George Stevens

director de cinema estatunidenc (1904-1975)

George Stevens (Oakland, Califòrnia, 18 de desembre de 1904 - Lancaster, Califòrnia, 8 de març de 1975), nom amb què és conegut George Cooper Stevens,[1] fou un guionista, productor i director de cinema estatunidenc.[2]

Plantilla:Infotaula personaGeorge Stevens

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) George Cooper Stevens Modifica el valor a Wikidata
18 desembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Oakland (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 març 1975 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Lancaster (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
Activitat
Lloc de treball Londres (1810–1865)
Sydney Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, sindicalista, actor de teatre, realitzador, guionista, productor de cinema, director de fotografia, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1810 Modifica el valor a Wikidata - 1875 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeYvonne Howell (1930-1947)
Joan McTavish (1968-1975) Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorge Stevens, Jr. Modifica el valor a Wikidata
ParesLanders Stevens Modifica el valor a Wikidata  i Georgie Cooper Modifica el valor a Wikidata
GermansJack Stevens Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0828419 Allocine: 1430 Rottentomatoes: celebrity/george_stevens Allmovie: p118815 TCM: 184419 IBDB: 112828 AFI: 59479 TMDB.org: 18738
Discogs: 3861943 Find a Grave: 3120 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

George Cooper Stevens va néixer a Oakland, Califòrnia;[1] era fill de Landers Stevens i Georgie Cooper, ambdós actors.

Al començament dirigí curtmetratges, sobretot de la parella còmica Stan Laurel i Oliver Hardy, però el 1935 obtingué el seu primer èxit important amb Somnis de joventut, protagonitzada per Katharine Hepburn.

En la segona meitat de la dècada dels 30, el nom de Stevens estaria relacionat amb els musicals de Ginger Rogers i Fred Astaire, com En ales de la dansa (1936). Però també els va dirigir separadament. Astaire va estar a les ordres de Stevens en solitari a Senyoreta en desgràcia (1937) i Rogers a Intrigues femenines (1938).

Gunga Din (1939), Serenata nostàlgica (1941), Woman of the Year (1942) amb la parella Katharine Hepburn i Spencer Tracy o The Talk of the Town (1942) van ser les seves últimes obres abans de la seva intensa col·laboració en la guerra.

Durant la Segona Guerra Mundial, Stevens es va unir als Army Signal Corps i va dirigir una unitat de cinema des de 1943 fins a 1946, sota el comandament del general Dwight D. Eisenhower.[3] El 1945 va ser l'encarregat de donar a conèixer al món les horribles imatges del camp de concentració de Dachau.[4] El 2008, les seves filmacions van ser incorporades per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units com a "registre visual essencial" de la Segona Guerra Mundial.[5] Potser, gràcies a aquesta experiència, les seves pel·lícules van deixar de ser les comèdies romàntiques i musicals frívols per entrar en una etapa molta més madura i, alhora, realista. Així arribarien A Place in the Sun (1951, Oscar al millor director), Arrels profundes (1951), Gegant (1956) i The Diary of Anne Frank (1959).

Les seves últimes produccions foren The Greatest Story Ever Told (1965) i L'únic joc de la ciutat (1970), abans de morir d'un atac de cor al seu ranxo californià de Lancaster, Califòrnia, el 1975. Va ser enterrat a Forest Lawn Memorial Park a Hollywood Hills, a Los Angeles.[6]

Filmografia

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «George Stevens | American director» (en anglès).
  2. Obituary Variety, March 12, 1975, page 79.
  3. Sinyard, Neil. George Stevens: The Films Of a Hollywood Giant. McFarland & Company, Inc., 2019, p. 91. [Enllaç no actiu]
  4. Robert E. Conot, Justice at Nuremberg, page 197
  5. Library of Congress "Cinematic Classics, Legendary Stars, Comedic Legends and Novice Filmmakers Showcase the 2008 Film Registry" News from the Library of Congress (30 December 2008)
  6. She Could Be Chaplin!: The Comedic Brilliance of Alice Howell

Enllaços externs

modifica