Senyoreta en desgràcia

pel·lícula de 1937 dirigida per George Stevens

Senyoreta en desgràcia (original: A Damsel in Distress) és una pel·lícula musical de George Stevens, inspirada en la novel·la de P.G. Wodehouse, posant en escena Fred Astaire, Joan Fontaine, Gracia Allen i George Burns, estrenada el 1937 i doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaSenyoreta en desgràcia
A Damsel in Distress
A-Damsel-in-Distress-1937.jpg
Arxivador
DireccióGeorge Stevens
Protagonistes
Director artísticVan Nest Polglase i Carroll Clark (associat)
ProduccióPandro S. Berman Modifica el valor a Wikidata
GuióP.G. Wodehouse, Ernest Pagano i S.K. Lauren
MúsicaGeorge Gershwin i (no surt als crèdits) Robert Russell Bennett
FotografiaJoseph H. August
MuntatgeHenry Berman Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1937
Durada98 min.
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical i pel·lícula de comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0028757 Filmaffinity: 951463 Allocine: 4011 Rottentomatoes: m/damsel_in_distress Allmovie: v12020 TCM: 3221 TV.com: movies/a-damsel-in-distress Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

En el transcurs d'una gira a Londres, una estrella de Broadway recull una jove hereva trobada al seu taxi. Jerry, un compositor estatunidenc de gran èxit, es troba per feina a Londres. Un dia es cola en el seu taxi una noia, que està tractant d'escapar d'algú. La noia desapareix gairebé immediatament, deixant Jerry molt impressionat. Jerry, juntament amb una de les ballarines de la revista on treballa, va al camp a visitar un castell. És la propietat de Lady Alice, la noia del taxi. El compositor intenta deixar un missatge a un home que es confon amb el jardiner, però és Lord Marshmorton, dedicat a treballar al jardí. Mentre Jerry intenta conquerir la bella Gracie, la ballarina conquista el madur Lord. La història acaba amb dos matrimonis anglo-americans.[2]

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

  • 1938. Oscar a la millor direcció de dansa per Hermes Pan per "Fun House"

NominacionsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • La pel·lícula no va ser un gran èxit comercial contràriament a les expectatives de l'estudi.
  • Fred Astaire esperava des de feia molt de temps rodar una pel·lícula sense Ginger Rogers.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica