Obre el menú principal

Poltergeist  és una pel·lícula nord-americana de terror i suspens de 1982 dirigida per Tobe Hooper. És el primer lliurament de la "saga de Poltergeist", que consta de tres parts. Va ser produïda per Steven Spielberg, que va coescriure el guió al costat de Michael Grais i Mark Victor. El film va ser el primer gran èxit de Spielberg com a productor.

Infotaula de pel·lículaPoltergeist
Poltergeist Filmlogo.png
Fitxa
Direcció Tobe Hooper
Protagonistes
Producció
Guió
Música Jerry Goldsmith
Fotografia Matthew F. Leonetti
Muntatge Michael Kahn
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor MGM/United Artists Entertainment Co.
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1982
Durada 114 minuts[1]
Idioma original Anglès
Rodatge Califòrnia
Color en color
Pressupost 10,7 milions
Recaptació 121,7 milions[2]
Descripció
Gènere terror
Qualificació MPAA PG
Tema casa embruixada i Sobrenatural
Lloc de la narració Califòrnia
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0084516 Filmaffinity: 318931 Allocine: 1081 Rottentomatoes: m/1016513-poltergeist Mojo: poltergeist Allmovie: v38628 TCM: 2822 Metacritic: movie/poltergeist-1982
Modifica les dades a Wikidata

La trama gira entorn dels inquietants successos que tenen lloc a la casa d'una família que viu en els suburbis, i en la qual se sospita que ha tingut lloc el fenomen de poltergeist.

Ha estat doblada al català.[3]

ArgumentModifica

Steven i Diane Freeling viuen una vida tranquil·la en una comunitat planificada de Califòrnia anomenada Costa Verda, on Steven és un reeixit promotor immobiliari i Diane és una mestressa de casa que cuida dels seus fills Dana, Robbie, i Carol Anne. Carol Anne desperta una nit i comença a conversar amb el televisor de la família, que està transmetent estàtica després d'un tancament de sessió. La següent nit, mentre els Freelings dormen, Carol Anne es fixa en l'aparell de televisió que transmet l'electricitat estàtica. De sobte, un ésser maligne es veu en la pantalla de la televisió i s'esvaeix en la paret, la qual cosa provocar un violent terratrèmol en el procés. Quan el terratrèmol acaba, Carol Anne anuncia "Ells estan aquí."

Els esdeveniments estranys es produeixen l'endemà: un got es trenca espontàniament, la vaixella es doblega i els fantasmes mouen els mobles. Els fenòmens semblen benignes al principi, però ràpidament comencen a intensificar-se. Aquesta nit, un arbre nuós del pati posterior cobra vida i agafa Robbie a través de la finestra del dormitori. Mentre que Diane i Steven rescaten Robbie abans que l'arbre dimoni se l'empassi, Carol Anne és portada a través d'un portal en el seu armari. Els Freelings s'adonen que se l'han endut quan senten la seva veu que emana de la televisió.

Un grup de parapsicòlegs de UC Irvine - Dr. Lesh, Ryan, i Marty - arriben a la casa dels Freeling per investigar i determinar que la família està experimentant una intrusió poltergeist. Descobreixen que els trastorns impliquen una mica més que un fantasma. Steven també descobreix en un intercanvi amb el seu cap, Lewis Teague, que Costa Verda està construïda on antigament es trobava un cementiri.

Per a protegir els nens, Dana és envidada a casa d'una amiga i Robbie a la d'un familiar, el doctor Lesh i Ryan criden a Tangina Barrons, una médium espiritual. Tangina afirma que els esperits que habiten a la casa són persistents en una "esfera de la consciència" diferent i no estan en repòs. Atret per la força vital de Carol Anne, aquests esperits es distreuen de la "llum" de debò que ha arribat per a ells. Tangina després agrega que entre aquests fantasmes, també hi ha un dimoni conegut com la "Bèstia", que té Carol Anne sota restricció en un esforç per manipular als altres esperits.

El grup descobreix que l'entrada a l'altra dimensió és a través d'armari del dormitori dels nens, mentre que la sortida és a través del sostre de la sala d'estar. A mesura que el grup intenta rescatar a Carol Anne, Diane passa a través de l'entrada lligada per una corda que s'ha enfilat a través de tots dos portals. Diane aconsegueix recuperar Carol Anne, i tots dos cauen a terra des del sostre, inconscient i cobert de residus d'ectoplasma. A mesura que es recuperen, Tangina proclama després que la casa està ara "neta".

Poc després, els Freelings comencen el procés de mudança, per la qual cosa han de guardar les seves pertinences. Durant la seva última nit a la casa, Steven assisteix a una reunió amb Teague, mentre Dana va a una cita, deixant Diane, Robbie, i Carol Anne sols a la casa. La "Bèstia", intenta tendir una emboscada a Diane i els nens, per dur a terme un segon segrest. Encara que en un primer moment estan atrapats a la casa, Diane i els nens finalment escapen a l'exterior per descobrir taüts i cadàvers descomposts en erupció sortint del terra  del seu pati i per tot el barri. Steven i Dana tornen a casa una vegada que el caos és absolut, Steven s'adona que en lloc de fer la reubicació del cementiri per al desenvolupament de Costa Verda, Teague només va moure les làpides, deixant els cossos en el cementiri original. Els Freelings fugen de Costa Verda mentre que la casa implosiona en una altra dimensió, davant la sorpresa dels espectadors. La família s'allotja en un hotel per passar la nit, i Steven treu la televisió a l'exterior.[4]

