Stephen King

escriptor estatunidenc

Stephen King (Portland, 21 de setembre de 1947) nom de ploma de Stephen Edwin King és un escriptor estatunidenc en anglès, conegut per les seves novel·les de terror, supranatural, suspens, ciència-ficció i fantasia. Els seus llibres solen estar a la llista de best-sellers, i ha arribat a vendre més de 350 milions de còpies.[1]

Plantilla:Infotaula personaStephen King

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Stephen Edwin King Modifica el valor a Wikidata
21 setembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Portland (Maine) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPortland
Fort Wayne
Bangor
Stratford Modifica el valor a Wikidata
FormacióLisbon High School (–1966)
Universitat de Maine - anglès (1966–1971)
Hampden Academy (en) Tradueix
Lisbon Falls High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de televisió, realitzador, professor, novel·lista, escriptor, periodista, columnista, guionista, escriptor de ciència-ficció, actor, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1959 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorHampden Academy (en) Tradueix (1971–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereLiteratura de terror, fantasia, ciència-ficció, forma dramàtica, epistolari, literatura gòtica, ficció postapocalíptica, thriller i ficció detectivesca Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaRichard Bachman Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeTabitha King (1971–) Modifica el valor a Wikidata
FillsNaomi King, Joe Hill, Owen King Modifica el valor a Wikidata
ParesDonald Edwin King Modifica el valor a Wikidata  i Nellie Pillsbury Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
19 juny 1999accident automobilístic (Maine State Route 5, Lovell) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontObálky knih,
Medvik >>>:Bachman, Richard, 1947-,
Medvik >>>:King, Stephen, 1947-, Modifica el valor a Wikidata
Lloc webstephenking.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000175 The Movie Database: 3027 Allocine: 37782 Allmovie: p97473 0 TV.com: people/stephen-king IBDB: 78759
Facebook: OfficialStephenKing X: StephenKing Instagram: stephenking Musicbrainz: a4ac255f-9775-4c16-8642-7f51502e45dd Songkick: 94765 Discogs: 1481074 Allmusic: mn0000024991 Modifica els identificadors a Wikidata

Les històries de Stephen King tenen com a protagonistes personatges de classe mitjana, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, però els fets sobrenaturals i circumstàncies estranyes canvien el curs de la història. King manifesta un coneixement ambiciós del gènere del terror, tal com mostra en el seu llibre de no ficció anomenat Danse Macabre, que registra un ordre cronològic de nombroses dècades de treballs notables sobre literatura i cine. Escriu a més llibres que no podrien ser catalogats en el gènere del terror, com les novel·les The Body i Rita Hayworth and Shawshank Redemption (adaptades posteriorment a la pantalla gran com a Stand By Me i The Shawshank Redemption respectivament), igual que The Green Mile.

Stephen King va escriure sota el nom de Richard Bachman en molts dels seus llibres on la història estava basada en un terror més mental que físic. The Long Walk n'és un exemple.

És un dels autors més traduïts, segons l'Index Translationum.

Biografia

modifica

Stephen King va néixer a Portland, Maine, és d'ascendència escocesa. Quan tenia dos anys el seu pare va abandonar l'illa. Ruth (mare de Stephen King) el va criar junt amb el seu germà gran David, durant algunes èpoques travessant problemes econòmics. La família es va traslladar a Durham (Maine), poble on va néixer Ruth, però també van passar una temporada a Scarborough (Maine), Chicago (Illinois), Croton-on-Hudson (Estat de Nova York), West De Pere (Wisconsin), Fort Wayne (Indiana), Malden (Massachusetts), i Stratford (Connecticut).[2][3] Va estudiar a "Durham Elementary School" a Durham, i a "Lisbon Falls High School" a Lisbon Falls (Maine).[4]

King va començar a escriure des de molt jove. A l'escola escrivia històries basades en pel·lícules que havia vist recentment i les venia als seus amics. El negoci no va ser ben vist pels seus professors, que el van obligar a tornar els seus guanys quan el van descobrir. Les històries eren escrites amb la mateixa màquina que el seu germà usava per publicar el seu diari anomenat "Dave's Rag". Aquest treballava amb temes locals, i King contribuïa la majoria de vegades al projecte. Als tretze anys va descobrir a casa de la seva tieta una caixa molt vella amb llibres del seu pare, la majoria de terror i ciència-ficció. Aquests gèneres li van cridar l'atenció des del primer moment.

