En ales de la dansa

pel·lícula de 1936 dirigida per George Stevens

En ales de la dansa (títol original en anglès Swing Time)[1] és una pel·lícula musical estatunidenca de George Stevens estrenada el 1936 i doblada al català.

Infotaula de pel·lículaEn ales de la dansa
Swing Time
Swing Time Poster.gif
Arxivador
DireccióGeorge Stevens
Protagonistes
Director artísticVan Nest Polglase
ProduccióPandro S. Berman
Dissenyador de produccióVan Nest Polglase Modifica el valor a Wikidata
GuióErwin S. Gelsey (biografia de John Garnett)
Howard Lindsay
Allan Scott
MúsicaJerome Kern
FotografiaDavid Abel
MuntatgeHenry Berman
VestuariBernard Newman
ProductoraRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorRKO
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1936
Durada103 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost886.000 dòlars
Descripció
GènereComèdia romàntica
musical
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0028333 Filmaffinity: 367402 Allocine: 12770 Rottentomatoes: m/1020729-swing_time Mojo: swingtime Allmovie: v48170 TCM: 3413 TV.com: movies/swing-time Modifica el valor a Wikidata

La famosa crítica de dansa, Arlene Croce, considera En ales de la dansa el millor musical de dansa d'Astaire i Rogers;[2] una visió compartida per John Mueller i Hannah Hyam.[3][4] A més a més, compta amb una de les millors valoracions de la crítica cinematogràfica de la dècada del 1930.[5]

ArgumentModifica

Per protegir la seva carrera de ballarí, els amics de Lucky Garnett (Fred Astaire) l'empenyen a casar-se amb Margaret Watson (Betty Furness) robant-li els seus pantalons. Arribat al matrimoni, aconsegueix reconciliar-se amb el seu futur sogre, el jutge Watson (Harry Bernard), a condició que vagi a Nova York a fer fortuna i no torni fins que hagi ajuntat 25.000 dòlars.

Acompanyat de Pop (Victor Moore), va doncs a Nova York, senseres a la butxaca (havia apostat que aconseguiria casar-se). Coneix Penny Carroll (Ginger Rogers), qui li ensenya a ballar. Per conquerir-la, juga i guanya fins al moment en què s'apropa a la suma fatídica.[6]

RepartimentModifica

ProduccióModifica

Inicialment, els títol de la pel·lícula era I Won't Dance i Never Gonna Dance, però els executius de l'estudi es preocuparen pensant que ningú no vindria a veure un musical on ningú ballés i el títol es canvià.[7] Pick Yourself Up també es va considerar com un possible títol, així com també hi havia altres 15 opcions.[8]

La partitura de Jerome Kern, la segona de les dues que va compondre especialment per a Astaire,[9] conté tres de les seves cançons més memorables.[10]

ReferènciesModifica

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Croce, pp.98-115
  3. Mueller, pp.100-113
  4. Hyam, Hannah. Fred and Ginger – The Astaire-Rogers Partnership 1934–1938. Brighton: Pen Press Publications, 2007. ISBN 978-1-905621-96-5. 
  5. Hischak, Thomas. "Swing Time". The Oxford Companion to the American Musical, Oxford University Press 2009. Oxford Reference Online, accessed September 25, 2016 (requires subscription)
  6. «Swing Time». The New York Times.
  7. Hischak, Thomas S. The Jerome Kern Encyclopedia. Lantham, Md.: Scarecrow Press, 2013, p. 211. ISBN 978-0-8108-9167-8. 
  8. Swing Time a Catàleg de l'American Film Institute (anglès)
  9. L'altra era You Were Never Lovelier, mentre que Roberta de Kern originalment es va escriure per al musical Roberta
  10. Mueller, p.101n: "En una carta del 1936 George Gershwin feia una crítica de la música: "Tot i que no crec que Kern hagi escrit cançons d'èxit destacades, aquí va fer un treball musical molt creïble, bastant encantadora. Per descomptat, no és realment l'ideal per a Astaire i caldria tenir-ho en compte".