L'Exprés de Mitjanit

pel·lícula de 1978 dirigida per Alan Parker

L'Exprés de Mitjanit (títol original en anglès: Midnight Express)[1] és una pel·lícula britanicoestatunidenca dirigida per Alan Parker, estrenada el 1978. Explica la història de William Hayes, detingut i empresonat a Turquia el 1970. Hayes va participar com a consultor en la realització.

Infotaula de pel·lículaL'Exprés de Mitjanit
Midnight Express modifica
Fitxa
DireccióAlan Parker modifica
Protagonistes
ProduccióAlan Marshall i David Puttnam modifica
GuióOliver Stone i William Hayes modifica
MúsicaGiorgio Moroder modifica
FotografiaMichael Seresin (en) Tradueix modifica
MuntatgeGerry Hambling modifica
VestuariMilena Canonero modifica
ProductoraColumbia Pictures modifica
DistribuïdorColumbia Pictures modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica i Regne Unit modifica
Estrena18 maig 1978 modifica
Durada121 min modifica
Idioma originalanglès modifica
Doblada al catalàSí
RodatgeRepública de Malta i Turquia modifica
Coloren color modifica
Formatpantalla ampla modifica
Descripció
Basat enMidnight Express (en) Tradueix modifica
Gènerepel·lícula biogràfica, drama, cinema de presons, cinema independent, cinema de ficció criminal i pel·lícula basada en una obra literària modifica
Lloc de la narracióIstanbul modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0077928 Filmaffinity: 830905 Allocine: 243 Rottentomatoes: m/midnight_express Mojo: midnightexpress Allmovie: v32561 TCM: 4711 TV.com: movies/midnight-express Modifica els identificadors a Wikidata

ArgumentModifica

William Hayes, jove turista americà, és de vacances amb la seva amiga Susan, a Turquia. Esperant guanyar uns diners, intenta tornar als Estats Units amb dos quilograms d'haixix repartits pel seu cos i amagats sota la seva roba. Quan està a punt de pujar a l'avió, és sotmès, com els altres passatgers, a un escorcoll de seguretat per policies que troben la droga. Comença llavors per a «Billy» un malson que el porta a la presó de Sağmalcılar, a Istanbul. De procés en procés, es troba condemnat a trenta anys de presó.[2]

El Midnight Express (l’«Exprés de mitjanit») és el terme utilitzat pels presoners turcs per designar l'evasió.

« Però l’«Exprés de mitjanit» no para a Sağmalcılar. »

AnàlisiModifica

Diferències entre la pel·lícula i el llibreModifica

Hi ha diferències importants entre les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit

  • A la pel·lícula, William Hayes és a Turquia amb la seva amiga, mentre que en realitat hi havia anat sol. La pel·lícula utilitza la història d'amor per donar un sentit més emotiu.
  • Les escenes de violacions han estat igualment afegides. William Hayes mai no ha mencionat haver estat violat pels seus guàrdies turcs o haver sofert violència sexual. Reconeix haver participat de manera consentida en relacions homosexuals, cosa que apareix breument a la pel·lícula.
  • Al llibre, William Hayes no mossega la llengua d'un company presoner.
  • El final de les versions literàries i cinematogràfiques de L’Exprés de Mitjanit són diferents: al llibre, Hayes és transferit a una altra presó d'on aconsegueix fugir pel mar; a la pel·lícula aquest passatge ha estat reemplaçat per una escena violenta durant la qual mata involuntàriament el guardià en cap.

El rodatgeModifica

Encara que la pel·lícula es desenvolupa principalment a Turquia, està rodada completament a Malta (l'escenari de la presó és el Fort de Sant Elm), després del rebuig d’Istanbul d’acollir el rodatge. La majoria dels actors són, així doncs, maltesos, així com alguns italians, americans, grecs i armenis que fan el paper de turcs.[3]

A la pel·lícula hi sovintegen alguns anacronismes i exageracions. Per exemple alguns turcs hi porten el fes, tot i que ja no és portat a Turquia des de l'abolició dels barrets simbòlics otomans el 1923 per part de la República Turca.

Reaccions i conseqüènciesModifica

El 18 de maig de 1978, L’Exprés de Mitjanit és presentat a una audiència de periodistes del món sencer, en ocasió del Festival de Canes... Quaranta-tres dies més tard, els Estats Units i la Turquia entraven en importants negociacions sobre l'intercanvi de presoners[4] El desembre del 2004, en una visita a Turquia, Oliver Stone va presentar excuses públiques per haver «sobredramatitzat» l'escenificació que tenia escrita.[5]

RepartimentModifica

PremisModifica

1979

ReferènciesModifica

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Midnight Express». The New York Times.
  3. (anglès) Fitxa de la pel·lícula a l'IMDB
  4. (anglès) Extret de la coberta de la banda original de L'Exprés de Mitjanit, compost per Giorgio Moroder.
  5. (anglès) Helena Smith, «Stone sorry fur Midnight Express» a The Guardian, 16 desembre de 2004 .

Enllaços externsModifica