Entre 1966 i 1971, King va estudiar anglès a la Universitat de Maine, a Orono i va escriure una columna anomenada "King's Garbage Truck" a la revista de la universitat. Treballant a la biblioteca de la universitat, va conèixer Tabitha Spruce i es van casar el 1971. King va agafar feines a mig temps per poder-se pagar els estudis, fins i tot en una tintoreria. Va usar la seva experiència per escriure la història The Mangler. La seva vida a la universitat es veu clarament representada a Hearts in Atlantis.

Després d'acabar els seus estudis universitaris amb una llicenciatura d'art en anglès i d'obtenir un certificat per poder ensenyar a secundària, King va ensenyar anglès a Hampden Academy (Hampden). Durant aquest període, ell i la seva família van viure en una rulot. Va escriure històries curtes (la majoria publicades a revistes per homes) per poder satisfer les necessitats de la seva família. Segons diu la introducció de Carrie, si un dels seus fills tenia un constipat, Tabitha hauria dit bromejant, "Vinga Steve, pensa en un monstre". King va començar a tenir problemes d'alcoholisme durant una dècada.

Durant aquest període va començar a escriure un gran nombre de novel·les. Una de les seves idees va ser la d'un jove amb poders psíquics. Tot i així, es va sentir desanimat i la va llençar.

Tabitha va rescatar-li el treball i el va animar a acabar-lo. Després de finalitzar la novel·la, la va titular Carrie i la va enviar a la companyia Doubleday perquè li edités. Va passar el temps i es va oblidar del llibre. Més tard va rebre una oferta de compra per 2.500 dòlars d'avançat (no un gran avanç per una novel·la, fins i tot aquest temps). Poc temps després, el valor de Carrie amb els drets dels manuscrits van ser venuts per 400.000 dòlars (200.000 dels quals van ser per a l'editor). Després del seu llançament, la seva mare va morir de càncer uterí, però va aconseguir llegir la novel·la abans de morir.

Després de la publicació de The Tommyknockers la família i amics de King van decidir ajudar-lo a combatre els seus vicis, li van ensenyar la seva pròpia brutícia perquè s'adonés del nivell d'addicció a què havia arribat: hi havia llaunes de cervesa, cigarretes, cocaïna, xanax, vàlium, nyquil i moltes més coses. Va demanar ajuda i va abandonar completament l'alcohol i les drogues a finals dels anys 80.

Els personatges dels llibres de King han hanat evolucionant amb el pas dels anys:

  • Els seus primers treballs (Carrie, The Shining, The Stand), mostraven famílies de classe treballadora que havien de lluitar contra problemes econòmics.
  • A finals dels anys 1980, els seus treballs presentaven persones de classe mitjana, com professors o autors.
  • A finals dels anys 1990, els personatges eren pilots d'avions, escriptors o altres oficis semblants.

Accident de cotxe

modifica

L'estiu de 1999, King es trobava a la meitat d'una novel·la anomenada On Writing: A Memoir of the Craft. En aquest període, havia acabat la secció de memòries i havia abandonat el llibre per uns divuit mesos, a causa de la inseguretat de com continuar o si molestaria a tercers. King relata que va ser el primer llibre que va haver d'abandonar des que va escriure The Stand dècades abans. Havia pres la decisió de continuar amb el llibre, el 17 de juny, va escriure una llista de preguntes que li havien fet amb freqüència sobre la seva forma d'escriure, al mateix temps que altres que li hauria agradat que li haguessin fet; el 18 de juny, va escriure quatre pàgines de l'esmentat llibre.

El 19 de juny, a les 4:30 de la tarda aproximadament, King caminava pel voral dret de la ruta 5 de North Novell. El conductor Bryan Smith, distret per un rottweiler incontrolat que es movia a la part posterior del seu cotxe marca Dodge Caravan de 1985, va atropellar King, que va aterrar en una rasa d'uns 4 metres de profunditat del paviment de la carretera de la ruta 5.

