Ningú no és perfecte

Ningú no és perfecte
Some Like It Hot
	;
Fitxa
Direcció	Billy Wilder
Protagonistes	Marilyn Monroe; Jack Lemmon; Tony Curtis; George Raft; Pat O'Brien; Mike Mazurki; Joe E. Brown; Nehemiah Persoff; Joan Shawlee; Dave Barry; George E. Stone; Beverly Wills; Grace Lee Whitney; Tom Kennedy; Paul Frees; Fred Sherman; Hank Mann; Franklyn Farnum; Billy Gray; Harry Wilson; Edward G. Robinson Jr.; Tito Vuolo; Billy Gray; Harry Wilson; Joe Gray; William H. O'Brien
Producció	Billy Wilder
Guió	I. A. L. Diamond, Billy Wilder i Robert Thoeren
Música	Adolph Deutsch
Fotografia	Charles Lang
Muntatge	Arthur P. Schmidt
Productora	Mirisch Company i United Artists
Distribuïdor	United Artists, Netflix, iTunes i Xfinity Streampix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	29 març 1959
Durada	120 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	San Diego
Color	en blanc i negre
Pressupost	2.883.848 $
Recaptació	25.000.000 $
Descripció
Basat en	Fanfaren der Liebe
Gènere	comèdia romàntica, cinema LGBT, cinema de ficció criminal, cinema musical, Comèdia screwball, drag i cinema en blanc i negre
Lloc de la narració	àrea metropolitana de Miami, Chicago i Miami
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor (1960); Oscar a la millor direcció (1960); Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1960); Oscar al millor guió adaptat (1960); Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1960); Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1960) ;
Premis	Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1958); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Ningú no és perfecte (títol original en anglès Some Like it Hot)^[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Billy Wilder, estrenada el 1959 i doblada al català.

Argument

Un cotxe fúnebre és perseguit per un vehicle de la policia. S'intercanvien trets. Aconsegueix escapar-se per tal d'anar a lliurar el seu preciós carregament d'alcohol de contraban. És el Chicago de 1929, en plena prohibició. La policia fa una batuda en una timba clandestina, de la qual dos músics, Joe el saxofonista i Jerry el contrabaixista, aconsegueixen fugir. L'endemà, persegueixen els honoraris. Mentre que buscaran un cotxe per anar al seu nou contracte, són testimonis d'una matança entre gàngsters, la massacre de Sant Valentí. Per tal d'escapar a les represàlies, s'enrolen en una orquestra de dones i s'ha de vestir en conseqüència. Joe es fa Josephine i Jerry es fa Daphnée; s'enamoren de la mateixa encisadora i rossa criatura, que vol casar-se amb un multimilionari. Volent seduir Sugar Kane, que interpreta Marilyn Monroe, Joe s'inventa fins i tot una tercera identitat, Junior.^[2]

Repartiment

Marilyn Monroe en el paper de Sugar

Marilyn Monroe: "Sugar"Kane Kowalczyk
Tony Curtis: Joe / Joséphine / Junior
Jack Lemmon: Jerry / Daphné
George Raft: "Spats" Colombo
Joe E. Brown: Osgood Fielding III
Pat O'Brien: Mulligan
Nehemiah Persoff: Bonaparte
Joan Shawlee: Sue
Billy Gray: Poliakoff
George E. Stone: Charlie
Dave Barry: Beinstock
Mike Mazurki, Harry Wilson: Homes
Beverly Wills: Dolores
Barbara Drew: Nellie Weinmeyer
Danny Richards Jr.: Bellboy

Premis i nominacions

Premis

1960: Oscar al millor vestuari per Orry-Kelly
1960: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
1960: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Jack Lemmon
1960: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Marilyn Monroe
1960: BAFTA al millor actor estranger per Jack Lemmon
1960: Premi del Sindicat de Directors d'Amèrica al millor guió de comèdia per Billy Wilder i I.A.L. Diamond

Nominacions

1959: Grammy al millor àlbum de banda sonora de pel·lícula o televisió
1960: Oscar al millor director per Billy Wilder^[3]
1960: Oscar al millor actor per Jack Lemmon^[3]
1960: Oscar al millor guió adaptat per Billy Wilder i I.A.L. Diamond^[3]
1960: Oscar a la millor fotografia per Charles Lang, Jr.^[3]
1960: Oscar a la millor direcció artística per Ted Haworth i Edward G. Boyle^[3]
1960: BAFTA a la millor pel·lícula
1960: Premi del Sindicat de Directors d'Amèrica al millor director per Billy Wilder

Cal precisar que Ningú no és perfecte va competir el mateix any que Ben Hur de William Wyler, que va guanyar 11 Oscars.

Al voltant de la pel·lícula

Marilyn interpreta les cançons següents: Running Wild, I’m Through With Love i I Wanna Be Loved By You.
Classificada a la vegada com a comèdia, drama i musical, aquesta pel·lícula ha estat designada el 2007, en el lloc 22è de les millors pel·lícules de tots els temps.
Crítica: L'autentic espectacle el proporciona la fascinació, la ingènua picardia, la bellesa delicada i l'estil interpretatiu de Marilyn Monroe. Una comèdia entretinguda, lleugera, intel·ligent i totalment reeixida.^[4]

Referències

↑ «Ningú no és perfecte». Ésadir.cat. [Consulta: 7 febrer 2022].
↑ «Some Like It Hot». The New York Times.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 «The 32nd Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].
↑ Ripoll-Freixes, Enric «Una comèdia lleugera, intel·lígent i divertida». diari AVUI, 13-08-1983.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ningú no és perfecte

Pàgina de la pel·lícula a IMDb (anglès)

[1] «Ningú no és perfecte». Ésadir.cat. [Consulta: 7 febrer 2022].

[2] «Some Like It Hot». The New York Times.

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 «The 32nd Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].

[4] Ripoll-Freixes, Enric «Una comèdia lleugera, intel·lígent i divertida». diari AVUI, 13-08-1983.

[1]

[2]

[3]

[4]