RepartimentModifica

  • Heather O'Rourke: Carol Anne Freelings.
  • JoBeth Williams: Diane Freelings
  • Craig T. Nelson: Steven Freelings
  • Oliver Robins: Robbie Freelings
  • Dominique Dunne: Dana Freelings
  • Zelda Rubinstein: Tangina Barrons.
  • Beatrice Straight: Dra. Lesh 
  •  Richard Lawson: Ryan: 
  • Martin Casella: Marty:
  •  Michael McManus: Ben Tuthill
  • Virginia Kiser: Sra. Tuthill
  • Lou Perry: Pugsley
  • Clair I. Leucart: Conductora de l'excavadora
  • James Karen: Sr. Teague
  • Dirk Blocker: Jeff Shaw

ProduccióModifica

Després d'acabar amb el rodatge de Raiders of the Lost Ark (1981), Steven Spielberg tenia dos projectes al cap: E . T., l'extraterrestre (1982) i Poltergeist. Com no podia dirigir les dues pel·lícules alhora, ja que la "Director´s Guild of America" prohibeix que es dirigeixin dos films al mateix temps, es va decantar per la primera, deixant la segona en mans de Tobe Hooper, responsable de la matança de Texas (The Texas Chainsaw Massacre, 1974) malgrat que el guió d'aquesta l'havia escrit ell mateix, juntament amb Michael Grais i Mark Victor, a partir d'un argument propi, tot  basat en els seus temors infantils.

Encara que Spielberg sempre ho ha negat categòricament, diverses persones del rodatge diuen que va ser ell qui es va encarregar de rodar la pel·lícula sencera, malgrat que la seva intenció prèvia fos  deixar-la-hi al seu col·lega. A Spielberg no li agradava com rodava Hopper algunes escenes i llavors va començar aconsellant-li de manera "això es fa així i així". Tots els que van estar presents durant el rodatge coincideixen a assenyalar que Hopper sempre estava en els rodatges, però que Spielberg era com la seva ombra; alguns, com l'actor principal Craig T. Nelson, diuen que Hopper va dirigir totes les escenes i  d'altres, com Jerry Goldsmith, autor de la banda sonora, diuen que Spielberg passava olímpicament del seu col·lega.[5]

Llegenda negraModifica

La pel·lícula és sovint citada com a maleïda per l'assassinat de Dominique Dunne i primerenca mort de Heather O'Rourke, així com el fet que l'actriu JoBeth Williams ha assenyalat en entrevistes de televisió que els esquelets utilitzats en la ben coneguda escena de la piscina en la primera pel·lícula Poltergeist eren reals. Aquest ha estat el centre de la coneguda "Maledicció poltergeist".

Maledicció poltergeistModifica

Alguns creuen que es tracta d'una pel·lícula maleïda. Aquesta llegenda urbana es basa en els següents fets:

  • Heather O'Rourke, Carol Anne en la saga, va morir amb 12 anys el 1988, víctima d'estenosi intestinal.
  • Dominique Dunne, Dana (la germana gran), va morir en ser escanyada per la seva parella.
  • Julian Beck, el Reverend Kane en la segona part, va morir el 1985 per un càncer d'estómac, durant el rodatge.
  • Will Sampson, que va interpretar a un bruixot anomenat Taylor en la segona part, i que afirmava ser xaman en la vida real, va morir el 1987 per complicacions en un trasplantament de cor i pulmó.

En total, van morir quatre personatges en les tres parts.[6]

RemakeModifica

El 2015 va ser l'estrena del remake de la primera pel·lícula de la saga Poltergeist.[7] L'estrena va ser el 13 de febrer de 2015 als Estats Units. Els enregistraments van començar en el mes de setembre de 2013, i el projecte es va desenvolupar durant un any complet, a causa que el director, Gil Kenan, va voler tractar amb respecte i delicadesa el material al moment d'editar-la i passar-la per postproducció. Els enregistraments es van fer a Torontó (Canadà). La pel·lícula porta el mateix nom que la cinta original. i serà distribuïda per la 20th Century Fox.[8]

PremisModifica

Nominada a tres Premis Oscar. Altres quatre premis i quatre nominacions.

Premis de l'AcadèmiaModifica

Any Resultat Premi Categoria/Destinatari(s)
1983 Nominat Oscar Oscar als millors efectes visuals: Stephen Hunter Flick

Richard L. Anderson
Millors Efectes, Efectes Visuals: Richard Edlund
Michael Wood
Bruce Nicholson
Oscar a la millor banda sonora: Jerry Goldsmith

Acadèmia de Cinema de Ciència Ficció, Fantasia i HorrorModifica

Any Resultat Premi Categoria/Destinatari(s)
1983 Guanyadores Premi Saturn Millor Pel·lícula de terror

Millor Make-Up: Dorothy J. Pearl
Millor Actriu secundària: Zelda Rubinstein

1983 Nominats Premi Saturn Millor Actriu: JoBeth Williams

Millor Director:Tobe Hooper
Millor Música: Paul Myers

Premis BAFTAModifica

Any Resultat Premi Categoria/Destinatari(s)
1983 Guanyador Premi de Cinema BAFTA Millors Efectes Visuals Especials: Richard Edlund


Premis Artistes JovesModifica

Any Resultat Premi Categoria/Destinatari(s)
1983 Nominada Premi Artista Jove Millor Actriu Jove secundària: Heather O'Rourke


ReferènciesModifica