L'ajudant del comissari del comtat d'Oxford, Matt Baker, va gravar una cinta en la qual els testimonis deien que el conductor no conduïa massa ràpid ni amb imprudència. Baker també va informar King que havia estat atropellat per l'esquena. A la pàgina web oficial de Stephen King es comenta que això no és veritat, ja que King caminava de cara al trànsit.

King estava prou conscient per donar els nombres de telèfon de la seva família a l'ajudant del comissari per a poder contactar amb ells, tot i que estava patint un dolor considerable. L'escriptor va ser portat a l'Hospital Northern Cumberland per a portar-lo des d'allà a l'Hospital Central de Maine amb helicòpter. Les seves ferides -el pulmó dret col·lapsat, múltiples fractures a la cama dreta, laceració del cuir cabellut i un maluc trencat- el van mantenir a l'hospital fins al 9 de juliol, gairebé tres setmanes ingressat.

Aquest mateix any, King va acabar la major part de From a Buick 8, novel·la on un dels protagonistes resulta mort en un accident de cotxe. De les terrorífiques semblances amb el seu propi accident, King diu que va intentar "donar massa importància al fet". La novel·la Misery, escrita el 1987, també tracta d'un escriptor que es fereix de gravetat en un accident de cotxe, tot i que la novel·la tracta sobre la malaltia mental d'un fan de l'escriptor.

Després de cinc operacions en deu dies i teràpia física, King va poder reprendre la novel·la On Writing que havia hagut de deixar a mitges a causa de l'accident, tot i que encara patia dolors al maluc i només podia seure durant quaranta minuts fins que el dolor es fes insuportable. El seu estat físic ha millorat des d'aleshores.

L'advocat de King i dues persones més van comprar la furgoneta de Smith per 1.500 dòlars per impedir que fos subhastada per Internet. Smith, un operari de la construcció amb baixa laboral va morir el setembre de l'any 2000 mentre dormia, a l'edat de 43 anys.

Al llibre On Writing: A Memoir of the Craft, King descriu el seu estil d'escriptura de gran longitud i profunditat. Creu que per fer una bona història s'ha de crear una petita llavor i deixar que la història creixi i es desenvolupi a partir d'aquí. Generalment comença les seves històries sense saber com acabaran.

És conegut per la seva qualitat de detalls, continuïtat i referències internes; moltes de les seves històries es veuen lligades per personatges secundaris, pobles ficticis o fets de llibres passats.

Els seus llibres contenen referències a la història i cultura dels Estats Units, particularment a la part més fosca i horrorosa d'aquesta. Les referències estan plasmades amb històries dels personatges, en les quals s'expliquen alguns dels seus temors. Algunes referències inclouen el crim, la guerra (especialment la del Vietnam), i el racisme.

King utilitza un estil de narració bastant normal, referint-se als seus fans com a "lectors constants" o "amics i veïns". El seu estil contrasta els temes obscurs amb les històries.

Stephen King té una senzilla fórmula per poder escriure bé: "Llegeix quatre hores al dia i escriu quatre hores al dia. Si no trobes temps per fer-ho no et podràs convertir en un bon escriptor".

Visió del món

modifica

Les novel·les de King estan construïdes basant-se en una visió constant del món, descrita més clarament a Insomnia i The Dark Tower. En aquesta visió, descriu l'existència metafòrica d'una torre fosca, ubicada en un paisatge de flors vermelles. En aquesta torre hi ha diversos nivells, amb entitats a cada un. Algunes són hostils, altres bones. Moltes de les seves novel·les prenen lloc en aquest univers fictici, i alguns personatges es relacionen amb fets d'altres històries.

Aquest concepte està basat en el pensament de Lovecraft i els seus mites.

Actualment

modifica

El 1996, King va guanyar el premi 0. Henry Award per la seva història "The Man in the Black Suit". El 2003, King va ser honorat amb el premi a la trajectòria de National Book Awards, que va causar un avalot entre la comunitat literària per l'elecció de l'escriptor, especialment per part del crític literari Harold Bloom.

