Un dels seus últims treballs va ser un assaig sobre la pau per a la revista Rolling Stone.

El periodista Tom Wolfe va popularitzar el 1968 les experiències de Kesey i els Pranksters amb el seu llibre The Electric Kool-Aid Acid Test. No obstant això, Kesey mai no va donar la seva aprovació al relat de Wolfe, que considerava superficial i aliena a l'esperit dels fets.

ReferènciesModifica

  1. «Vida y locura de Ken Kesey», 18-01-2019. [Consulta: 3 juliol 2020].
  2. «El 'big bang' de la psicodelia». El País [Madrid], 25-08-2011. ISSN: 1134-6582.