La llista de Schindler

pel·lícula de 1993 dirigida per Steven Spielberg

La llista de Schindler (títol original en anglès: Schindler's List) és una pel·lícula del 1993 basada en el llibre Schindler's Ark de Thomas Keneally. Va ser dirigida per Steven Spielberg i interpretada, entre d'altres, per Liam Neeson i Ben Kingsley. La pel·lícula va ser guardonada amb 7 Oscar, entre ells el de millor director. La pel·lícula es va doblar al català.[1]

Infotaula de pel·lículaLa llista de Schindler
Schindler's List Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Cartell de la versió original en anglès
Fitxa
DireccióSteven Spielberg Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSteven Spielberg, Branko Lustig, Gerald R. Molen i Kathleen Kennedy Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEwa Braun Modifica el valor a Wikidata
GuióSteven Zaillian Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Williams Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJanusz Kamiński Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMichael Kahn Modifica el valor a Wikidata
VestuariAnna B. Sheppard Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAmblin Entertainment Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Studios, Netflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 desembre 1993 Modifica el valor a Wikidata
Durada195 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCracòvia Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre i en color Modifica el valor a Wikidata
Format1.85:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost22.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació322.139.355 $ (mundial)
96.898.818 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enSchindler's Ark Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema bèl·lic, cinema biogràfic, drama i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial, Holocaust, treball forçós, Oskar Schindler i rescat de jueus durant l'Holocaust Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCracòvia, Gueto de Cracòvia, Płaszów, Auschwitz i camp de treball de Brünnlitz Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1939, dècada del 1940, Segona Guerra Mundial i Holocaust Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatOskar Schindler Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webuniversalstudiosentertainment.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0108052 Filmaffinity: 656153 Allocine: 9393 Rottentomatoes: m/schindlers_list Letterboxd: schindlers-list Mojo: schindlerslist Allmovie: v119912 TCM: 89238 Metacritic: movie/schindlers-list TV.com: movies/schindlers-list AFI: 67172 TMDB.org: 424 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

 
Qui salva una sola vida, salva el món sencer

La pel·lícula descriu la història verdadera d'un Just entre les nacions, Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconsegueix salvar prop de 1.200 jueus de la mort en el camp de concentració de Płaszów, sense ocultar però els defectes d'un personatge una mica ambigu i intentant treure un benefici material de la situació.

No pensant al principi més que en el seu benefici, utilitzant una mà d'obra jueva barata a la seva fàbrica, Oskar Schindler no s'adonarà veritablement de l'horror i la bogeria nazi fins que assisteix a la liquidació del Gueto de Cracòvia pel comandant de les SS Amon Göth, i particularment veient una petita noia amb un abric vermell perduda en la massacre. Des de llavors, intentarà, ajudat del seu comptable Itzhak Stern, salvar el màxim possible de vides.

Mentre que el camp dirigit per Amon Göth rep l'ordre de tancar i que milers de jueus han de ser transferit llavors a Auschwitz, Schindler decideix comprar 1.200 aquests homes per «protegir-los» tot contractant-los a la nova fàbrica d'armes que ha obert. Redacta llavors la llista que conté els noms dels qui seran salvats. En aquesta fàbrica prohibeix als guardians tota malifeta sobre els empleats i acabarà fins i tot sabotejant la seva pròpia mercaderia.

Alguns mesos més tard, la guerra s'acaba. Oskar Schindler i la seva dona deixen el país perseguits com a criminals de guerra pels aliats, però no sense haver dit abans adéu als 1.200 jueus que ha salvat i d'haver rebut d'aquests un anell portant la màxima: «Qui salva una sola vida, salva el món sencer».[2]