Stephen King va escriure sis llibres amb el pseudònim de Richard Bachman. King va fer un enterrament fals per Bachman després que el secret fos descobert, la qual cosa va inspirar el llibre The Dark Half. King va escriure una història curta sota el nom de John Swithen, The Fifth Quarter, que es va tornar a publicar el 1993 sota el nom de Stephen King

El 2002, King va anunciar que deixaria d'escriure, motivat aparentment per la frustració de les seves lesions, que l'incomodaven i li reduïen l'energia. Des d'aleshores ha escrit alguns llibres però a un ritme menor que abans.

Des del 2003, King ha donat el seu punt de vista sobre la cultura popular en una columna de l'última pàgina de la revista Entertainment Weekly, normalment cada tres setmanes. La columna es titula The Pop Of King, una referència a The King of Pop ("el rei del pop" en anglès), Michael Jackson.

L'octubre de 2005, King va firmar un contracte amb Marvel Comics; seria el seu primer projecte oficial, ja que als anys 80 va participar en un còmic per lluitar contra la fam d'Àfrica. La idea seria estendre la seva sèrie The Dark Tower. La sèrie la il·lustrarà l'artista Jae Lee, guanyador del premi Eisner. Marvel va anunciar que el projecte s'endarreriria fins al 2007, perquè King tingués el temps i la dedicació necessaris.

El gener de 2006 King va aparèixer a la primera entrega d'Amazon Fishbowl, presentada per Bill Maher.

Existeix un corrent de públic que reclama que a King se li concedeixi el Nobel de Literatura, però la institució es reafirma en no voler entregar-li, argumentant que el Nobel no és un concurs de popularitat.[5] Aquests corrents de pensament entren en conflicte amb el Nobel que es va entregar a Stefan Zweig, autor més llegit del món en aquell moment.[6]

Família

modifica

Stephen King viu a Bangor (Maine) amb la seva esposa Tabitha King, que és novel·lista. Té una altra casa al districte Western Lakes de Maine. King passa l'hivern a la seva mansió amb vistes al mar ubicada a Sarasota (Florida). Fa poc va construir-se una casa a Connecticut. Els seus tres fills Naomi Rachel, Joe Hill (que apareix a la pel·lícula Creepshow) i Owen Phillip, són majors d'edat i s'han independitzat. Owen va publicar el 2005 la seva primera col·lecció d'històries titulada We're All in This Together: A Novella and Stories.

Altres escriptors

modifica

King és un gran admirador de l'escriptor Lovecraft i ha usat diverses de les seves tècniques (com la connexió d'històries dels seus llibres, l'ús de retalls de diari, transcripcions de prova, altres materials de documentació i l'ús de pobles ficticis com "Castle Rock" i "Derry") a les seves novel·les, però es diferencia d'aquest per la seva caracterització extensa, un diàleg efectiu i històries amb bons finals, tot això inexistent als relats de Lovecraft.

Edgar Allan Poe, un dels pares del gènere del terror contemporani, ha tingut una gran influència a les històries de King. Un bon exemple és The Shining. El text extret d'aquest, "I la mort vermella va dominar sobre totes les altres," (en anglès "And the red death held sway over all,") recorda l'original, "I la foscor i la decadència de la mort vermella mantenen un domini il·limitat per sobre dels altres" (en anglès "And Darkness and Decay and the red Death held illimitable dominion over all,") contingut a l'obra La máscara de la muerte roja de Poe. La novel·la de King és anàloga al petit relat de Poe d'una forma força precisa. Els dos escriptors comparteixen l'ús dels Doppelgänger, tot i que el tema està present a la majoria d'obres de terror i no es pot especificar un sol autor. A més, l'argument del relat curt titulat Dolan's Cadillac és en comparació gairebé idèntic a la novel·la de Poe anomenada The Cask of Amontillado), parafrasejant el famós al·legat de Fortunato, "per l'amor de Déu, Montresor!" (en anglès "for the love of God, Montresor!")

King ha declarat la seva admiració per un autor menys prolífic: Shirley Jackson. La novel·la Salem's Lot començat amb la cita del llibre The Haunting of Hill House de Jackson. Tony, un amic imaginari de The Shining té certa relació amb un altre amic imaginari, també anomenat Tony, del llibre Hangsaman de Jackson. També hi ha algunes similituds entre els personatges Carrie de Carrie i Eleanor de The Haunting of Hill House. King va declarar que Carrie estava basada en dues víctimes d'abús escolar a l'escola que va conèixer. Una escena fonamental de Storm of the Century està basada en el llibre de Jackson titulat The Lottery.

I finalment, una de les seves influències va ser John D. MacDonald. King ha estat un gran fan de MacDonald al llarg de la seva vida, i el deute que deu al vell escriptor sembla clara. De la mateixa manera que King és un mestre del gènere del terror, MacDonald és bastant popular en el gènere criminalístic. King va aprendre molt de l'art de penetrar a la ment dels personatges, usat per MacDonald. La manera en què els dos escriptors descriuen els personatges, tot i que de diferent estil, són força semblants. King i MacDonald demostren una gran dedicació al seu treball, dedicant-hi força hores diàriament. King ha dedicat la novel·la Sun Doc a MacDonald, dient "Et trobo a faltar, vell amic."

Per la seva popularitat, King se sol comparar amb Dean Koontz, i alguns admiradors desitgen llegir un llibre escrit per tots dos. Ambdós escriptors han declarat la impossibilitat del projecte, la raó principal és l'hàbit de King de tenir personatges amb una vida miserable, i Koontz té l'hàbit d'escriure finals feliços per a la majoria dels seus llibres.

King ha escrit dues novel·les col·laborant amb Peter Straub, The Talisman i Black House.

King ha comentat que tenen previst escriure el tercer i últim llibre de la saga, però no ha proposat cap data.

A més a més, King ha escrit la novel·la de no-ficció Faithful amb el novel·lista Stewart O'Nan.

(entre claudàtors, l'edició catalana)

Novel·les i llibres de ficció

modifica

No ficció

modifica

Audiollibres originals

modifica

Llibres electrònics originals

modifica

Còmics

modifica
  • 1982 Creepshow (il·lustrat per Bernie Wrightson)
  • 2006 The Secretary of Dreams (una edició limitada a dos volums, el primer va ser llançat la primera meitat de l'any 2006)
  • 2007 The Dark Tower (sèrie en forma de còmic que es llança mensualment, dibuixada per Jae Lee, publicada per primer cop per Marvel Comics el febrer del 2007)
  • 2008 Stand (sèrie en forma de còmic que es llança mensualment basada en la novel·la del mateix títol i publicada per primera vegada per Marvel Comics el setembre de 2008)
  • 2009 The Talisman (sèrie en forma de còmic mensual publicada per Del Rey Còmics)
  • 2010 Stephen King's N (monogràfic creat per Marc Guggenheim i Alex Maleev)
  • 2010 American Vampire (sèrie mensual en forma de còmic escrita, en part, per Stephen King que va ser publicada per primera vegada per Vertigo el març del 2008)
  • 2012 Little Green God of Agony (webcòmic basat en un relat de King que es va començar a publicar l'octubre de 2012 al lloc web oficial de l'escriptor)

Llibres mai publicats

modifica

Pel·lícules basades en llibres de Stephen King

modifica

Diverses obres de Stephen King han estat portats al cinema, aquests són:

Dècada del 1970

modifica

Dècada del 1980

modifica

Dècada del 1990

modifica

Dècada del 2000

modifica

Dècada del 2010

modifica

Referències

modifica
  1. Morgan, Robert «Stephen King». Newsnight. BBC, 22-11-2006.
  2. Rogak, Lisa. Haunted Heart: The Life and Times of Stephen King (anglès). St. Martin's Publishing Group, 2010, p. 15. ISBN 978-1-4299-8797-4. [Accedit el 21-02-2021].
  3. Spignesi, Stephen J. The Shape Under the Sheet: The Complete Stephen King Encyclopedia (anglès). Popular Culture, 1991, pp. 31–38. ISBN 978-1-56075-018-5
  4. «StephenKing.com, the Official Website: The Author» (en anglès), Tabitha King, actualitzat per Marsha DeFilippo. StephenKing.com. Arxivat de l'original el 16 d'agost 2019. [Accedit el 21-02-2021].
  5. Álvarez Almagro, Pablo. «Las mejores obras y vida de Stephen King» (en castellà), 27-07-2020. [Consulta: 27 juliol 2020].
  6. Vial, Juan Manuel. «Stephen King al Nobel», 08-06-2019. [Consulta: 27 juliol 2020].

Enllaços externs

modifica