Víctor, Victòria

pel·lícula de 1982 dirigida per Blake Edwards

Víctor, Victòria (títol original: Victor Victoria) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Blake Edwards basada en Viktor und Viktoria, pel·lícula alemanya de la UFA el 1933 dirigida per Reinhold Schünzel amb la diva Renate Müller i Hermann Thimig. Julie Andrews va veure diverses vegades la versió de 1933 del film.

Infotaula de pel·lículaVíctor, Victòria
Victor Victoria
Victor Victoria (1982 film).jpg
Fitxa
DireccióBlake Edwards
Protagonistes
ProduccióTony Adams
Blake Edwards
GuióBlake Edwards
Hans Hoemburg, basat en el guió de 1933 de Reinhold Schünzel
Músicacançons:
Henry Mancini
Leslie Bricusse (Lletra)
Banda:
Henry Mancini
FotografiaDick Bush
MuntatgeRalph E. Winters
VestuariPatricia Norris Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPinewood Studios
Metro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estats Units
Estrena1982
Durada132 minuts
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
RodatgeEstudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Recaptació28,215 milions de dòlars
Descripció
Gènerecomèdia romàntica, cinema musical i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0084865 Filmaffinity: 761264 Allocine: 1850 Rottentomatoes: m/victor-victoria Mojo: victorvictoria Allmovie: v52384 TCM: 94780
Discogs: 281112 Modifica els identificadors a Wikidata

L'argument rodat en 1933 va tenir tant d'èxit, que es van rodar dues versions més abans que Edwards fes la seva. El 1935 es va fer una versió francesa amb Meg Lemonnier i Julien Carette, anomenada Georges et Georgette, i el 1957 es va rodar una nova versió dirigida per Karl Anton, amb Johanna von Koczian i Georg Thomalla. Ha estat doblada al català.[1]

ArgumentModifica

Victòria (Julie Andrews) és una cantant d'òpera que no aconsegueix treball i que està sumida en la pobresa en el París de 1934. Amb l'ajuda d'un cantant de cabaret (Robert Preston) es disfressa d'home i adopta el nom de Víctor. Aconsegueix treball en el cabaret com a transformista («una dona que fingeix ser un home que, al seu torn, fingeix ser una dona») i té cada vegada més èxit. Ningú sospita que realment és una dona, ni tan sols un ric home de negocis estatunidenc (James Garner), que s'enamora d'ell o d'ella.[2]

RepartimentModifica

PremisModifica

La pel·lícula va ser molt aclamada i va recollir nou premis (entre ells un Oscar) i va obtenir altres vuit nominacions.

  • Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica.
  • César a la millor producció estrangera.
  • Blake Edwards i Hans Hoemburg van guanyar el premi del Sindicat de Guionistes d'Amèrica al millor guió adaptat i el David di Donatello al millor guió de pel·lícula estrangera. A més, van ser nominats a l'Oscar al millor guió adaptat.
  • Julie Andrews va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica i, com a millor actriu estrangera, el David di Donatello i el César. També, va ser nominada als Oscar. A més, va guanyar (ex aequo amb Meryl Streep per la decisió de Sophie) el KCFCC del Cercle de crítics de cinema de Kansas.
  • Robert Preston va guanyar el NBR. A més, va estar nominat en els Oscar i en els Globus d'Or, com a millor actor secundari  a l'apartat de musical o comèdia.
  • Lesley Ann Warren va ser nominada com a millor actriu secundària tant en els Oscar com en els Globus d'Or.
  • La banda sonora d'Henry Mancini va guanyar l'Oscar a la millor banda sonora i va estar nominada en els Globus d'Or i els Grammy
  • Els responsables del so de la pel·lícula van guanyar el Golden Reel.
  • El director de fotografia Dick Bush va estar entre els nominats pels premis que atorga la British Society of Cinematographers.
  • A més, la pel·lícula va obtenir altres dues nominacions per als Oscar:

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • En principi, es va optar per Billy Wilder com a director, però va declinar l'oferta i els va proposar als productors l'opció de Blake Edwards, amb el qual compartia una profunda amistat.
  • El guió d'Edwards i Hans Hoemburg es basa en una pel·lícula alemanya de 1933 dirigida per Reinhold Schünzel.
  • El fill del director, Geoffrey Edwards, apareix en la pel·lícula com a actor en un paper de figuració molt petit i, a més, va estar en l'equip de muntatge com a ajudant d'edició.
  • El número musical interpretat per Julie Andrews "Le Jazz Hot" va ser recreat l'any 2010 en la sèrie juvenil Glee el tema va ser interpretat per Chris Colfer.

ReferènciesModifica

  1. esadir.cat. Víctor, Victòria (en català). esadir.cat. 
  2. «Victor Victoria». The New York Times.

Enllaços externsModifica