Repartiment modifica

Sobre la pel·lícula modifica

 
La tomba d'Oskar Schindler és situada en el cementiri cristià al Mont Sió a Jerusalem (Israel).
  • La pel·lícula va ser rodada entre març i maig del 1993 al barri de Kazimierz a Cracòvia. Steven Spielberg no va aconseguir el permís de rodar al camp d'Auschwitz. Les escenes del camp de la mort han estat rodades fora de les portes, sobre un plató.
  • Steven Spielberg no va demanar cap salari per fer aquesta pel·lícula. Per a ell, aquest salari haurien estat els «diners de la sang».
  • Steven Spielberg va adquirir de seguida els drets del llibre després de la seva aparició a començaments dels anys 1980.
  • En els anys 1980, la pel·lícula va ser proposada a Martin Scorsese, però aquest va refusar, ja que pensava que només un realitzador jueu en seria capaç. El projecte va ser llavors proposat a Roman Polanski que va refusar també, trobant la història massa prop de la seva.
  • La pel·lícula és rodada en blanc i negre, excepte sis escenes: una al començament mostrant la cerimònia jueva del sàbat, tres centrades en l'abric vermell d'una petita noia jueva, una centrada en les flames de les espelmes enceses per al sàbat a la fàbrica d'armament i l'escena final rodada sobre la tomba d'Oskar Schindler.
  • La Llista de Schindler es troba en el Top 100 de l'American Film Institute a la novena posició. És igualment sisè en la classificació de les millors pel·lícules de tots els temps al lloc de referència IMDB amb una nota de 8,9/10.
  • Oscar Schindler & Amon Göth són en l'AFI's 100 Years... 100 Heroes and Villains del cinema.
  • En resposta a aquesta pel·lícula Stanley Kubrick va refusar de fer el seu Aryan Paper , pensant que era inútil «enfonsar portes obertes».
  • La pel·lícula va ser un gran èxit mundial, suposant uns ingressos de 321 milions de dòlars USA per a un pressupost de 22 milions.

Premis i nominacions modifica

Any Premi Categoria Persones Resultat
1994 Oscars Millor pel·lícula Guanyadora
Millor director Steven Spielberg Guanyador
Millor actor Liam Neeson Nominat
Millor actor secundari Ralph Fiennes Nominat
Millor guió adaptat Steven Zaillian Guanyador
Millor fotografia Janusz Kaminski Guanyador
Millor banda sonora John Williams Guanyador
Millor direcció artística Allan Starski
Ewa Braun
Guanyadors
Millor vestuari Anna B. Sheppard Nominada
Millor muntatge Michael Khan Guanyador
Millor maquillatge Christina Smith
Matthew W. Mungle
Judith A. Cory
Nominats
Millor so Andy Nelson
Steve Pederson
Scott Millan
Ron Judkins
Nominats
Globus d'Or Millor pel·lícula dramàtica Guanyadora
Millor director Steven Spielberg Guanyador
Millor actor dramàtic Liam Neeson Nominat
Millor actor secundari Ralph Fiennes Nominat
Millor guió Steven Zaillian Guanyador
Millor banda sonora original John Williams Nominat
BAFTA Millor pel·lícula Guanyadora
Millor direcció Steven Spielberg Guanyador
Millor actor Liam Neeson Nominat
Millor actor secundari Ralph Fiennes Guanyador
Ben Kingsley Nominat
Millor guió adaptat Steven Zaillian Guanyador
Millor música John Williams Guanyador
Millor fotografia Janusz Kaminski Guanyador
Millor direcció artística Allan Starski Nominat
Millor muntatge Michael Khan Guanyador
Millor vestuari Anna B. Sheppard Nominada
Millor maquillatge Christina Smith
Matthew W. Mungle
Pauline Heys
Waldemar Pokromski
Nominats
Millor so Charles L. Campbell
Louis L. Edemann
Robert Jackson
Ron Judkins
Andy Nelson
Steve Pederson
Scott Millan
Nominats
1995 Grammy Millor composició instrumental John Williams Guanyador
César Millor pel·lícula estrangera Nominada

Referències modifica

  1. «a llista de Schindler». Ésadir.cat. [Consulta: 4 gener 2023].
  2. «Schindler's list». The New York Times.